Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El IV diumenge de Pasqua (enguany el 25 d’abril), conegut com a diumenge del «Bon Pastor», l’Església celebra dues jornades vocacionals: la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, que és de caràcter mundial i busca suscitar en tots els joves la pregunta per la vocació i que la comunitat cristiana i la societat en general promoguin les vocacions cristianes amb la pregària i l’acompanyament; i la Jornada de Vocacions Natives, de caràcter estatal, dedicada a les vocacions que sorgeixen en terres de missió. Per aquesta doble jornada s’ha triat el lema «Per a qui soc jo?».

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i de la Jornada de Vocacions Natives, així com del Bon Pastor, de ser cridats a una nova vida, de continuar mar endins i de sant Jordi i la festa del llibre.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ens convida a fer en la present Jornada de les vocacions, així com en altres dies de l’any, aquesta pregària: «Senyor, continua passant enmig nostre i crida amb força aquells que has escollit per ser testimonis clars del teu amor. Que confiïn en la teva fidelitat i trobin el suport dels germans.». Demana que “preguem per qualsevol vocació específica dins l’Església: tant sacerdotal, com religiosa, missionera o laïcal consagrada”. Diu que “el clima normal de les vocacions és la comunitat cristiana” i recorda que “el Concili Tarraconense fa una opció per la comunitat com a mediació de tot do de Déu”. Afirma que “quan una comunitat va esdevenint una família de seguidors de Jesucrist i no sols de practicants, crea un àmbit propici per escoltar la seva veu i respondre com el jove Samuel: «Parla, que el teu servent escolta»”. Reconeix que “moltes vegades —afirma el papa Francesc en la seva Exhortació apostòlica Christus vivit, dirigida als joves— perdem el temps preguntant-nos tan sols per nosaltres mateixos”, ens convida a preguntar-nos «Per a qui soc jo?» i expressa que “la resposta és, sens dubte, que «ets per a Déu»”, «però ell vol que siguis també per als altres, i ha posat en tu moltes qualitats, inclinacions, dons i carismes que no són per a tu, sinó per als altres.». Recorda que en el missatge d’enguany del papa Francesc per a aquesta Jornada, “s’al·ludeix a tres paraules clau per a tota vocació: el somni d’una vida entregada per amor, el servei desinteressat i la fidelitat que supera tota por”. Finalment, demana que “preguem perquè aquestes característiques que trobem en la vida de sant Josep esdevinguin la clau d’una nova primavera de vocacions per a la nostra Església”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “Jesús Ressuscitat crida i envia” i que “ho va fer i ho continua fent”. Recorda que el papa Francesc “convidava, especialment els joves a Christus vivit, n. 286, a formular-se aquesta pregunta inesperada: ‘Per a qui soc jo?’, “una crida ben personal a reconèixer per a què estem fets, quin sentit té el nostre pas per aquest mon, quin projecte té el Senyor per a cada un de nosaltres”. Diu que “avui preguem l’Amo del sembrats perquè enviï més treballadors al seu camp”, perquè “no manquin en la seva Església homes i dones, joves i grans, que responguin a la seva crida i facin present l’amor de Déu”, perquè “susciti entre nosaltres vocacions al ministeri presbiteral i diaconal, a la vida consagrada, al compromís matrimonial fidel i a la donació missionera”. Afirma que “Déu ens elegeix i ens crida per ser presència de Jesús el Bon Pastor”, que “cal tenir present que la vocació no és un do individual, sinó, i sobretot, un do per a tota l’Església” i que “el secret de la vida és ser per als altres”. Manifesta que “cal discernir la crida de Déu, i posar els mitjans per dur-la a terme” i recorda unes paraules del papa Francesc a Christus vivit n. 287 en què diu que “per a discernir la pròpia vocació, cal reconèixer que aquesta vocació  és la crida d’un amic, Jesús”, que als amics se’ls regala el millor, el que un sap que a l’altre li agradarà, i que aquest discerniment d’amistat és el que proposa als joves com a model, si cerquen trobar quina és la voluntat de Déu per a les seves vides. Finalment, expressa que “les dues jornades d’avui ens parlen d’amor, del do de l’amor de Déu en la Pasqua que reclama amor”, “un do i una missió de donar fruit, que hem de dur a terme”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que no sap si hi ha molts o pocs joves que tenen el somni de la vocació a la vida sacerdotal o religiosa, però que sí que sap que “Déu és viu i continua trucant al cor de les persones, perquè vol vida abundosa per al seu poble”. Comunica que “el sant pare Francesc, en el missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, ens presenta sant Josep, en aquest any dedicat especialment a ell, com a model de resposta generosa i fidel a la crida de Déu”. Recorda que “la missió encomanada a Josep fou la de ser custodi del misteri del Fill de Déu encarnat en el si virginal de la seva esposa, Maria” i que “ho feu realitat amb donació generosa”. Afirma que Josep, com també Maria, “es va deixar sorprendre pel Senyor que li indicava de fressar altres camins dels que ell tenia pensats”, així com que “va ser capaç d’entrar en la santa intranquil·litat del qui no ho té tot controlat, del risc, de l’imprevist, de la meta que tenim al davant i que ens sembla inabastable, del que ens supera”. Diu als joves que tenen el somni de la vocació a una especial consagració al Senyor que “escoltin el que en el seu cor ressona, perquè el seu somni té la seva font en un altre somni: el que Déu ha pensat per a ells”. Finalment, destaca que “sant Josep es va donar del tot” i que “la seva donació fou la seva santedat i plenitud” i ens demana que “recordem aquesta gran veritat: «La vida només es té si es dona, només es posseeix veritablement si es lliura plenament.»”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “tots els cristians compartim una mateixa vocació, ja que pel baptisme estem cridats a la santedat”, que “cada batejat ha de plantejar-se en presència de Déu quin és el camí pel qual és cridat per assolir aquesta meta” i que “en aquest procés de discerniment, els moments en què cada jove decideix l’orientació fonamental que vol donar a la seua vida, tenen una gran importància”. Afirma que “un jove cristià ha de plantejar-se la vocació, no sols com la realització d’un desig o un objectiu, sinó com el camí per a realitzar el projecte que Déu ha pensat per a ell”. Expressa que “el papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta jornada, contemplant la figura de sant Josep, que aquest any vol ressaltar, ens recorda les tres actituds que caracteritzen la vivència cristiana de qualsevol vocació, inclosa la del matrimoni”. Manifesta que “l’objectiu més important d’un cristià no pot ser la realització dels seus desitjos” i que “un jove ha de tindre “somnis”, és a dir, ideals nobles que el porten a descobrir que la vida només es posseeix veritablement si s’entrega plenament”. Constata que “la resposta a la crida de Déu no pot quedar-se únicament en el sacrifici”, sinó que “naix del do d’un mateix, que és la maduració i el sentit de tota renúncia i, per això, porta al servei generós i desinteressat”. Constata també que “l’autenticitat de la resposta a la crida de Déu es manifesta en la fidelitat”, la qual “no es deixa portar per la precipitació sinó que cultiva la paciència; s’alimenta en la Paraula de Déu i exigeix una gran humilitat”. Finalment, prega que “demanem al Senyor en aquest diumenge que els joves cristians estiguin oberts a la voluntat de Déu i es deixen guiar pel somni de ser servidors de tots, i que no tinguin por d’entregar-se totalment al Senyor”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que la pregunta “per a qui soc jo?” “té la virtut de fer-nos adonar que cada persona està feta “per a algú”, que tothom té “algú” per a qui ha estat creat”. Afirma que “és el Senyor qui, servint-se de mitjans ben diferents, em crida a fer de la meva vida un regal per a Ell, per a una persona concreta o per a una comunitat” i que “des d’aquí es despleguen la vocació al sacerdoci, al matrimoni o a la vida consagrada”. Recorda que “el Sant Pare, en el preciós missatge d’enguany, ens posa de nou a sant Josep com a model i protector” i que “a través de tres paraules (somni, servei i fidelitat), com sovint fa el papa Francesc, ens dibuixa la paternitat vocacional que sant Josep realitza en l’Església”. Manifesta que sant Josep, “que a través de somnis va descobrir com el Senyor l’invitava a seguir el seu camí enmig de vicissituds i com el cridava a implicar-se, pot intercedir extraordinàriament perquè els seguidors del seu Fill Jesús facin el mateix: identifiquin els bons somnis que Déu sembra en llurs cors i es determinin a seguir-lo”. Manifesta també que sant Josep “és mestre preclar d’una vida feta servei des de la discreció i l’entrega” i que “va sostenir-se en Déu i les seves promeses”, amb fidelitat, malgrat les vicissituds i contratemps en la vida. Expressa que aquells que ja han discernit la vocació poden dir ben clar: “soc per al Senyor, a través d’aquesta vocació específica” i que “aquells que estan en recerca, també poden respondre: “soc per al Senyor, i Ell sap i em mostrarà a quin estat de vida em crida”. Finalment, demana que “per a uns i altres, sant Josep ens concedeixi la gràcia d’una vida de servei fidel a l’Església i al món”.

El cardenal Joan Josep Omella, demana que “preguem perquè el Senyor ens concedeixi les vocacions que la nostra Església necessita” i diu que “això també depèn de nosaltres, ja que, com ens diu sant Agustí, si hi ha bones ovelles, també hi haurà bons pastors”. Afirma que Jesús és “el Bon Pastor”, que “compartia amb els seus semblants la vida senzilla de Natzaret” i “coneixia també la vida dels pastors”. Expressa que “és possible que, en contemplar-los, li ressonés al cor la promesa que Déu va fer al seu poble a través del profeta Ezequiel: «Jo mateix pasturaré les meves ovelles […]. Buscaré l’ovella perduda, recolliré l’esgarriada…” i que “aquesta promesa de Déu aconsegueix la seva plenitud en Crist”. Manifesta que Jesús “és l’únic que ens coneix veritablement” i “ens convida a tenir una relació personal amb Ell perquè tinguem una vida plena”. Manifesta també que Jesús “és un pastor que és capaç de donar la vida per les seves ovelles” i que “és el pastor bo que ens salva i ens acull al banquet del seu cos i de la seva sang”. Recorda que Déu “ens convida a ser bons pastors per als altres”, que “ens demana que acompanyem totes les persones que ens trobem al llarg de la vida” i que “especialment, ens convida a atendre els que han quedat a la vora del camí”. Finalment, diu que “Jesús és el Bon Pastor i la porta per on entren les ovelles” i demana que hi entrem, que arribem al seu cor i escoltem la seva veu i que ens deixem acompanyar per Ell durant tot el temps de Pasqua.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que Jesús, “a l’Evangeli, es presenta com a Bon Pastor”. Recorda que “hi havia la bonica tradició –s’ha anat perdent– que aquest diumenge es dediqués un reconeixement als rectors de les parròquies per la seva missió, a semblança de Jesús, d’esdevenir també «pastors»”. Per això, s’atreveix a “comentar alguns fets en relació amb els capellans que avui actualitzen la missió del Bon Pastor a les seves comunitats parroquials”. Per exemple, recorda que un rector de poble, que viu sol a la rectoria, es va contagiar del Covid i es va haver de confinar fins que les anàlisis donessin negatiu i que “la gent del poble, els fidels de la parròquia, però també molts altres veïns, es varen organitzar perquè no li faltés res” i el rector li deia amb emoció que “n’estava tan agraït i que se sentia molt estimat i valorat com a rector”. Transcriu un fragment de l’homilia que va pronunciar el dimarts sant, en la Missa Crismal de l’any passat, en ple confinament, sense preveres i fidels, però pensant en tots: “Avui, en renovar els nostres compromisos, també és bo que repetim sincerament: «Soc aquí»”. Afirma que “som aquí per viure i ajudar a viure l’amor que Déu ens ha manifestat de tantes maneres en la nostra vida”, “perquè volem continuar celebrant l’Eucaristia i els altres sagraments, oferint així els dons salvadors al poble fidel”, “perquè desitgem continuar la missió de Crist, el Bon Pastor, per estimar, servir, ajudar i guiar els germans que ens han estat confiats” i “perquè volem continuar consolant el nostre poble, guarint-li les ferides, i alhora també compartir les seves alegries”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “els cristians escoltem aquests dies de Pasqua moltes paraules que donem per sabudes”, com ara ““home nou”, resurrecció, novetat de vida”, però que “potser no parem a pensar que aquestes expressions estan en contradicció amb l’opinió que ser cristià no és més que optar per ser bona persona, com molts d’altres podrien decidir” i que “així, el baptisme no seria més que l’expressió simbòlica del que un viu o fa com a opció lliure a favor d’una vida èticament correcta”. Afirma que “aquesta manera de pensar està molt lluny dels missatges que ens transmet sant Pau”, el qual “insisteix dient que en el baptisme comença en nosaltres una vida realment nova”. Recorda que “Jesucrist, quan va manar que bategéssim en el nom del Pare del Fill i de l’Esperit Sant, estava pensant que en fer-ho oferíem als creients la possibilitat de renéixer, iniciar una existència nova” i que sant Pau dirà que “pel baptisme, en Ell morim i renaixem (Rm 6), de manera que “allò vell ha passat, som criatures noves” (2Co 5,17)”. Manifesta que el baptisme és “un esdeveniment que continua viu en tots els moments de la nostra existència” i que “la vocació baptismal, compartida per tots els membres de l’Església, és precisament això: “avui, com el dia del teu baptisme, vius morint i ressuscitant””. Ens convida a preguntar-nos “a quina mort i resurrecció estàs cridat?; quina novetat de vida s’ha d’obrir pas en la teva existència?”. Finalment, diu que “molts van veure com canviava la seva vida, quan van descobrir personalment la crida baptismal que amagaven els esdeveniments reals de les seves vides” i que “sant Pau dirà que el canvi es notarà en la mirada”, que “ja no veurà amb ulls de l’home “vell”, sinó que tot i a tots coneixerà amb els de l’Esperit, perquè “els que viuen en Crist –dirà– són una creació nova””.

L’administrador diocesà de Terrassa, Josep Àngel Saiz, comunica que el Sant Pare Francesc l’ha nomenat arquebisbe de Sevilla i que “al mateix temps, i fins a la presa de possessió de la seu hispalense, continuaré entre vosaltres com a Administrador diocesà”. Recorda les paraules que va adreçar als feligresos de la diòcesi de Terrassa quan en va ser nomenat primer bisbe: “Compto amb tots i cadascú de vosaltres en la tasca d’iniciar i consolidar la vida de la nostra Església; i us ofereixo la meva estimació i el meu servei pastoral com a bisbe vostre”. Mirant enrere el camí recorregut, vol donar gràcies a Déu “per aquest pelegrinatge compartit” i vol també “donar gràcies perquè a través vostre i amb la vostra dedicació hem esdevingut instruments del Senyor per a fer la seva obra en aquesta porció del poble de Déu que peregrina en el territori de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental”. Entre les diverses fites aconseguides amb l’ajut de tots remarca “la creació del nostre Seminari i la potenciació de la pastoral vocacional”, així com  “la pastoral juvenil amb les peregrinacions diocesanes i la pastoral familiar amb les seves diverses activitats”. Dona gràcies a Déu perquè ha tingut bons col·laboradors, als quals agraeix la seva dedicació i el seu treball amb sentit eclesial i de responsabilitat. Recorda el seu lema episcopal: “Mar endins”, que “representa l’actitud amb la qual tots nosaltres ens hem endinsat en la tasca apassionant d’obrir nous camins al Senyor a través de la diòcesi que erigí Sant Joan Pau II el 15 de juny de 2004”. Finalment, afirma que és aquesta mateixa actitud la que té en aquests moments davant la nova missió que li ha estat confiada i demana a Déu que “sigui també aquesta actitud la que us animi a continuar aquesta tasca que vàrem començar i que estic segur continuarà amb un nou pastor diocesà, quan el Sant Pare ho disposi”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “en la nostra societat catalana la celebració de la jornada dedicada al llibre i a la rosa com a expressió d’afecte i d’estima a la cultura és molt vistosa” i que “és una tradició molt arrelada entre nosaltres, amb un alt valor simbòlic i un clar reconeixement de tot el que significa el llibre, tant pel seu contingut específic com per ser una eina de transmissió dels sabers”. Expressa que “sembla evident que les noves tecnologies de la comunicació arraconen la importància de l’escriptura sobre el paper”, però que “alguns creiem que mai no desapareixerà la importància del llibre com a vehicle que transmet sabers i sentiments de l’ésser humà”. Recorda que els cristians “valorem en gran manera el llibre” i “anomenem Bíblia -“llibres”-  el conjunt d’escrits que narren la història de la relació de Déu amb la humanitat”. Recorda també que “la Bíblia és el llibre més editat” i que “es consulta sovint per adequar la vida a les orientacions que s’hi contenen i per resoldre dubtes o per ampliar coneixements sobre la història de la humanitat”. Aprofita “aquesta festa popular i plena de cultura per cridar l’atenció sobre la importància del llibre religiós en la nostra societat, començant per la Bíblia” i ens anima a tenir en compte “aquest preciós objecte per als vostres regals”. Demana que no oblidem d’acostar-nos “als llibres que alimenten la fe i la vida cristiana” i que dediquem temps “a la seva lectura”. Finalment, demana que “regaleu algun llibre d’aquesta mena als vostres familiars i amics i procureu que els petits de les vostres famílies valorin l’expressió escrita com una finestra que els obre al coneixement universal i com un fonament de les seves conviccions i de la seva fe”.