Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els dies 9 i 10 de juny de 2026, el papa Lleó XIV ha visitat les diòcesis catalanes de Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat: ha estat a la catedral de Barcelona i al monestir de Montserrat, ha visitat la presó de Brians I, ha conegut l’acció caritativa de l’Església, ha compartit una pregària amb joves, fidels i moviments i ha celebrat l’Eucaristia a la basílica de la Sagrada Família, amb la posterior benedicció de la torre de Jesucrist.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la recent visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV, així com de l’encíclica del papa Lleó XIV «Magnifica Humanitas», del 22è aniversari de la diòcesi de Terrassa, del pelegrinatge a Lourdes, de seguir Crist i de generar llaços profunds d’amistat evangèlica.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que “acabem de viure uns dies de gràcia” i que “la visita apostòlica del sant pare Lleó XIV ha estat, abans de tot, una experiència de comunió eclesial”. Afirma que el Papa “ens ha convidat a tornar constantment a l’essencial: a Jesucrist, centre de la nostra vida personal i comunitària”. Manifesta que “hem rebut una crida clara a aprofundir en la vida interior, a recuperar el valor del silenci, de la pregària…” i que “hem estat exhortats a posar al centre la dignitat de tota persona, especialment dels pobres, dels migrants, dels qui pateixen la solitud…”. Considera que “aquest missatge adquireix una rellevància especial aquest dissabte, dia 13 de juny, en què celebrem la nostra Assemblea Diocesana” que és “una oportunitat per créixer en la corresponsabilitat, per escoltar-nos mútuament i per descobrir junts els camins pels quals el Senyor vol conduir la nostra arxidiòcesi de Tarragona”. Finalment, diu que “el Papa ens ha confirmat en la fe, l’Assemblea diocesana ens convida al discerniment compartit i l’Evangeli continua essent la nostra brúixola”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el sentiment comú dels cristians que vivim en aquesta diòcesi és de gratitud davant de la visita del papa Lleó XIV”. Expressa que les seves paraules han estat llum per a tota la nostra societat i que els seus gestos de proximitat a tots ens han mostrat quin és el camí que vol seguir l’Església. Afirma que “les paraules que ha dirigit a tots els ciutadans parlen de reconciliació i de pau, de fer caure murs i avançar cap a una cultura de l’encontre” i que “als cristians ens ha demanat viure “una mística d’ulls oberts”, és a dir, ser homes que estimin el silenci i la pregària i alhora es comprometin en la construcció de la civilització de l’amor”. Recorda que “en la vigília de pregària amb els joves, els va convidar a donar una nova direcció a la societat i ser espurnes d’una humanitat nova, comunicant els valors i la bellesa de l’Evangeli”. Finalment, diu que “en un temps de veus estridents, el Papa ha triat el to de qui sembra i proposa reconstruir la societat no vencent l’altre, sinó tornant-lo a trobar”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que la visita del papa Lleó XIV “és sempre un moment fort en la vida de les esglésies locals” i que el Papa “ha pres contacte amb la realitat eclesial de la nostra terra, com també ho ha fet amb la de Madrid i la de les illes Canàries”, “realitats diverses però sempre unides per vincles fraterns i unides, sobretot, per Crist”. Reconeix que esdeveniments com aquest “són certament un moment important”, però que cal que els seus fruits “siguin rebuts com a tals” i que “els fem treballar en bé del Regne”. Afirma que també ens cal “incorporar a la nostra vida de cristians el seu magisteri, els seus consells i les seves reflexions”. Manifesta que “el món té set de Déu” i que “la collita és abundant” i anima a respondre amb generositat a la crida a viure la fe. Subratlla que totes les vocacions eclesials neixen en el si d’una família i que “cal que des de les famílies es cuidi aquest aspecte” des de la “generositat i la consciència que tots estem cridats a aportar-hi”. Finalment, menciona les següents paraules del papa Lleó XIV: «És infinit l’amor de Déu que ens crida a l’amistat amb Ell.» (Magnifica humanitas, 53).
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “fa unes setmanes, el Papa ens ha regalat la carta encíclica Magnifica Humanitas, on posa de relleu la dignitat de la persona i ens alerta dels riscos de la intel·ligència artificial (IA)”. Expressa que “el Sant Pare parteix d’una idea central molt poderosa: la grandesa de la dignitat humana” i que “recorda i actualitza la doctrina social de l’Església davant d’un món tecnològic que ens pot facilitar la vida”, però que també “pot respondre als interessos d’uns quants i oblidar els més necessitats”. Afirma que el Papa reconeix les grans oportunitats de la IA, però “ens adverteix que podem perdre el que més ens caracteritza com a éssers humans”. Manifesta que el Papa ressalta la necessitat de recuperar la cultura de l’encontre, defensa els més vulnerables i ens convida a construir comunitats cristianes més acollidores. Finalment, ens anima a llegir aquesta encíclica, tant a nivell individual com en grup i diu que “la veu del Successor de Pere ens ajuda a redescobrir la bellesa de ser humans i la joia de viure l’Evangeli”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “l’encíclica de Lleó XIV Magnifica humanitas és de caràcter social”, que el Sant Pare ens ofereix una reflexió en aquest «canvi d’època», amb la forta incidència de la tecnologia en tot el que és humà i que “el subtítol d’aquest document pontifici en concreta l’objecte: «sobre la custòdia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial»”. Explica que “el Papa tracta aquest tema des de la fe cristiana, amb tot el seu tresor de reflexió al llarg dels segles i des del convenciment que aquesta fe pot il·luminar tota qüestió humana”. Finalment, recollint diversos fragments de l’encíclica, recorda que la recerca del bé comú i la promoció de la vida són valors no negociables, que la justícia social exigeix una “opció preferencial pels pobres” i que les tecnologies digitals plantegen nous reptes que demanen evitar noves formes d’exclusió i de privació de llibertat.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “el mòbil ens informa, ens distreu i ens acompanya”, però que “també ens pot absorbir i colonitzar”. Expressa que “l’encíclica del papa Lleó XIV Magnifica humanitas adverteix que els tecnòcrates i les tecnologies s’entrellacen amb la nostra vida quotidiana, modelen els processos de presa de decisions i incideixen profundament en l’imaginari col·lectiu”. Parla “d’exercir el poder des de les eines d’Intel·ligència Artificial” i es pregunta “qui decideix què veiem primer?”. Adverteix que “tenim una crisi de la veritat en l’espai públic” i que “si ens tornem ‘mobiladdictes’, deixem de ser usuaris i ens convertim en producte”. Manifesta que “Magnifica Humanitas és educació crítica que custodia la llibertat davant les addiccions digitals i la recopilació massiva de dades” i que “exigeix regularització responsable, transparència i governança de la IA”. Finalment, diu que “cal posar sempre la dignitat humana per damunt de l’eficiència i el negoci” i que “o governem nosaltres el mòbil i la IA, o des del mòbil, entre altres eines, els tecnòcrates o altres interessos ens acabaran governant”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “dilluns dia 15 de juny celebrem el vint-i-dosè aniversari de la nostra diòcesi de Terrassa” i ens felicitem perquè “el Senyor que en va ser inspirador ha estat sempre amb nosaltres i ens ha beneït amb tantes gràcies que ha vessat damunt nostre durant tots aquests anys”. Recorda alguns moments especialment significatius: la presa de possessió del primer bisbe de Terrassa, Mons. Josep Ángel Saiz Meneses, la proclamació de Maria, Mare de Déu de la Salut com a Patrona de la diòcesi, l’ordenació del bisbe auxiliar, la creació del seminari i dels altres organismes diocesans, la celebració durant l’any 2024 del vintè aniversari de la diòcesi, el nomenament i entrada com a nou bisbe de Mons. Salvador Cristau Coll… Manifesta que el més important és l’entrega i fidelitat de tants membres de la comunitat diocesana. Afirma que “donem gràcies a Déu, però també ens hem de plantejar quina ha de ser la nostra resposta davant de tants regals del Senyor”. Finalment, ens proposa que oferim al Senyor “els nostres cors, les nostres vides com a ofrena d’amor, un petit regal al Senyor com a agraïment per tants dons rebuts”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que el Santuari de Lourdes és un lloc que “es deixa intuir en el silenci, en la llum humil de les espelmes i en la mirada confiada dels pelegrins que hi acudim per trobar-nos amb la nostra estimada Mare”. Comunica que “del 25 al 29 de juny peregrinarem junts fins a la gruta beneïda on la Mare de Déu va voler manifestar la seva tendresa infinita a santa Bernardeta”. Expressa que “posar l’ànima a Lourdes és permetre que Déu ens surti a l’encontre, que es deixi veure en els ulls dels més vulnerables”. Afirma que “la Verge no crida els perfectes, els immaculats i els purs, sinó els qui necessiten esperança” i que “per això, Lourdes és el lloc on hom descobreix que mai no ha estat sol i que, enmig de la matinada més fosca, hi havia una llum encesa pronunciant el seu nom amb infinita tendresa”. Finalment, ens anima a deixar-nos seduir “per la mirada de Maria” i demana que “Ella surti al nostre encontre pel camí, pronunciï el nostre nom i netegi el fang que portem als peus”, per tal que puguem “descobrir, quan tornem de nou a casa, que allò que crèiem haver anat a buscar allà ja ens esperava des de sempre en el cor de Déu”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “l’evangeli no ens convida només a admirar Crist des de lluny”, sinó que “ens crida a seguir-lo” i que això “no és sempre un camí fàcil”. Expressa que “l’evangeli ens demana perdonar quan neix el desig de venjar-nos, estimar quan resulta més senzill tancar-se en un mateix, i servir quan el món ens empeny contínuament a buscar l’èxit o el reconeixement”. Explica que “també Antoni Gaudí va conèixer aquesta exigència de l’evangeli”, que “era conscient dels seus límits i va intentar viure un camí de purificació interior” i que “amb el pas dels anys, la seva vida es va fer més senzilla, austera i profundament orientada cap a Déu”. Afirma que “Gaudí va comprendre que seguir Crist significava deixar que la fe transformés tota l’existència” i que “per això la seva obra no va ser només una creació artística, sinó també una expressió del deixeble cristià”. Finalment, diu que la veritable pregunta és si estem disposats que Jesús “sigui el protagonista de la nostra vida i nosaltres siguem com uns actors als quals es demana fidelitat a la missió confiada”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, expressa que “una de les realitats més vinculants de la missió és, sens dubte, forjar camins d’amistat” i que “les motivacions de la bona amistat són les que volem treure a la llum, perquè en elles es construeixen els vincles possibles per créixer en l’Amor i, per tant, en la comunió amb Déu i amb els germans”. Afirma que “hi ha amistats que es recolzen en la pràctica de la virtut, és a dir, estimar sense esperar”. Manifesta que segueix somiant que “la nostra missió a Lleida sigui capaç de generar llaços profunds d’amistat evangèlica” i que “aquest desig té tres pilars innegociables”: conèixer i viure la Paraula de Jesús, entrar en el propi món interior i deixar-se portar per l’Esperit Sant. Demana que “la nostra manera de viure sigui expressió de la bona tasca d’escampar la llavor de l’evangeli”. Finalment, expressa que això és també el que “el papa Lleó ha volgut escampar amb les seves paraules i els seus gestos: llavors d’amistat entre els qui ens reconeixem com a diferents” i que l’accent universal de l’Amor, que es tenyeix de l’experiència de l’amistat, “és quelcom motivador i difícil”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
Autor de la fotografia: Dr. G. Simon / Arquebisbat de Barcelona
