Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 17 de maig, solemnitat de l’Ascensió del Senyor, quan Jesús confia als Apòstols la missió d’anunciar l’Evangeli a tots els pobles, l’Església celebra la LX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb el lema «Custodiar veus i rostres humans». Aquesta jornada ens convida a redescobrir la grandesa i la responsabilitat de la comunicació humana, cridada a custodiar el rostre i la veu de cada persona, reflex de la dignitat que Déu ha inscrit en nosaltres. En un temps marcat per la immediatesa de la informació, els nous llenguatges digitals i les transformacions tecnològiques, som enviats a comunicar amb veritat, amb caritat i amb llibertat interior, perquè les nostres paraules i els nostres gestos siguin sempre lloc de trobada, mai de divisió ni d’engany.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la LX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, així com de l’Ascensió del Senyor, de la llum de la Pasqua en l’acolliment dels malalts a Lourdes, de promoure els ministeris baptismals, del decret Perfectae caritatis, sobre la renovació adequada de la vida religiosa, i de l’Assemblea diocesana.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “els comunicadors tenen una missió molt important a la nostra societat que consisteix a explicar-nos amb honestedat el que passa al món i a ajudar-nos a valorar els fets amb criteri”. Afirma que “comunicar no és només transmetre dades, sinó fer-ho respectant sempre la dignitat de les persones i la veritat dels fets”. Expressa que el lema de la Jornada mundial de les Comunicacions Socials significa que “cal protegir l’ésser humà de qualsevol intent per desprestigiar-lo, difamar-lo o anul·lar-lo”. Adverteix que “hi ha el risc que la nostra identitat deixi de ser nostra” i que “acabem depenent de la intel·ligència artificial”. Manifesta que “comunicar vol dir donar espai a la paraula veraç, al silenci que escolta i a la mirada que reconeix l’altre com a germà, no com a perfil, dada o mercaderia”. Considera que “cal que la tecnologia estigui al servei del bé comú” i subratlla que “Crist és el més gran comunicador”. Finalment, demana que “no oblidem el que va dir Jesús ressuscitat als deixebles abans de la seva ascensió: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món»” i recorda que “Ell és la veritat que hem de mostrar al món”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que el lema de la LX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials “és un recordatori, un anunci i una crida a tornar a l’origen de la nostra humanitat”, perquè “comunicar no és només transmetre informació”, sinó que “és donar una part d’un mateix per a un bé més gran”. Expressa que “enmig d’una època marcada per la intel·ligència artificial, la immediatesa i la sobreabundància d’informació, necessitem aturar-nos i preguntar-nos: quin tipus de veu estem oferint?”. Afirma que “l’Evangeli il·lumina aquest discerniment amb una claredat irresistible: «De l’abundància del cor, en parla la boca»”. Manifesta que “en aquesta jornada, se’ns convida a tenir cura de qui mai no és escoltat, a protegir la paraula com qui guarda una flama, a recordar que el que roman no són els algoritmes, sinó els rostres”. Dona gràcies “pel do d’un equip diocesà de comunicació que treballa amb dedicació i profunditat, conscient que comunicar és estimar a la manera de Jesús de Natzaret: amb una mirada que s’acosta, que comprèn i que aixeca”. Finalment, demana que “el Senyor ens concedeixi un cor capaç de comunicar vida en abundància, amb paraules que siguin bàlsam en la ferida, llum en la penombra i abraçada enmig del cansament”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, felicita “els professionals de la comunicació, els treballadors i treballadores de la premsa escrita, de la ràdio, de la TV i del món digital, especialment als professionals que treballen al territori de la nostra diòcesi”, entre els quals “la nostra oficina diocesana de comunicació”. Afirma que ens farà bé acollir el missatge del papa Lleó XIV “convidant-nos a defensar allò més sagrat i fràgil de la comunicació humana: el rostre i la veu”, perquè “són trets únics de cada persona, lloc de presència de l’amor de Déu i de relació”. Manifesta que “cada dia sortim al carrer amb molta informació i, paradoxalment, menys trobada” i considera que “en aquest context, la intel·ligència artificial pot ajudar” però “també pot confondre: simular veus i rostres, fabricar “realitats” paral·leles…”. Destaca que el Papa diu que el repte “no és només tecnològic, sinó antropològic” i subratlla que “necessitem una conversió comunicativa”, “tornar a mirar el rostre de l’altre i a respectar la seva veu, especialment la de qui no té altaveu”. Finalment, demana que “cooperem amb una cultura de la verificació, la transparència i la responsabilitat”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “en el credo professem de Jesucrist que «se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare»” i que “aquesta afirmació ens aboca al misteri de la persona del nostre Salvador, de qui constatem la condició de Fill unigènit de Déu, fet home per nosaltres en el si virginal de Maria, el qual patí, fou sepultat i el tercer dia ressuscità”. Expressa que “solament el qui és el Fill etern pot tornar a la «casa del Pare»”, però que, en aquest retorn, “no hi puja sol, sinó que porta amb ell la nissaga humana redimida al preu de la seva sang preciosa”. Considera que “en un temps en què regna la increença i el relativisme, als cristians se’ns demana un redescobriment del nostre credo amb tota la seva riquesa”. Afirma que “els qui cerquen el sentit de la seva existència necessiten veure en els cristians no solament els qui professen la fe, sinó que aquesta es manifesta en la seva manera de viure”. Finalment, diu que “la senyoria de Crist dona forces en la lluita per fer present enmig del món el regne del Messies, amb el testimoniatge dels qui creiem que «el seu regnat no tindrà fi»”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda el lema de la Visita Apostòlica del papa Lleó XIV, “Alça la mirada”, i diu que “és una invitació a mirar més enllà de les realitats d’aquest món que sovint ens tenen atrapats”. Recorda també que el proper diumenge “celebrem la solemnitat traslladada de l’Ascensió del Senyor”, que parla “d’una humanitat cridada a aixecar la mirada, a no quedar empresonada en els horitzons d’aquest món, a viure orientada cap a la seva veritable plenitud, que és Déu”. Considera que “necessitem que l’Ascensió ens torni a fer aixecar la mirada perquè el cristià viu plenament enmig del món, però sap que no hi té la darrera paraula, ni el descans definitiu del cor”. Afirma que “l’Ascensió del Senyor ens recorda que la nostra pàtria és al cel i que, si hem ressuscitat amb Crist, hem de cercar les coses del cel”, fet que no vol dir “desentendre’ns del que passa aquí baix”, sinó “mirar el món amb els ulls de Crist”. Finalment, ens convida a cercar les coses de dalt, però no com qui s’escapa del món, sinó com qui “s’uneix al Senyor i aprèn a tenir els seus mateixos sentiments, la seva mateixa mirada, per transformar-lo com ell vol”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “quan Jesús s’aparegué a Maria Magdalena li anuncià que havia de pujar al seu Pare, que és el nostre Pare” i recorda que quaranta dies després de la Pasqua, “l’Església celebra la solemnitat de l’Ascensió del Senyor”. Expressa que Crist, el Fill de Déu, es feu vertaderament home sense deixar de ser Fill de Déu i que la seva resurrecció i ascensió ens mostren que “la darrera paraula no la té la mort, sinó la vida en Crist”. Afirma que “recitem cada diumenge el nucli de la nostra fe” i considera que podem córrer el risc de “fer-ho de manera rutinària”. Per això, ens convida a parar més atenció a allò al qual, durant el ritus de la confirmació, es renuncia i s’afirma creure. Manifesta que en les celebracions del sagrament de la confirmació fem “professió de la nostra fe: personalment i com a comunitat” i que és “una ocasió per aprofundir en el que diem que professem: que creiem en Crist fet home, nascut de la Verge Maria, mort a la creu i sepultat, ressuscitat i un cop pujat al cel, assegut a la dreta del Pare”. Finalment, diu que l’Ascensió del Senyor, “com l’assumpció de la Mare de Déu, ens obren camí”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en el camí pasqual, la llum no es manifesta només en la joia de la Resurrecció, sinó també en la capacitat de reconèixer Crist present en els més vulnerables”. Ens convida a contemplar “l’acolliment als malalts i a les persones amb discapacitat, en la preparació del pelegrinatge diocesà al santuari de Lourdes, una tasca humil i alhora profundament evangèlica”. Expressa que “el misteri pasqual ens revela un Déu que no defuig el sofriment, sinó que l’assumeix i el transforma des de dins”. Considera que la preparació del pelegrinatge a Lourdes es converteix en una escola de caritat, on es crea “una xarxa de relacions fraternals on cada persona és reconeguda en la seva dignitat inviolable”. Afirma que l’Hospitalitat “esdevé signe visible d’una Església que acull, acompanya i serveix”. Manifesta que “aquest acolliment és també un testimoni social” i que “acollir el malalt és deixar-se evangelitzar per ell”. Finalment, diu que “tots som pelegrins que caminem amb esperança cap a la plenitud de la vida en Déu” i demana que descobrim en l’acolliment dels més fràgils “la presència viva del Ressuscitat”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “a més de la seva missió específica en la transformació del món, el laic pot també assumir algun ministeri en l’Església” i que “l’arrel d’aquesta possibilitat es troba en el baptisme, que és la font de vida de la qual deriva la dignitat de cadascun dels fidels”. Explica que “a l’Església hi ha diversos ministeris anomenats “laicals” o “baptismals”, que tenen un caràcter estable i són reconeguts públicament per l’autoritat”. Recorda que “els ministeris baptismals (com lector, acòlit o catequista) no es reserven als candidats al sacerdoci, sinó que poden ser exercits pels laics, tant homes com dones” i que “correspon al bisbe diocesà discernir sobre la crida als ministeris instituïts valorant les necessitats de la comunitat i les capacitats dels candidats”. Finalment, expressa que li agradaria que “a la nostra diòcesi poguéssim tenir un bon nombre de laics que exerceixin algun d’aquests ministeris, amb un compromís estable de servei a la comunitat” i recorda que “per ajudar a la formació de possibles candidats, fa dos anys es va posar en marxa l’Escola de Formació d’Agents de Pastoral”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta el decret conciliar “Perfectae caritatis, sobre la renovació adequada de la vida religiosa”, “un text breu, però ple de saviesa, perquè toca una realitat preciosa per a l’Església: la vida consagrada”. Expressa que “el Concili contempla la vida consagrada amb gratitud” i que “hi reconeix un do de l’Esperit Sant: homes i dones que, moguts per una crida particular, escullen viure la pobresa, la castedat i l’obediència per assemblar-se més de prop a Crist pobre, cast i obedient”. Afirma que “Perfectae caritatis convida a renovar-se”, tornar a l’Evangeli, i que “el Concili parla també de la vida comunitària com a escola de caritat” i “no oblida la dimensió apostòlica”. Ens convida a donar gràcies “per les comunitats consagrades presents entre nosaltres”, a acompanyar-les “amb respecte i proximitat” i a demanar vocacions. Dona gràcies als consagrats i consagrades per la fidelitat, per la perseverança, pel seu “sí” quotidià, que sosté l’Església. Finalment, demana que “l’esperit de Perfectae caritatis renovi també tota la nostra Església diocesana, perquè aprenguem a viure amb un cor més lliure i més lliurat”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “tots som convidats a viure l’Assemblea diocesana”, que tindrà lloc dissabte 30 de maig al col·legi Mater Salvatoris de Lleida, i que “tots estem en missió i tots som missió”. Expressa que els quatre pilars a partir dels quals girarà la jornada són “l’acompanyament, la vida espiritual, la formació i les estructures eclesials”. Afirma que “l’Assemblea pretén ser una bona expressió de germanor, d’oració, de debat i, sobretot, de discerniment”. Manifesta que “un factor clau en la nostra tasca missionera, que ve recolzat per la gràcia rebuda en els sagraments, té a veure amb la presència pública dels cristians” i que “hem d’omplir-nos de l’Esperit per tal de situar Déu al centre de la nostra vida”. Demana que “tinguem, sobretot, una experiència sincera i profunda de l’Esperit, per esdevenir testimonis humils de pau, alegria i proximitat”. Subratlla que “l’Assemblea diocesana ens convida a tots a seguir les passes de Jesucrist i del seu Esperit Sant, amb un estil senzill, serè i sostingut”. Finalment, demana que “la gràcia del bon Déu, el seu Esperit, ens faci fecunds col·laboradors de la missió de Jesús”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
