Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 27 de setembre, l’Església celebra la 112a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, amb el lema «Fins i tot un de sol d’aquests petits» (cf. Mt 18,10), una jornada per reflexionar sobre la realitat de les persones migrants i refugiades, especialment dels infants, i renovar el nostre compromís amb l’acollida, la dignitat i la fraternitat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 112a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, així com d’una nova exhortació pastoral, del perdó, font de renovació social, de sant Francesc d’Assís, dels privats de llibertat, de l’Eucaristia i d’una Església que abraça.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “entre els migrants i refugiats hi ha infants especialment vulnerables, infants que han hagut de deixar la seva terra, separar-se de la família, afrontar viatges perillosos o començar de nou en una altra terra” i que el missatge del Papa per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat “posa en relleu el drama que viuen aquests nens”. Demana que en siguem conscients i que “no oblidem que cada infant és fill de Déu”. Considera que “cada un de nosaltres podem, amb les nostres accions i actituds, crear espais on els nens se sentin acollits i integrats” i demana que “no permetem que el drama migratori els robi la innocència i l’alegria”. Afirma que “aquesta Jornada ens hauria de fer reflexionar i entendre què mou tanta gent a deixar la seva terra i, en molts casos, jugar-se la vida” i ens convida a “veure la pel·lícula Viaje al país de los blancos, que recull les vivències d’Ousman Umar”. Finalment, demana que “la Mare de Déu de la Mercè protegeixi els infants i joves que han hagut d’abandonar casa seva i patir les migracions forçades” i demana també que “fem que tots els nens puguin viure una vida digna”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el tema dels migrants i refugiats és per a la societat un tema preocupant” i que “l’Església no resta indiferent al fenomen de la migració”. Expressa que “els migrants i els refugiats són persones, amb una dignitat inalienable” i que “tenen el dret a migrar cercant un futur digne per a ells i les seves famílies”. Recorda que “el missatge del sant pare Lleó per a la jornada d’aquest any posa la mirada en “els menors directament implicats en l’experiència de la migració i de la fugida de la seva terra””. En relació amb la situació actual, manifesta que “som immersos en la complexa situació de Ceuta, amb gran presència de menors entre els migrants que van accedir a aquesta ciutat” i que “aquestes coses i altres fan remoure la nostra percepció sobre la migració”. Afirma que “les comunitats cristianes, en aquest moment de la història, quan el clam dels migrants, concretament dels infants i adolescents, se sent amb força, som cridats a ser signes vius i creïbles de l’Evangeli”. Finalment, diu que “hem de ser testimonis clars que l’amor és l’únic que pot obrir l’esdevenidor amb esperança i vèncer la indiferència”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que el missatge que el Sant Pare ens ha enviat amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat “ens convida a reflexionar a partir de la Paraula de Déu, tot recordant-nos l’Evangeli: qui acull un d’aquests petits en el meu nom, m’acull a mi” i que “destaca els menors desplaçats com una realitat complexa de vulnerabilitat”. Expressa que un signe evident d’humanitat és acollir el foraster i fer conèixer els usos i costums d’on vivim i ens convida a “acollir aquests joves i famílies que arriben als nostres pobles i que potser no gosen participar de l’Eucaristia dominical”. Encoratja i felicita tots els equips de Càritas Urgell i Càritas Andorra i el Servei Interdiocesà de Migracions “per continuar acollint amb pau i sense por, sabent que la força del bé sempre té l’última paraula, encara que aparentment no ho vegem”. Finalment, desitja que, com a cristians, “puguem fer de les nostres comunitats cristianes famílies on la diferència no es vegi com una contraposició sinó més aviat com un signe de riquesa i de maduresa humana i, per suposat, cristiana”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que el papa Lleó XIV recorda que «els menors són els més vulnerables dins dels fluxos migratoris» i que «són rostres concrets, històries úniques, que apel·len a la nostra consciència». Recorda que “han fugit de guerres, pobresa, violència i desastres ambientals”, que “alguns viatgen sols”, que “no són una amenaça” i que “són nens”. Afirma que “el Papa ens demana mirar cadascú en la seva dignitat com a menor «fins i tot abans que en la seva condició de “migrant”»”. També manifesta que Lleó XIV “reclama als Estats cooperació per al desenvolupament dels països d’origen, vies ordenades, legals i segures, reunificació familiar quan sigui possible i l’acolliment i protecció de l’interès superior del menor com a criteri central”. Subratlla que “no hem de triar entre la nostra seguretat i la dignitat dels menors”, sinó que “hem de defensar-les totes dues amb intel·ligència, inversions i més justícia social”. Finalment, diu que cal “animar les comunitats cristianes a integrar i valorar als refugiats i immigrants com a membres de ple dret de la família eclesial, promovent nous itineraris educatius i espirituals”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en la vida de l’Església esdevé més habitual que la presència de l’Esperit sigui silenciosa i discreta, i es deixi sentir com un oreig suau, delicat i persistent” i que aquesta experiència inspira profundament el títol d’una nova exhortació pastoral que ofereix a tots els diocesans: “L’oreig suau de l’Esperit”, una clau de lectura espiritual i eclesial que “pot ajudar a comprendre la vida de l’Església en el nostre context històric i pastoral”. Expressa que la nova exhortació pastoral vol situar-se en un horitzó de discerniment, que “el recorregut que en ella es presenta parteix de dues grans fites eclesials: el Concili Vaticà II i el Concili provincial Tarraconense de 1995” i que “sota la seva llum, l’Esperit continua obrint perspectives pastorals concretes”. Finalment, demana que “aquesta nova carta o exhortació pastoral, que serà presentada dissabte vinent al Seminari, en el marc de l’enviament pastoral, sigui una invitació al discerniment, a l’escolta de l’Esperit i a l’esperança” i que “l’oreig suau de l’Esperit ens porti a una Església més missionera, més fraternal i més fidel a l’Evangeli de Jesucrist”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que diumenge 4 d’octubre “l’església celebra la festa de Sant Francesc d’Assís” i que “durant tot aquest any estem celebrant el vuitè centenari del seu trànsit, és a dir de la seva mort”. Expressa que el testimoni de sant Francesc “continua viu” i que “per nosaltres és una oportunitat per mirar cap a un germà nostre que va saber descobrir la presència de Déu en la senzillesa, en els petits, en la fraternitat i en la creació i, sobretot, en Jesucrist”. Explica que “Francesc va néixer en un temps marcat per les diferències i els conflictes”, però que “el seu camí va ser el de la senzillesa, la pobresa, l’alegria i la fraternitat”. Afirma que “Francesc ens recorda que els cristians tenim la necessitat d’anar a l’essencial; el valor de viure amb menys per poder estimar més; de mirar l’altre no com un estrany sinó com un germà; i de tenir cura de la terra com d’una casa que compartim i que hem rebut com un do”. Finalment, demana que “sant Francesc intercedeixi per l’Església que tant va estimar, i que puguem fer nostre també el seu esperit de fraternitat i repetir, amb la vida i no només amb les paraules: “Pau i bé””.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el perdó no és només important per a cada persona, sinó que és clau per a la renovació d’una societat”. Expressa que “els cristians podem mostrar a la societat el camí del perdó, que fa possible interrompre l’espiral d’odi i venjança, i donar pas a una nova manera de relacionar-se amb els altres”. Considera que “la veritable pau només és possible si es difon la cultura del perdó i la reconciliació”. Afirma que “la cultura del perdó s’ha d’estendre a tots els nivells de la societat”, que “assistim a una gran crispació en el món de la política”, que “també en l’àmbit de les xarxes socials descobrim una gran agressivitat” i que “d’aquesta agressivitat no n’estan exempts alguns mitjans catòlics, que promouen la calúmnia i la difamació contra els que no pensen com ells”. Finalment, diu que “hem d’apostar per una cultura de la reconciliació i el perdó, en què no sigui estrany reconèixer els propis excessos i errors i demanar perdó als altres” i que “a través de la reconciliació, les persones poden superar l’odi, la violència i les divisions”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça als privats de llibertat, amb motiu del dia de la Mare de Déu de la Mercè, que vam celebrar el passat 24 de setembre. Vol dir-los “una cosa especial: Déu t’estima, no estàs sol i jo estic amb tu. Ell no roman a l’altre costat del teu dolor: en Jesucrist, Déu entra en ell per habitar cadascuna de les espines que recobreixen la teva condemna”. Els recorda que “Jesús coneix les teves nits, el fred de la teva solitud, la incomprensió, la por, les llàgrimes que ningú no veu”. Expressa que “si la creu no va ser l’última paraula de Jesús, tampoc no té per què ser-ho en la teva vida”. Afirma que els recorda en cada Eucaristia i que pensa en ells cada vegada que el Cos es parteix i la Sang es vessa, perquè “on el Cos de Crist es lliura i tot sembla perdut, descobrim que l’amor sempre té una última paraula” i llavors assegura que diu a Jesús que cuidi d’ells perquè, “com va dir el papa Lleó XIV a la presó de Can Brians (Barcelona): «Déu t’estima com ets, però et somia millor»”. Finalment, els diu que “després d’aquest Divendres Sant, vindrà la Resurrecció” i els demana que confiïn, ja que “encara queda molt Evangeli per escriure en la teva vida”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “quan participem de l’Eucaristia ho hem de fer disposats a transformar els nostres cors”, que “sempre estem necessitats de conversió” i que “el nostre model a seguir sempre és Crist”. Expressa que, si donem una ullada a la distribució d’una església, aquesta ens mostra els diferents elements que componen la celebració: una seu on s’ubica el celebrant, l’ambó des d’on és proclamada la Paraula, l’altar, la taula del banquet, on el pa i el vi es transformen en el cos i en la sang de Crist, el lloc per al poble sant. Afirma que “l’Eucaristia no es limita a una mera participació formal”, sinó que “cal que tingui transcendència en la nostra vida” i que “és a partir d’aquesta conversió dels nostres cors que els seus efectes ens porten a mostrar a Crist a través de les nostres paraules i de les nostres obres a tots aquells amb els quals tractem, tenint els mateixos sentiments de Crist”. Finalment, diu que “l’Eucaristia «és l’anunci que el temps, habitat per Aquell que és el Ressuscitat i Senyor de la història, no és la mort de les nostres il·lusions sinó el bressol d’un futur sempre nou» i que “el diumenge és una invitació a mirar cap endavant”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “una Església feliç sap abraçar”, que “expressa proximitat i solidaritat”. Afirma que “l’Església de Déu té molt present el fet que ha de ser propera, especialment als més febles” i que “ha de tenir ben present qui ha estat el qui l’ha fundat: Jesucrist, vertader Déu i vertader home”. Considera que “una Església, amb voluntat real i sincera d’estar a l’abast de tothom, abraça i es deixa abraçar, especialment pels més febles i necessitats”. Expressa que “una Església feliç és la que obre els seus braços a tota la humanitat, tal com va fer Jesús a la creu” i que “una Església senzilla, pobra i humana no té cap altre desig que fer-se servidora de la humanitat, ferida força vegades per l’egoisme”. Manifesta que “una abraçada sincera, amical i alliberadora té molt a veure amb les qualitats «de socórrer, acompanyar, orientar, ensenyar i obrir camins»”. Finalment, diu que “els pobres han abraçat Déu estimant l’Església, fins i tot quan aquesta no ha estat propera” i “és que qualsevol abraçada recoberta del do de la fe, és a dir, de la confiança entre qui fa l’abraçada i qui la rep, és camí vers la felicitat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
