Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dimecres 6 de maig es va fer públic el programa oficial de la visita apostòlica del papa Lleó XIV a Catalunya, amb el lema «Alça la mirada», prevista per als dies 9 i 10 de juny. El programa inclou actes a la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, al centre penitenciari Brians 1, a l’Abadia de Montserrat, a la parròquia de Sant Agustí i a la basílica de la Sagrada Família.
Coincidint amb la presentació oficial del programa del viatge apostòlic del Sant Pare Lleó XIV, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya han fet pública una carta, amb el títol «Beneït el qui ve en nom del Senyor» (Mt 21,11), en la qual manifesten el goig i l’esperança que genera aquest esdeveniment i conviden els fidels a viure aquesta visita «com una experiència viva de fe». En el text, els bisbes subratllen també que «no podem de cap manera girar l’esquena als més necessitats» i expressen el desig que la visita sigui «un clar ressò de la pau del Crist ressuscitat, sempre “desarmada i desarmant”».
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la propera visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Catalunya, així com de la Pasqua del Malalt, del projecte Stella Maris, del procés de regularització de persones migrants, de la devoció filial a Maria, de la vida de l’ésser humà entesa com a vocació i de la missió.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que falta un mes perquè ens visiti el vicari de Crist a la terra i que “estem contents de rebre el papa Lleó XIV” i “volem que s’emporti un bon record de nosaltres”. Expressa que “per a aquesta ocasió ens podem preparar de moltes maneres i justament una seria treballar uns materials que s’han elaborat des de l’Arquebisbat de Barcelona, per aprofundir en el misteri de la creu, la persona Gaudí i la visita del Sant Pare”, uns materials que es poden trobar a https://alcalamirada.cat/. Recorda que “en aquesta trobada amb el Papa, contemplarem la majestuosa creu que corona la torre de Jesucrist”, que “alçarem la mirada al cel”. Afirma que d’aquesta visita esperem que “toqui els nostres cors, que ens confirmi en la fe, que ens faci valents per viure i anunciar Jesús amb força i sense por” i que potser el Papa “vol que li mostrem la nostra alegria de seguir Jesucrist i que, com Antoni Gaudí, sapiguem portar Déu al cor i estimar-lo sense mesura”. Subratlla que “farem tot el que puguem perquè el Papa se senti com a casa” i que “demanarem a Déu que ens concedeixi el do de ser bons amfitrions”. Finalment, demana que “la visita del papa Lleó XIV sigui ferment de comunió i amor per a les nostres comunitats”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “hi ha dies que són memòria en un poble” i que la visita del papa Lleó XIV a Barcelona i a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat serà “un d’aquests dies que quedaran gravats en la història compartida”. Demana que “rebem el Successor de Pere com aquell que ve a confirmar-nos en la fe, a animar-nos a posar Crist al centre, a recordar-nos l’essencial en un temps sovint dispers”. Expressa que la visita del Papa a Montserrat “serà una paràbola de comunió i d’arrelament sota el signe de Santa Maria que vol guiar-nos cap al cel, cap a l’amor de Déu, perquè sí, hi ha una eternitat de plenitud possible al costat de Déu”. Agraeix al papa Lleó “que deixi empremta en la nostra humil diòcesi. Que s’aturi, escolti, pregui amb nosaltres i per nosaltres. Que ens ajudi a enfortir aquesta Església diocesana que vol ser veritablement catòlica, acollidora, servidora i missionera”. Convida “totes les comunitats de la diòcesi i totes les persones de bona voluntat a preparar des d’ara el cor per rebre el Papa”. Finalment, dona la benvinguda al Sant Pare Lleó XIV i li diu que la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat l’espera.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “l’esperança mou la nostra fe” i que “de la nostra esperança, de la nostra fe, del nostre amor, n’hem de poder donar resposta, n’hem de ser testimonis”. Recorda que els bisbes, per tal de preparar-nos com a Esglésies que fem camí a Catalunya davant la visita de Pere, del papa Lleó XIV, diuen que «viure la fe vol dir fer-nos propers, disponibles a tots els que necessitin una mà amiga, des de la senzillesa del Crist, el que ha vingut a donar la vida i a rentar els peus dels nostres cansaments quotidians»”. Considera que “aquesta visita ha de significar una visió esperançada i renovada de la nostra realitat eclesial i social” i que “alçar la mirada vers Crist buscant el sentit de la nostra vida és cercar un missatge d’esperança per a nosaltres, creients, un missatge que hem de fer encomanadís a tota la societat”. Recorda que “estem vivint el temps pasqual, un temps d’esperança en el qual ens preparem per a la solemnitat de la Pentecosta” i que “Pere ens diu alguna cosa més, ens parla de fer-ho tot, de ser testimonis, sí, però amb respecte i serenament”. Finalment, demana que ens deixem arrossegar tan sols per “aquesta esperança que ve de Crist”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “en el cor de la Pasqua, mentre la vida s’obre pas sobre la mort, l’Església ens convida a aturar-nos amb una delicadesa especial davant el misteri del sofriment humà en la Pasqua del Malalt”, amb el lema “La compassió del samarità: estimar portant el dolor de l’altre”. Expressa que “ser compassius implica permetre que el dolor del germà travessi les nostres seguretats i ens desinstal·li de principi a fi” i que “és deixar-nos ferir pel sofriment del món per convertir-nos, des d’aquí, en presència de consol”. Afirma que “en un món on la fragilitat —revestida de malaltia, solitud, pobresa, por o aïllament— sovint s’amaga o es descarta, estem cridats a ser samaritans que no passen de llarg, que no s’acostumen al dolor aliè”, que “hem de fer un pas més, que és profundament evangèlic: hem de fer nostre aquest dolor i oferir-lo amb alegria” i que “l’amor cristià exigeix cura, compassió i fortalesa”. Finalment, prega que “demanem la gràcia de no passar de llarg per a deixar-nos commoure, perquè la compassió no és feblesa: és la forma més sublim de l’amor, el reflex més fidel del cor de Crist”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “en aquest diumenge celebrem la Pasqua del Malalt, enmig de la cinquantena pasqual” i que “l’Església ens recorda el poble que viu en la malaltia”. Expressa que “el papa Lleó XIV, amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt del passat 11 de febrer, afirmava que estimar de veritat no és només sentir compassió, sinó apropar-se i cuidar concretament”. Afirma que “la 27a celebració de la Pasqua del Malalt a la nostra diòcesi ens convida a reflexionar sobre el tema de cuidar en la pastoral de la salut” i considera que “la condició humana és fràgil moralment, espiritualment, físicament i mentalment”, que “cuidar no és només donar, sinó donar-se” i que “sense caure en un buscar-se a un mateix, ens cal tenir cura del nostre cos i de la nostra ànima per tal de poder cuidar els altres”. Ens convida a “participar en el 46è pelegrinatge diocesà a Lourdes, que tindrà lloc, si Déu ho vol, del 25 al 27 de maig”. Finalment, ens convida també a visitar algun malalt aquesta setmana i ens emplaça a “acompanyar algun malalt o persona gran a la celebració de l’Eucaristia del proper diumenge”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en el cor de la Pasqua, la llum de Crist ressuscitat no sols il·lumina els temples, sinó també els marges, els ports, els camins invisibles per on transiten tantes vides sovint oblidades”, com la dels mariners, i que “és aquí on la llum pasqual es fa gest concret a través de l’acolliment, com el que ofereix el projecte diocesà Stella Maris al port de Tarragona”. Expressa que acollir, en clau cristiana, “és una actitud profunda que neix del cor mateix de l’Evangeli”. Afirma que “en cada mariner que desembarca en un port desconegut, sovint lluny de casa durant mesos, l’Església hi reconeix el rostre de Crist que demana hospitalitat” i que “el projecte Stella Maris, fidel a aquesta intuïció evangèlica, esdevé una expressió viva de la caritat eclesial en el món marítim”. Manifesta que els ports esdevenen llocs privilegiats de missió “per a fer present l’amor gratuït de Déu” i que “en aquest sentit, Stella Maris és signe d’una Església en sortida, que no espera, sinó que va a l’encontre”. Finalment, demana que, “com Stella Maris, sapiguem fer del servei discret i fidel una veritable epifania de l’amor de Déu enmig del món”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “des de fa un parell de setmanes ha començat un procés de regularització de persones migrants que certifiquin la seva estada entre nosaltres en el temps que la llei concreta”. Expressa que “des de la mirada cristiana, es veu en aquesta regularització una realitat molt positiva, tant per als qui aconsegueixin el que desitgen delerosament com per a la nostra societat”. Considera que “els estats han de tenir una política de migració que garanteixi la seva seguretat i possibiliti un flux de migrants ordenat, de tal manera que preservi la integració en el país juntament amb unes condicions de vida dignes per al nouvingut”. Manifesta que “no hem de mirar la presència de gent provinent d’altres països, cultures i religions com una realitat negativa” i que “hem d’acceptar que el gènere humà és únic, més enllà de les diferències de color, llengua o hàbits culturals”. Finalment, diu que com a cristians “no podem fer res més que alegrar-nos d’aquesta regularització de migrants” i que “tenim l’obligació d’ajudar-los amb tot el que puguem”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “aquest mes de maig, en ple Temps Pasqual, l’Església ens convida a renovar la nostra relació amb la Verge Maria” i que “la devoció més veritable que podem tenir a Maria és la que li correspon per dret: la devoció de fills”. Diu que la devoció filial, que és un regal de Jesús, el regal de la Creu (quan Jesús va dir a la seva mare: ‘Dona, aquí tens el teu fill’ i al deixeble: ‘Aquí tens la teva mare’), no és “una devoció que es practica de tant en tant, sinó una relació que es viu contínuament, des de dins”. Afirma que “la confiança filial té una característica molt particular: no cal demostrar res” i considera que “moltes vegades la nostra relació amb Maria és massa racional, massa calculada”, que “anem a ella quan pensem que hem resat força, quan ens sentim dignes, quan tenim alguna cosa per oferir-li”, però que “això no és confiança filial”, sinó “una relació de mèrits”, “i la confiança i l’amor no es compren ni es venen”. Finalment, diu que “la confiança filial ens porta a Jesús” i que “la veritable devoció mariana no acaba en Maria”, sinó que “comença en ella i arriba a Crist”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “enmig d’una societat molt tecnificada i eficientista, és important no oblidar que la vida de l’ésser humà és vocació, resposta a una realitat que ens precedeix i ens fonamenta” i que “per entendre-ho, cal prendre consciència que procedim de l’amor de Déu”. Expressa que “la consciència que la nostra vida és un do, genera en nosaltres una actitud de gratitud per tot allò que hem rebut i suscita el desig de correspondre-hi acollint el projecte que Déu ha pensat per a cadascun de nosaltres”. Afirma que “quan la vida es viu com a vocació sorgeix la commoció davant del regal rebut i el desig de respondre amb el lliurament de si mateix als altres” i que “precisament en aquesta resposta al projecte de Déu descobrim qui som, creixem com a persones i assumim el compromís de transformar la societat i el món”. Considera que “convé subratllar que la resposta a la crida divina sempre és personal i, per això, sempre nova, perquè depèn de la llibertat de cada persona”. Finalment, diu que “l’aventura de la vida consisteix precisament en reconèixer que el nostre origen és en Déu i viure tota la nostra vida com a vocació”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, es pregunta “com podem saber que allò que duem a terme és veritablement la missió que Déu vol que fem”. Afirma que “el bon missioner té feina a acollir el misteri pasqual en tota la seva amplitud” i “proposar un estil que esperoni a viure un encontre amb qui ens ha donat el do de la vida”. Considera que “al missioner li toca ser desprès” i viure sovint “la incomprensió, quan no el rebuig, dels més propers”. Destaca que el viatge del Sant Pare Lleó XIV serà “un bon moment per veure la confirmació de la fe en tot allò que sigui òptim per a la missió, però també per descobrir tot allò que ens demana que convertim” i que “el lema que acompanyarà aquesta visita, «alceu la mirada», és una ferma invitació a fixar la nostra atenció en el misteri de l’Amor, que és creu i resurrecció”. Finalment, diu que “el missioner, quan situa Déu al centre de la seva vida, recupera el seu propi cor” i demana que no defallim “en el compromís de ser dels qui, en la vida pública, oferim un testimoni de coherència evangèlica”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
