'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 15 de novembre, l’Església celebra la X Jornada Mundial dels Pobres, amb el lema “El Senyor és el refugi del pobre” (cf. Sl 14,6). En el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, el papa Lleó XIV ens recorda que Déu és refugi i abraçada per a les persones més vulnerables i ens convida a ser també nosaltres refugi i aixopluc per a les persones que viuen situacions de pobresa, exclusió o solitud.
Instituïda pel papa Francesc, aquesta jornada és una invitació a obrir els ulls i el cor, a fer-nos propers als qui més ho necessiten i a convertir la nostra fe en gestos concrets d’acolliment, solidaritat i esperança.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la X Jornada Mundial dels Pobres, així com de la política, al servei de la dignitat humana, de la importància del vot i el compromís amb el bé comú, de transmetre el que creiem en el món digital, de practicar l’hospitalitat, de la trobada de primer anunci Quatre40, de la fe viscuda i compartida, del catecumenat, del document del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe Venite ad me i d’una Església que integra.
L’administrador apostòlic de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, amb motiu de la X Jornada Mundial dels Pobres, vol aportar el testimoni d’una dona extraordinària, que va ser un veritable “refugi per als pobres”: santa Joana Jugan, fundadora de les Germanetes dels Pobres. Expressa que “ella ens ensenya a apreciar la Bona Nova de l’Evangeli com un tresor d’un valor incalculable, com un missatge adreçat a tothom, però especialment als més necessitats” i que “durant la seva joventut va treballar com a ajudant de cuina i, quan tenia alguns moments lliures, visitava famílies pobres i malalts als hospitals, i els oferia suport i consol” i “va anar creant una xarxa de comunitats per acollir amb amor les persones grans desemparades”. Manifesta que “santa Joana Jugan donava pa i companyia a les persones que acollia, però també els oferia Jesucrist, el millor regal que podem fer als pobres”. Finalment, demana que “tant de bo que santa Joana Jugan i tants altres testimonis ens ajudin a ser un “refugi” per als més pobres; a reconèixer en cada persona necessitada un germà que espera de nosaltres un gest senzill d’amor”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “davant les properes eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del 29 de novembre, els cristians som convidats a reflexionar sobre la nostra responsabilitat en la vida pública” i que “la fe no ens allunya de la societat, sinó que ens compromet a treballar per una convivència més justa, fraternal i respectuosa amb la dignitat de tothom”. Recorda que el papa Francesc “expressava amb claredat que la política, entesa com a servei al bé comú, a la dignitat de tota persona i als més vulnerables, és una veritable forma d’amor al proïsme”. Recorda també que “l’Església no s’identifica amb cap partit polític”, però que “proposa els principis de la seva doctrina social: la dignitat de la persona, el bé comú, la solidaritat, la justícia social i la destinació universal dels béns, com afirma el papa Lleó XIV” i que «aquests principis ens ajuden a discernir les propostes electorals més interessants amb llibertat i consciència recta, més enllà dels interessos particulars i de les consignes partidistes”. Finalment, demana que “no ens desentenguem de la vida pública” i que ens informem, “dialoguem i votem responsablement”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “una vegada més, som cridats a les urnes per expressar amb el nostre vot el parer sobre la configuració de les cambres legislatives de les corts espanyoles”. Afirma que “el vot de cada un de nosaltres és de gran importància, perquè la democràcia té en el sufragi la primera i fonamental expressió de la sobirania popular” i que “el vot de cada persona no és solament un dret, sinó també un deure”. Expressa que “la mirada al bé comú és necessària per al bon funcionament de la col·lectivitat” i que “el respecte a la dignitat humana i la seva defensa enfront dels reptes actuals […] és un dels camps importants en la moral política necessària en els moments d’incertesa que vivim”. Finalment, considera que “als cristians se’ns demana que no caiguem en la fal·làcia de pensar que la nostra fe no té res a veure amb la nostra aportació a la societat democràtica” i conclou que “el nostre vot, doncs, des de la consciència moral, és necessari per al bé comú”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que “aquest cap de setmana celebrem a la diòcesi la catorzena edició de les Jornades Transmet, un espai de formació que ajuda a compartir la fe i que impulsa a transmetre-la en un context de nova evangelització”. Expressa que “enguany el tema de reflexió ens ve donat a partir de la conferència que fa aquest dissabte el Dr. Francesc Torralba al col·legi Pureza de Maria de Sant Cugat del Vallès, i que té com a títol Transmetre el que creiem en el món digital. Clarobscurs”. Recorda que “el papa Lleó XIV, en la seva recent encíclica Magnifica humanitas, ens convida a aprofundir en la nostra formació per tal d’endinsar-nos en aquest nou món digital com un continent per evangelitzar i transmetre la Bona nova de Jesucrist”. Finalment, manifesta que “aquestes jornades són una veritable trobada diocesana, ja que entre divendres, dissabte i diumenge, ens aplegarem un bon nombre de cristians de les nostres comunitats parroquials, dels moviments evangelitzadors i de les institucions eclesials”, “tots compromesos en la nova evangelització, participant de la missió de l’Església”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que “els pobles antics, especialment a l’Orient, practicaven amb escrupolositat les normes d’hospitalitat, sobretot amb els estrangers i amb els més necessitats”. Recorda que “la mateixa Sagrada Escriptura aconsella constantment l’hospitalitat” i cita la llei de Moisès, que demana tractar els immigrants com un més del poble, recordant que els israelites també havien estat estrangers a Egipte. Posa com a exemple el relat d’Abraham, que va acollir generosament tres estrangers i els va oferir menjar i descans. Explica que, sense saber-ho, Abraham estava acollint uns missatgers de Déu, i destaca que aquest episodi ens ensenya que, quan acollim els altres, podem estar acollint Déu mateix. Recorda també que “les primeres comunitats cristianes practicaven la virtut de l’hospitalitat no sols entre ells sinó també amb totes les persones i molt especialment amb els més pobres”. Finalment, diu que “el Pla d’Evangelització de la diòcesi per a aquest curs ens demana créixer com a “comunitats més obertes i acollidores”” i que “l’hospitalitat ha de ser l’estil característic de les nostres comunitats”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que aquests dies estan celebrant a la diòcesi “la Trobada Quatre40: una proposta integral del Primer Anunci, emmarcada en el projecte d’Acció Catòlica General, que articula l’experiència d’una primera trobada amb Jesucrist i, alhora, obre la porta a un procés personal de fe, acompanyat, custodiat i viscut en la comunitat parroquial”. Considera que, “perquè es produeixi aquesta trobada amb Crist, són necessaris quatre elements fonamentals: l’Esperit Sant com a protagonista, la Paraula de Déu il·luminant la vida, els testimonis com a camí i les dinàmiques vivencials per connectar amb la nostra pròpia existència”. Explica que “el nombre bíblic «40» expressa un temps d’espera confiada en el Senyor” i que “la paraula «Quatre» fa referència als Evangelis”. Finalment, demana als qui s’hagin allunyat de la fe o vulguin renovar aquell primer amor que s’endinsin en aquesta crida de Quatre40 per descobrir que no necessiten buscar una fe extraordinària en llocs extraordinaris, sinó aprendre a viure d’una manera nova la fe de sempre, a la parròquia que els acull.
El bisbe de Girona i arquebisbe electe de Barcelona, fra Octavi Vilà, diu que les paraules de sant Pau “tots sou fills de la llum i del dia” ens indiquen un dels trets definitoris de la nostra fe en Jesucrist: “Ell és la llum que guia els nostres passos”. Expressa que “la fe és una llavor que ha estat plantada als nostres cors”, però que “aquesta llavor necessita créixer, necessita rendir” i “el barem per mostrar aquest rendiment és la nostra capacitat d’estimar”. Considera que “la fe no és quelcom que ens puguem guardar per a nosaltres mateixos”, sinó que “cal mostrar-la amb les obres de l’amor”. Recorda que “Crist mateix ens convida a compartir-la, és a dir, a viure-la en comunitat i a fer-ne arribar els seus fruits als qui ens envolten” i que “som fills de la llum i del dia, no de la foscor, i hem de mirar de ser també llum per als altres”. Finalment, afirma que “cadascun de nosaltres vivim la fe com un compromís personal, viscut però en comunió amb els altres, amb aquells que des de diferents sensibilitats eclesials viuen la mateixa fe, recorren el mateix camí i anhelen d’arribar a la mateixa meta: el Regne de Déu”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, informa que el proper diumenge 29 de novembre, en què s’escaurà el primer diumenge d’Advent, tindrà el goig d’acollir com a bisbe diocesà “el primer grup de catecúmens a l’Església Catedral d’Urgell”. Afirma que “passa cada vegada més que, en la nostra diòcesi, persones adultes demanen de ser batejades per formar part així de la comunitat cristiana”, que “és un procés de canvi, de reflexió i de discerniment que la persona fa, acompanyat per algun membre de la comunitat, que té com fita primera el bateig” i que “després continuarà la seva vida de creient en la parròquia de la qual formi part donant-se i lliurant-se en un compromís cristià enmig de la comunitat i del món”. Considera que “des de l’ingrés al Catecumenat que farem aquest proper diumenge d’Advent, la persona interessada ha de marcar el seu camí com una trobada amb Aquell que l’estimarà sempre i sense cap condició”. Finalment, avança que la setmana vinent continuarà reflexionant sobre “el camí del catecumenat i el repte que representa per a la nostra Església d’Urgell”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “Venite ad me, document del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, constata que la cadena que unia família, comunitat cristiana i noves generacions s’ha trencat” i que “molts joves ja no coneixen Jesús ni l’Evangeli”. Expressa que “el document convida a tornar al cor de la fe i al kerigma: Déu és amor. Jesucrist és viu, ens estima i camina al nostre costat”. Considera que la fe “neix de l’encontre amb Crist i passa «per contacte, de persona a persona, com una flama encén una altra flama»”. Afirma que “l’anunci ha de néixer de l’escolta, parlar amb proximitat i arribar a les persones” i que “per això necessitem experiències de primer anunci i grups d’Acció Catòlica General”. Manifesta que “Venite ad me aborda l’individualisme, la secularització i la cultura digital” i “reconeix les possibilitats de les noves tecnologies per comunicar l’Evangeli”. Subratlla que la resposta passa per comunitats acollidores, on la fe sigui viscuda en la família, l’amistat, la pregària i la proximitat als pobres. Finalment, diu que “hem de cuidar el catecumenat i promoure una cultura vocacional”, “encendre novament la llum de Crist en la vida concreta de les persones”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “l’Església està cridada, duent a terme la missió encomanada, a viure una «sana obertura» que mai no perjudiqui la seva identitat i que sigui expressió d’una ferma voluntat d’integrar tothom”. Considera que “a l’Església li toca no només ampliar els horitzons culturals, sinó també aprofundir en la comprensió i la tolerància respecte de les diferències internes entre els qui s’anomenen i són cristians” i que “si no som capaços, en el nostre present, d’integrar la diversitat, quedarem reduïts a una expressió parcial del somni de Déu”. Recorda que el papa Lleó “reclama la necessitat d’acollir, protegir, promoure i integrar els nouvinguts”. Manifesta que “només l’Amor és veritablement integrador” i que “per això és tan difícil ser dels qui estimen a cor obert, perquè tota integració dona peu a ressituar elements molt propis en un nou context”. Subratlla que “l’Església ha de ser sempre la que cerca una veritable felicitat per a tota la humanitat”. Finalment, diu que “el fet d’integrar ens aproparà, com a Església, a la felicitat de viure plenament la comunió amb Déu i la humanitat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
