Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge, 4 d’octubre, l’Església celebra sant Francesc d’Assís. La seva festa coincideix amb la cloenda del Temps de la Creació i té lloc en el marc de l’Any Jubilar Franciscà. Sant Francesc, patró de l’ecologia, ens recorda la importància de viure en fraternitat i de tenir cura de la casa comuna.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de sant Francesc d’Assís, així com del mil·lenari de “Pau i Treva de Déu”, de la propera ordenació de vuit nous sacerdots, de la cultura del poder, que normalitza la guerra, del sant Rosari, d’una nova carta pastoral, de la immigració, la polarització i la dignitat humana i d’una Església que cuina.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que la vida de sant Francesc d’Assís “continua captivant perquè és la demostració que l’Evangeli, quan és acollit sense reserves, transforma profundament el cor humà i esdevé una força capaç de renovar la societat”. Recorda que sant Francesc “va voler ser, senzillament, deixeble de Jesucrist” i que “en sentir les paraules de l’Evangeli: “Aneu i anuncieu el Regne”, va comprendre que el Senyor el cridava a viure en pobresa, humilitat i fraternitat”. Afirma que “el seu Càntic de les criatures és una confessió de fe en el Déu creador, una invitació a descobrir que tota la creació és una gran família cridada a lloar el Senyor”. Manifesta que l’Any Sant Franciscà, amb motiu del vuitè centenari de la seva mort, és una providencial invitació a tornar a les fonts de l’Evangeli i a redescobrir l’alegria de la senzillesa. Expressa que “en una cultura que sovint identifica la felicitat amb el consum, l’èxit o el poder, Francesc proclama amb la seva vida que la veritable riquesa és Crist”. Finalment, diu que “la llibertat interior que neix del despreniment permet estimar sense calcular, compartir sense por i viure amb esperança”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “sant Francesc és conegut per la seva pobresa, pel seu amor a la fraternitat i pel seu respecte envers la creació” i recorda que “hi ha un episodi fonamental de la seva vida que el va marcar profundament: la trobada amb un leprós” la qual “va canviar la seva manera de mirar”. Considera que “continuen havent-hi moltes persones apartades en la nostra societat” i ens pregunta “qui són els nostres «leprosos»? A qui ens costa apropar-nos? Quines persones preferim no veure perquè ens incomoden?”. Expressa que “sant Francesc ens ensenya que, davant el dubte i la incertesa que algunes persones ens provoquen, hi ha un camí ben diferent a seguir: acostar-s’hi, escoltar-les i tractar-les com si fossin germans”, que “és el camí de la fraternitat” i que “sant Francesc va promoure l’esperit de fraternitat com una forma de vida fonamentada en l’Evangeli”. Finalment, demana que “sant Francesc d’Assís ens ajudi a comprendre que, moltes vegades, la conversió comença precisament quan deixem de passar de llarg i ens atrevim a aturar-nos”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “en aquest diumenge en el qual s’escau la festa de sant Francesc d’Assís, és bo posar l’atenció en aquell que rebé l’encàrrec per part de Crist de reconstruir la seva Església” i recorda que “ho feu des de la humilitat i la senzillesa, lluny del poder”. Considera que “aquest any jubilar franciscà és una oportunitat per viure l’Evangeli amb radicalitat i dolcesa, amb pobresa joiosa i cor universal, com ho feu el pobrissó d’Assís”. Recorda que “a la nostra diòcesi tenim dues comunitats que viuen l’espiritualitat franciscana: les clarisses a Vilobí i els caputxins a Arenys de Mar” i que “ells i elles viuen la seva fe seguint l’exemple de sant Francesc, que va ser un amant de Déu, dels germans i germanes i també de la naturalesa”. Afirma que “Francesc d’Assís va estimar i va buscar la pau” i que “amb les armes de la humilitat i la pobresa, amb les eines de la senzillesa i de la bondat, cercà a Déu i el va trobar”. Manifesta que “l’ideal de Francesc era ser com Jesús; contemplar el Crist de l’Evangeli, estimar-lo intensament, imitar les seves virtuts”. Finalment, demana que l’exemple de sant Francesc d’Assís “ens ajudi a viure la nostra fe”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, informa que els mesos de maig i juny de 2027, s’escaurà el mil·lenari del sínode de Toluges, presidit pel bisbe de Vic, Oliba, “del qual brollà el «Decret de la Pau i Treva de Déu»”. Recorda que, en un context de fragmentació del poder, destruccions i pillatges, “el sínode del 1027 acordà la prohibició dels combats del dissabte tarda fins al dilluns matí; la protecció de les persones sense armes; la inviolabilitat de les esglésies i d’una zona de trenta metres entorn d’elles; la protecció dels pagesos, de llurs cases, ramats i eines”. Assenyala que la diòcesi de Vic no pot restar impassible davant aquest mil·lenari i que la diòcesi germana i veïna de Perpinyà–Elna ja ha iniciat la commemoració amb diversos esdeveniments, sota el lema «Constructors de pau, a l’escola de Maria». Finalment, convida tots els diocesans a ser «artesans de pau», “evitant els judicis fàcils envers els altres; desarmant les paraules, com ens ensenya Lleó XIV; acollint la misericòrdia, perdonant i reconciliant-nos”, en la família, en la parròquia, en l’àmbit del treball, en la societat.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que vuit joves de la diòcesi “s’acostaran diumenge vinent i el següent a l’altar per ser configurats amb Crist, Sacerdot per sempre”. Expressa que “en una societat marcada moltes vegades per la pressa, l’individualisme i la recerca de l’èxit personal, la decisió de lliurar la pròpia vida al servei dels altres té un valor especial”. Afirma que la vocació d’aquests seminaristes que seran ordenats “va néixer en el cor del Pare des de tota l’eternitat”, que “el sacerdoci no és una conquesta, sinó un do rebut, una missió, un do per l’Església i pel món”. Manifesta que “aquests vuit nous sacerdots hauran d’entendre i experimentar que la seva no serà una tasca individual, sinó un servei viscut en comunió”. Informa que “aquest any, ha augmentat el nombre de seminaristes a les diòcesis amb seu a Catalunya”, fet que “representa un motiu d’alegria i de responsabilitat”. Finalment, diu que “ells són els servents de l’evangeli enviats a convidar a la festa de l’amor de Déu als que viuen a les perifèries de l’Església i el món”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que el papa Lleó, a la seva encíclica Magnifica humanitas, “adverteix del creixement d’una cultura del poder que normalitza la guerra”. Expressa que aquesta cultura es basa principalment en la desqualificació i la violència envers qui pensa diferent, en la polarització i en l’ús de la desinformació, la por i les narratives simplistes per preparar el terreny per als conflictes. També considera que es difon un fals “realisme polític” que presenta la pau i el diàleg com a ideals utòpics i la guerra com una alternativa inevitable, fet que contribueix a normalitzar la violència i el conflicte. A més, alerta del creixent ús de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial en decisions relacionades amb la vida i la mort, i defensa que l’ús de la força letal ha d’estar sempre sota control humà i sotmès a les normes internacionals. Finalment, afirma que cal rebutjar “aquesta cultura del poder i promoure una cultura del diàleg i de la trobada”, denunciant aquesta manera de pensar i actuant com a veritables artesans de la pau.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que “el pròxim dia 7 d’octubre celebrem la Mare de Déu del Roser, una bella oportunitat per tornar a descobrir que mai no estem sols quan resem”. Diu que “amb els ulls fixos en sant Domènec de Guzmán, recordem com la Mare de Déu va posar a les seves mans el Sant Rosari, ensenyant-li a resar-lo i encomanant-li que el donés a conèixer com si fos l’últim petó d’una mare sobre la vida que s’apaga”. Expressa que “aquesta pregària va anar convertint-se en una de les formes més belles d’acostar-nos a Déu de la mà de Maria” i que “ella ens presta els seus ulls per mirar Jesús, el seu cor per acollir-lo, la seva tendresa per cuidar-lo, el seu silenci per contemplar-lo i la seva fe per confiar”. Manifesta que misteri rere misteri, “recorrem la vida de Jesús: el seu naixement, la seva predicació, el seu lliurament, la seva Passió, la seva Mort i la seva Resurrecció”. Finalment, demana a la Mare de Déu del Roser i Mare nostra que ens ensenyi a mirar Jesús amb els seus mateixos ulls i que un dia, quan arribi la nostra última hora, “puguem continuar aferrats a aquesta dolça cadena que tantes vegades va sostenir la nostra fe”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, fa arribar als diocesans la Carta pastoral Perquè tingueu vida, amb la qual voldria agrair-los “la vostra caminada de fe, l’entusiasme apostòlic i el vostre compromís sempre amb els més pobres”. En començar aquest nou curs, convida els mossens, catequistes i agents de pastoral a “revifar el do de la fe, a viure amb plenitud la nostra vida de fills i filles de Déu, a tenir la il·lusió, el goig i l’esperança que el Bon Pastor ha vingut a donar-nos per tal que compartim la seva Vida”. Agraeix a tots els diocesans l’acollida generosa i el testimoni que donen i els demana que no tinguin por de buscar la santedat, tot recordant els sants d’aquesta terra, com els bisbes d’Urgell: Just, Ermengol i Ot, la beata Anna Maria Janer i els beats màrtirs d’Urgell. Desitja als feligresos “una vida ben plena, satisfeta, buscant sempre la comunió, escoltant la Paraula de Déu” i “compromesa vers els més pobres i marginats”. Finalment, els desitja “una bona lectura de la Carta pastoral” i els encoratja a viure amb santedat.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, considera que l’eslògan “civilització o barbàrie?” reapareix avui vinculat a la immigració, la identitat i la seguretat. Adverteix que “no es tracta d’amagar problemes reals”, com la gestió migratòria, la demografia, la llengua, l’habitatge o la inseguretat, sinó de “barrejar aquests problemes, atribuir-los a tot un col·lectiu i transformar les persones en una amenaça existencial”. Considera que això genera una “forma de violència simbòlica” i alerta contra els marcs binaris que divideixen la societat entre “ells i nosaltres”. A la llum de l’Evangeli, afirma que “la barbàrie no comença amb l’arribada de l’altre, sinó quan deixem de reconèixer-lo com algú digne de ser cuidat”. Defensa que “el bé comú no és la victòria d’una meitat sobre l’altra”, sinó unes condicions que permetin créixer en dignitat i corresponsabilitat. Finalment, adverteix que una societat de “sospita, menyspreu i bàndols irreconciliables” és molt manipulable i subratlla que la civilització “no és patrimoni de cap país, de cap sigla ni de cap bloc ideològic” i es demostra fent créixer la nostra «Magnifica humanitas».
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, parteix del món de la cuina per reflexionar sobre la vida eclesial i la fraternitat. Explica que, com en un bon plat, “cada ingredient és únic, important” i que l’Església ha de reconèixer “la dignitat de tota persona” i “el valor altíssim dels drets humans”. En aquest sentit, expressa que ha de ser un espai on tothom sigui “respectat, acollit i profundament estimat”, tot treballant pel bé comú i la convivència pacífica. Tanmateix, reconeix que les diferències entre les persones fan més elaborat el camí per arribar a “un consens real”. Per això, afirma que “una Església feliç és l’Església que cuina”, és a dir, que harmonitza totes les persones en comunió amb Déu, sense excloure ningú. Trasllada després aquesta reflexió a Jesús, que “s’asseu a taula amb tothom” i converteix la taula en un espai de fraternitat. Finalment, posa el focus en l’Eucaristia, “font i cimal” de la vida cristiana, i recorda la invitació de sant Agustí a ser “pa partit” per als altres.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
