Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Llar Natalis, llum de Pasqua, de Maria, mare i companya, de la importància de la pregària i la promoció de les vocacions, de la missió de l’Església, de potenciar una cultura de la vocació, de redescobrir el treball com a camí de santedat, d’aprofundir en el coneixement de Crist, del decret conciliar Christus Dominus, sobre el ministeri pastoral dels bisbes a l’Església, del dret d’escollir religió a l’escola i de viure la missió amb coratge i fe.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en el cor de la Pasqua, quan la foscor de la mort és vençuda per la claror radiant de la Resurrecció, l’Església contempla amb admiració el misteri de la vida que reneix”. Expressa que “Jesucrist, llum del món, revela que la vida és un do sagrat, que aquesta veritat “pren una concreció particular quan es tracta de la vida més fràgil i vulnerable: la vida que comença en el si matern” i que “en aquest context, la llum de la Pasqua il·lumina d’una manera especial la missió d’acollir, protegir i estimar cada vida humana des del seu inici”. Subratlla que “el projecte diocesà de la Llar Natalis és un testimoni silenciós però poderós d’aquesta llum” i que aquesta iniciativa “esdevé un espai de refugi i d’esperança per a dones embarassades que es troben en situació de vulnerabilitat”. Considera que acompanyar una dona embarassada en dificultats, oferir-li suport material i emocional, caminar al seu costat en moments d’incertesa…, és “fer present la llum de Crist en el món”. Finalment, demana que “el testimoniatge de projectes com Llar Natalis ens mogui a ser també nosaltres portadors de llum, capaços de veure en cada vida humana el reflex de la claror eterna que no s’apaga”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que la primavera “és un temps en què els camps s’omplen de flors i la natura reneix amb nova vitalitat” i que “la Resurrecció de Crist és “una nova primavera” que ens omple d’alegria i ens fa néixer de nou”. Recorda que “l’Església dedica cada mes de maig a la Mare de Déu”, “una dona senzilla, humil, sempre disposada a ajudar els altres, sempre preparada per complir la voluntat de Déu”, en paraules del papa Benet XVI, “la flor més bella de tota la creació”. Destaca que “Maria és un model de mare i companya”. Demana que “durant aquest mes de maig, recordem que sempre tenim al nostre costat una mare que ens guia amb delicadesa vers Jesucrist” i que ens deixem acompanyar per la Mare de Déu, resant el Sant Rosari en família, repetint amb tendresa una invocació o acció de gràcies a Maria o acompanyant-nos d’una imatge de la Mare de Déu en algun indret de casa. Finalment, demana que, de la mà de Maria, ens atansem a Crist amb confiança i tendresa, i que “ella ens ensenyi a romandre al peu de la creu de tots els crucificats de la terra”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, comunica que diumenge acabaran la Setmana Vocacional al bisbat, vuit dies de pregària que iniciaren amb el Diumenge del Bon Pastor, diada en que se celebrava la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, una jornada instituïda per sant Pau VI l’any 1963, “intuint la necessitat de posar l’atenció en la manca de vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada, incloent-hi les vocacions missioneres i contemplatives”. Expressa que “el nombre de les vocacions a la vida sacerdotal i religiosa és un índex que manifesta la vitalitat de la comunitat cristiana” i que “el procés evangelitzador arriba a la seva maduresa quan hom es pregunta en pregària: «Senyor, què voleu de mi?»”. Afirma que “tots hem de comprometre’ns a crear àmbits on brilli la fe viva, la pregària constant, l’acompanyament fratern, a fi que la crida de Déu pugui sorgir i madurar en molts cors per a la felicitat i salvació de cada un de nosaltres i de tot el món”. Finalment, diu que “hem de pregar, doncs, tots per tots, perquè les respostes a la crida de Déu són per al bé de tota l’Església i, per mitjà d’ella, del món sencer”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que l’Església “ha estat enviada al món amb una missió clara: anunciar l’Evangeli i fer present l’amor de Déu enmig de la humanitat” i que “cada creient, pel baptisme, està cridat a participar en aquesta missió i a col·laborar, no sols espiritualment, sinó també amb el temps, les capacitats i també materialment”. Expressa que “darrere de cada parròquia, de cada projecte social, de cada missió a llocs necessitats, hi ha persones compromeses que dediquen la seva vida i també mitjans materials que fan possible aquesta tasca”. Considera que “no n’hi ha prou d’identificar-se com a creient”, sinó que “cal implicar-se activament” i que “cada gest, per petit que sembli, construeix Església”. En plena campanya de la Declaració de la Renda, subratlla “la importància d’un petit gest que pot ajudar molt l’Església: marcar amb una “x” la casella de col·laboració amb l’Església catòlica i fer-ho també a l’apartat d’ajut a finalitats socials”. Finalment, diu que “la missió de l’Església al món no és tasca d’uns quants, sinó responsabilitat de tots” i que “requereix mans disposades, cors generosos i també recursos que la facin sostenible”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’escassetat de persones que se senten cridades a servir a l’ésser humà i a la societat en les diverses vocacions, ens fa adonar que ens manca una “cultura vocacional””, és a dir, “un ambient social i eclesial que ajudi a plantejar-se la pregunta de “qui soc” i “quina és la meva missió” a la vida”. Expressa que “el primer pas cap a una cultura vocacional consisteix en descobrir que la vida humana és un gran do i que, a partir d’aquí, cal viure-la amb sentit de gratitud”. Considera que “perquè es desenvolupi aquesta cultura de la vocació és important fomentar la capacitat de preguntar-se a fons per la realitat que ens envolta i per la pròpia vida”. Afirma que “també forma part d’aquesta cultura encoratjar la capacitat de somiar i d’anhelar un món millor i una Església més fidel a l’Evangeli”. Manifesta que “el món civil també necessita persones vocacionades en les diferents tasques i professions” i que “necessitem bons professionals que no actuïn només pel propi interès, sinó que entenguin la seva vida com un servei”. Finalment, diu que “els cristians tenim molt a aportar per engendrar i potenciar una veritable cultura de la vocació”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, posa la mirada en una llar humil, amagada i silenciosa: la de Natzaret, on Jesús, el Fill de Déu, va voler conèixer el cansament de la jornada, la suor de l’esforç, la paciència nua de l’ofici. Expressa que “amb motiu de l’1 de maig, en què celebrem el Dia Internacional dels Treballadors, els nostres ulls es fonen amb els de tants homes i dones de la nostra diòcesi tortosina, en gran part rural, sembrada enmig d’un territori que moltes vegades se sent buit, oblidat, silenciós; i, tanmateix, profundament viu”. Considera que “en el cor d’aquesta terra, Natzaret ens recorda que el treball no és només un camí per assolir un determinat benestar, sinó una forma d’estimar, una manera concreta de donar-se, un lloc on Déu es fa present”. Afirma que “el treball és digne perquè és participació en l’obra creadora de Déu, i és «una clau essencial de tota la qüestió social»”. Finalment, prega que “demanem al Pare que ens ensenyi a redescobrir el treball com a camí de santedat”, perquè, “quan es viu amb amor, es transforma en una litúrgia amagada i en una ofrena que neix i culmina en el cor de Déu”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “aprofundir en el coneixement de Crist ens hauria d’ocupar sempre” i que “acostar-nos-hi, tenir-lo present en cada moment de la nostra vida és una tasca intrínsecament vinculada a la vida de fe”. Considera que “per a molts de nosaltres Crist ja és un vell conegut”, però que “sempre ens interpel·la respecte de la nostra relació amb Ell quan durant el temps pasqual vivim la incorporació de cada vegada més adults a l’Església, a la fe”. Recorda que els catecúmens “ens poden certament descobrir aspectes que a nosaltres, qui sap si víctimes de la rutina, se’ns han acabat per escapar”, i que aquesta realitat “ens omple de joia i a la vegada ens qüestiona com vivim nosaltres el regal de la fe des de fa «tant de temps»”. Afirma que mai podrem conèixer Crist del tot, però que “sempre és enormement enriquidor per a nosaltres acostar-nos més i més a Ell” i que “sols així podrem convertir els nostres cors, una conversió necessària per viure la fe en profunditat, amb senzillesa i honestedat”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta “el decret conciliar Christus Dominus, sobre el ministeri pastoral dels bisbes a l’Església”, un text que “ens ajuda a contemplar el ministeri episcopal com un servei”, com una responsabilitat i com una proximitat, perquè “el bisbe, per designi de Déu, és posat enmig del poble per cuidar-lo, estimar-lo, confirmar-lo en la fe i mantenir-lo en la unitat, a imatge de Crist, Pastor i Senyor”. Expressa que “Christus Dominus ens recorda, abans que res, que el bisbe és successor dels apòstols” i que “el Concili subratlla també que el bisbe no és un pastor aïllat”. Afirma que “Christus Dominus posa l’accent en la realitat concreta de la diòcesi”. Destaca que “el decret insisteix en el veritable zel pastoral: conèixer el poble, ser-hi proper, visitar, escoltar, promoure allò que edifica i corregir amb mansuetud allò que fereix la comunió”. A la llum d’aquest decret, ens proposa “tres actituds per a la nostra vida diocesana”: comunió, corresponsabilitat i missió. Finalment, demana que “l’esperit de Christus Dominus renovi en nosaltres l’amor a l’Església, perquè la nostra estimada Església d’Urgell sigui cada dia més fidel, més fraterna i més missionera”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu a les famílies que “ens acostem a un moment clau del curs: el temps de les inscripcions i de la matrícula” i els recorda un dret que els pertany: “poder triar l’assignatura de Religió catòlica dins l’oferta educativa”. Expressa que “la Religió catòlica, quan es viu i s’imparteix amb rigor, no és una peça decorativa del currículum”, sinó que “és una proposta formativa que ajuda a integrar el cap i el cor, aporta cultura, lectura crítica de la realitat, preguntes grans, llenguatge simbòlic, relació entre fe i història, i una educació en valors que mira la persona sencera”. Afirma que el preocupa “constatar que a Catalunya hi ha centenars de centres que no compleixen aquest deure d’oferir-la” i anima les famílies a defensar aquest dret, recordant el suport dels bisbats i les delegacions diocesanes d’ensenyament en la seva llibertat d’elecció. Finalment, manifesta que “l’Església i la societat necessiten educadors que sembrin profunditat, esperança i humanitat” i agraeix “la dedicació i lliurament de tots i cadascun dels docents a cada escola”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la invitació de Jesús ressuscitat als seus deixebles és clara: «aneu a tot el món, prediqueu l’evangeli a tota criatura»”. Recorda que “no només prediquem amb la paraula, sinó que també ho fem amb el testimoniatge”. Considera que “l’experiència de vida és el primer evangeli que llegeixen els nostres contemporanis més allunyats” i ens convida a no caure en la rutina, a arriscar. Manifesta que “és necessari que l’evangeli sigui conegut i proposat amb tota la seva força” i que “és aleshores quan el missioner recorda el «no tingueu por» que Jesús ens adreça”. Destaca que “la missió és ancorar-nos sempre a Jesús i al seu Esperit, és a dir, a Déu, el Pare bo” i ens demana que “siguem dels qui posem Déu al centre de la nostra vida” i que ens arrisquem a “fer realitat el somni de Déu: un món nou, «la civilització de l’Amor», la fraternitat com a lligam entre cultures”. Finalment, diu que “fiant-nos de Déu, prosseguirem el nostre camí, perquè, de fet, és la confiança en Déu la que genera aquell risc saludable que ens cal acceptar i proposar”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
