Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 31 de maig, solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la Jornada Pro Orantibus, amb el lema “Vida contemplativa: per qui ets?”, per fer visible, agrair i sostenir la vida contemplativa present a les diòcesis, aquells homes i dones que han consagrat enterament la seva vida al silenci fecund de la pregària i a l’escolta contemplativa, un testimoni silenciós d’amor a Déu i als germans.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Pro Orantibus, així com de la visita apostòlica del papa Lleó XIV, del decret Inter mirifica sobre els mitjans de comunicació social, de les primeres comunions i del valor dels petits gestos quotidians.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que en la Jornada Pro Orantibus “recordem amb afecte els nostres germans contemplatius” que “preguen per nosaltres durant tot l’any”. Considera que “els contemplatius són per a l’Església allò que l’arrel és per a l’arbre”, que “l’arrel de l’arbre no es veu, però sense ella l’arbre no podria tenir vida, no donaria flors ni fruits”. Afirma que els nostres germans contemplatius “ens ensenyen amb el seu testimoni que la pregària és el cor de la vida cristiana”, “ens ajuden a fer de la nostra vida una pregària i a trobar Déu en totes les coses” i “ens ajuden també a viure la bellesa de la litúrgia”. Manifesta que els nostres germans contemplatius “ens mostren amb la seva vida que, per estar a soles amb Déu, a vegades només cal ser-hi presents i compartir una estona en silenci i escolta atenta amb aquell que sabem que ens estima”. Finalment, diu que “pregar és una forma meravellosa d’estimar els altres” i demana que “donem gràcies a Déu per aquells germans que preguen cada dia a Déu Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant” i que “la seva vida discreta ens ajudi a ser un oasi de pau i d’amor per als nostres germans”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, amb motiu de la Jornada Pro Orantibus, s’adreça a les Agustines, Carmelites Descalces, Cartoixanes, Clarisses, Clarisses de la Divina Providència, Mínimes de Sant Francesc de Paula i Trinitàries, que són “signe de la tendresa, del lliurament i de la misericòrdia de Déu enmig del nostre món”. Els diu que la seva manera de viure “ens recorda que el més important, gairebé sempre, passa en silenci”. Expressa que vetllen en la nit davant de Déu, portant al més profund del seu ésser els sofriments, les esperances i els noms de tothom. Afirma que “en la senzillesa contemplativa del claustre, en la litúrgia serena de cada jornada i en el treball silenciós de les vostres mans, l’Evangeli esdevé veritat, bondat i bellesa” i que “en aquesta solemnitat de la Santíssima Trinitat comprenem encara més profundament la vostra vocació: heu estat atretes cap a l’interior mateix de l’amor de Déu per romandre-hi, intercedint per tots nosaltres”. Finalment, els dona gràcies per “per recordar-nos que ningú no habita tan profundament el cor del món com qui viu unit al Cor de Crist”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la vida contemplativa, la vida consagrada, la vida de tot cristià és una vida per l’Altre i per als altres” i que això implica “una renúncia a posar les nostres prioritats per davant de la prioritat de Déu”. Afirma que viure una vida des de la consagració “és donar prioritat a Déu”. Recorda que a la diòcesi de Girona “tenim diverses comunitats contemplatives: cistercencs a Solius, carmelites a Olot i a Banyoles, clarisses a Vilobí i benedictines a Sant Daniel a Girona”. Reconeix que “són molts els que diuen que admiren la vida contemplativa, però són pocs els que reuneixen el coratge d’incorporar-s’hi” i que la vida contemplativa està en crisi, “malgrat les noves comunitats que sorgeixen i un lent despertar de l’espiritualitat en els joves”. Considera que “cal que la vida contemplativa retrobi el seu paper en l’Església com a allò que ha de ser, la porció del poble de Déu que alça la mirada al Senyor i que amb la seva pregària es fa present en la realitat eclesial d’avui”. Finalment, diu que la centralitat de la Paraula, la litúrgia viscuda acuradament, una vida senzilla viscuda en comunitat i la mirada posada en el Regne, “han estat i segueixen essent els elements claus de la vida contemplativa”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “d’aquí a una setmana, del 6 al 12 de juny, el papa Lleó XIV visitarà el nostre país” i expressa que “és una bona ocasió perquè els cristians refermem la nostra vinculació amb el Papa, successor de l’apòstol sant Pere”. Afirma que “les circumstàncies històriques han fet que el Successor de Pere sigui el bisbe de Roma des dels mateixos inicis de l’Església”, Manifesta que “tots els bisbes, com a successors dels Apòstols, són fonament de l’Església”, però que “Pere és el fonament radical”. També destaca que el Papa “és el cap del col·legi episcopal i, per aquest motiu, dirigeix els afers de l’Església universal”. Finalment, demana que “valorem adequadament aquest gran centre d’unitat i de comunió que és el ministeri del Papa per a tota l’Església” i que “preguem també perquè la visita del Papa doni els seus fruits, ens enforteixi en la fe i ens doni nous ànims per encarar els grans reptes en la vida de la nostra Església, de la societat i del nostre món”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la visita apostòlica del sant pare Lleó a Catalunya ens omple de goig, perquè el tindrem entre nosaltres i així ell coneixerà de primera mà la nostra realitat eclesial i social”. Considera que “hem de viure en primera persona tots i cada un dels actes que presidirà el Papa” i que tots “som convidats a seguir-los per la televisió o altres mitjans de comunicació”. Expressa que “cada acte, cada exhortació, cada gest han de ser acollits per nosaltres amb esperit de fe” i que el cap de l’Església universal “mereix de nosaltres l’acolliment, l’escolta, la comunió i l’amor que li pertoquen”. Afirma que la mirada del Papa i “la seva atenció al batec del que es viu en la societat i en les comunitats cristianes seran l’ocasió perquè, amb el do de la saviesa de pare i pastor, ens obri camins nous, de santedat i missió, per a fressar-los amb esperança”. Finalment, diu que “la invitació a alçar la mirada que ens farà el Sant Pare ens ajudarà a contemplar Crist crucificat —palesat en la creu que encimbella la basílica de la Sagrada Família de Barcelona—, que en tota circumstància és la raó de la nostra esperança”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “els viatges del Papa tenen un significat especial i únic” i que “acollir el Sant Pare és acollir a Pere, aquell apòstol que Jesús va posar com a cap dels dotze, com a primera pedra de la seva església”. Recorda la visita que va fer Sant Joan Pau II l’any 1982, la primera d’un papa al nostre país, així com la presència del papa Benet XVI l’any 2010 entrant a la basílica de la Sagrada Família. Expressa que “ara, en aquest any 2026, serà el papa Lleó XIV el que trepitjarà d’aquí a pocs dies la nostra terra, forjada amb la fe de tants cristians al llarg de quasi dos mil anys”. Afirma que “les celebracions que presidirà a Barcelona i les visites i reunions que farà entre nosaltres així com les que tindrà a Madrid i a les illes Canàries confirmaran la nostra fe i la comunió en l’Església presidida pel successor de Pere, principi d’unitat entre els catòlics de tot el món”. Finalment, ens convida a “disposar els nostres cors per rebre aquell qui ve en nom del Senyor” i a “preparar-nos espiritualment i amb la nostra pregària, renovant la nostra fe en l’Església i la nostra adhesió a aquell que el Senyor ha escollit per guiar la seva barca, aquesta gran família de la qual formem part”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “aquests dies en què estem preparant la visita del papa Lleó convé recordar quin és l’extraordinari servei que realitza a l’Església”. Subratlla que “el Papa és, abans de res, el bisbe de la diòcesi i ciutat de Roma, lloc on va ser martiritzat sant Pere”, que “és successor de Pere i li correspon continuar la funció que, segons el nou testament, exercia Pere en relació amb els altres apòstols” i que “el Papa és cap del col·legi dels bisbes i Pastor de tota l’Església”. Afirma que “el primer servei del Papa és garantir la unitat de l’Església” i que “la primera missió del Papa és impulsar la unitat de tots en Crist, en fidelitat a la fe apostòlica”. Manifesta que “també és garant de la comunió entre les diverses esglésies locals” i que “un repte important és integrar en la plena comunió els cristians d’altres esglésies i denominacions”. Expressa que “per comprendre la missió del Papa, és important situar-lo dins l’Església”. Recorda que en el seu lema pontifici, “el papa Lleó convida a viure la unitat de l’Església a partir de la unió en Crist, perquè “In illo un unum”, encara que som molts cristians, en l’únic Crist som un”. Finalment, diu que “és de justícia, doncs, agrair el servei que el Papa fa a la unitat de tota l’Església”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta “el decret Inter mirifica sobre els mitjans de comunicació social”. Recorda que “el Concili contempla els mitjans amb realisme i esperança” i que “els anomena «meravellosos invents» de la tècnica humana capaços d’unir pobles, de difondre cultura, d’obrir camins cap a la veritat…”, però adverteix que, “si es fan servir malament, poden convertir-se en instruments de manipulació, divisió i violència”. Expressa que, per això, “Inter mirifica ens convida a mirar aquest món amb discerniment moral” i recorda que “la comunicació ha d’estar al servei de la veritat i del bé comú” i recorda també “el dret i el deure de l’Església d’anunciar l’Evangeli fent servir aquests mitjans”. Tenint en compte els temps actuals, en què les xarxes socials multipliquen les veus de cadascú, a la llum d’aquest decret, ens convida a cuidar el cor en allò que mirem i escoltem, a parlar amb caritat i a fer servir els mitjans per fer el bé, reservant espais de silenci, pregària i conversa reposada. Finalment, demana que “el Senyor ens concedeixi viure aquest àmbit amb saviesa, perquè els nostres ulls vegin allò que edifica, els nostres llavis diguin allò que consola i les nostres mans comparteixin allò que dona esperança”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda que “cada primavera, durant el temps de Pasqua, en moltes parròquies veiem una escena preciosa: infants que s’acosten per primer cop a la taula de l’Eucaristia”. Expressa que “és un dia gran”, però lamenta que “algunes primeres comunions s’han anat convertint en una mena de “mini bodes””. Afirma que “moltes veus pastorals anem demanant explícitament “rescatar” el sentit de la primera comunió i evitar que els regals i la festa eclipsin el Gran Regal, que és la plena participació en l’Eucaristia i la comunió amb el Cos de Jesús”. Remarca que “la primera comunió no hauria de convertir-se en una cursa d’aparences ni en una càrrega econòmica que exclogui o endeuti”. Proposa “redimensionar les celebracions amb criteris senzills i evangèlics”, així com pensar en celebracions alternatives, “com ara una trobada familiar senzilla, una convivència parroquial, un àpat compartit…”. Finalment, diu que “la primera comunió no és un ritu de pas de la infància”, sinó que “és fer-se u amb Jesús, acollir-lo com a centre de la setmana, de la família i de la vida, una vida que continua cada diumenge”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, recorda que “ja hem dit que les nostres vides necessiten un equilibri constant” i expressa que “som partidaris del silenci i de la paraula, de llegir i d’escoltar, d’oferir i de rebre, de riure i de plorar…”. Es vol endinsar en la qüestió de les mesures i de les quantitats, a partir de la dita «al pot petit hi ha la bona confitura», que emmarca en el context de l’Assemblea diocesana, del dia de la festa de la santíssima Trinitat i la jornada «pro orantibus», “dia que preguem per tots aquells que, des de l’opció de la vida contemplativa, preguen per l’Església, és a dir, per nosaltres”. Considera que “aquest triple escenari ens hauria d’ajudar a captar que la missió necessita, sí o sí, la pregària”. Afirma que “hem de ser dels qui apreciem el valor de les petites passes, dels gestos senzills, de les paraules dites amb el cor”. Manifesta que “un cristià es forja lentament, i amb una bona colla de detalls acumulats i condensats a foc lent”. Finalment, diu que “cap derrota, cap ensopec de la vida és definitiu”, ja que “sempre podem aixecar el vol” i que “cap victòria, cap moment de joia és etern”, ja que “sempre ens hem de seguir convertint”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
