Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El ressò del viatge apostòlic del papa Lleó XIV a les diòcesis catalanes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat continua present en la vida eclesial, amb un record que es manté viu i agraït. Aquells dies de trobada, pregària i comunió han deixat una empremta significativa en la comunitat cristiana i en la dinàmica pastoral del moment present. En aquest context, es manté viva la memòria dels diversos moments compartits i dels missatges del Sant Pare Lleó XIV adreçats a tothom.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del record agraït del viatge apostòlic del papa Lleó XIV, així com d’alçar la mirada cap a Crist, de l’auge dels megarics, de la carta encíclica Magnifica humanitas, de quant valem per a Déu, de no tenir por, de joves sants, de donar gràcies pels fruits d’aquest curs i de la importància de ser llum.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda amb gratitud els dies que el papa Lleó va estar a Catalunya. Expressa que “si volguéssim resumir en poques paraules el missatge d’aquests dies, gosaria dir: som pelegrins en la nit”. Reconeix que “en el nostre caminar, hi percebem moltes zones de penombra” i que “el Papa no va tancar els ulls davant la realitat del dolor (va sentir els impactants testimonis dels joves a Montjuïc), ni davant la duresa de la vida a la presó (com és el cas de Brians), ni davant el drama de la migració i de la pobresa (església de Sant Agustí, al Raval)”. Manifesta que “també va subratllar que tenim una llum gran, que és la que procedeix de la fe, que ens recorda que la nit pot ser moment de benedicció”. Considera que “l’espai buit de la nit pot ser una ocasió per canviar i renovar-nos” i que “aquesta fe ha donat forma i sentit a edificis tan bells com la Basílica de la Sagrada Família”. Recorda que “el pelegrinatge no es fa en solitari, sinó com a comunitat”. Finalment, diu que “en el nostre caminar en la nit brilla una llum, que és la Mare de Déu”, que amb el seu amor maternal, sempre ens acompanya.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “el pas del papa Lleó XIV per la nostra diòcesi de Sant Feliu de Llobregat quedarà gravat per sempre en el nostre cor”. Expressa que “el moment viscut al centre penitenciari de Brians va ser d’una profunditat espiritual immensa i d’una humanitat entranyable” i que “el Sant Pare es va apropar als interns per encendre una llum de futur: «Déu t’estima com ets, però et somia millor! El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou»”. Afirma que “la visita a l’Abadia de Montserrat va elevar els nostres cors” i que “davant de la Moreneta, el Papa va fer una crida universal a la pau, demanant-nos renunciar a les paraules feridores, a la murmuració i a les calúmnies per fer que l’odi doni pas a l’esperança”. Considera que “aquest viatge apostòlic ens convida a viure des de la caritat, la primacia de l’amor de Déu”. Finalment, ens anima a “fer nostres aquests i la resta d’ensenyaments de Lleó XIV per transformar-nos nosaltres i les nostres comunitats a la llum de la bellesa de la fe en Jesucrist que ens agermana a tothom”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “vivim en un temps paradoxal”, que “mai no havíem estat tan connectats” i que, tanmateix, “moltes persones experimenten una profunda solitud”. Expressa que l’evangeli ens mostra com Jesús “buscava moments de solitud per pregar al Pare”, però “a Getsemaní va experimentar una altra solitud més dolorosa: la de sentir-se abandonat mentre els seus deixebles dormien” i que “en aquell moment d’angoixa, Crist va assumir també l’abandonament de tants homes i dones de tots els temps”. Afirma que “Antoni Gaudí va conèixer igualment aquesta experiència”, “no solament la soledat exterior sinó també la incomprensió, el fet de sentir-se diferent i de caminar moltes vegades a contracorrent” i que “Gaudí va descobrir, enmig d’aquesta realitat, que la creu de Crist no parla d’un cel buit ni d’un Déu llunyà sinó d’un Déu que roman proper fins i tot en el sofriment”. Considera que “avui el testimoni de Gaudí ens pot ajudar a alçar la mirada” i que “la seva vida ens recorda que, fins i tot enmig de la incomprensió i del sofriment, és possible continuar buscant la llum de Déu”. Finalment, ens convida a “mirar novament cap a Crist”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “la concentració creixent de riquesa en mans d’una minoria —els anomenats megarics— constitueix un dels fenòmens més significatius de l’economia contemporània” i que “ho tracta a bastament l’encíclica Magnifica humanitas del papa Lleó XIV”. Explica que “es tracta dels nous «senyors» de l’economia digital”, “els nous magnats, oligarques tecnològics i multimilionaris, que acumulen poder econòmic, dades i influència global”. Afirma que “la tradició social catòlica parteix d’un principi fonamental: l’economia està subordinada a la persona i al bé comú” i que “ja des de la Rerum novarum de Lleó XIII, l’Església ha insistit en el fet que els sistemes econòmics han de respectar la dignitat humana i garantir condicions justes per a tots”. Manifesta que “el fenomen dels megarics posa en evidència una tensió estructural del sistema econòmic contemporani”. Finalment, recorda que sant Joan Pau II deia que “el treball humà té primacia damunt el capital” i expressa que “quan el capital es concentra de manera desproporcionada, es corre el risc que la persona sigui subordinada a l’economia”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en el paradigma tecnològic en què vivim, com a creients, hem d’afrontar els desafiaments que se’ns plantegen”, que “davant la rapidesa en què es desenvolupa la tecnologia som cridats a prendre posició ferma «per custodiar i valorar la magnífica humanitat que ens ha estat donada»” i que “aquest és l’ensenyament clau de Lleó XIV en Magnifica humanitas”. Expressa que “la IA pot ser una gran ajuda en molts aspectes de les necessitats humanes, però al mateix temps ens pot dur a «delegar massa i a cercar respostes ràpides debilitant el judici personal i la creativitat»”. Afirma que ens hem d’interrogar sobre la manera com la IA «ha estat dissenyada i quina idea de persona i de societat queda inscrita en les dades i en els models que la guien» i que “és indispensable que l’ús de la IA vagi acompanyat de criteris clars i controls efectius”. Finalment, diu que “la ciència i la tècnica no poden ser rebutjades per l’humanisme cristià, sinó que les assumeix amb realisme”, perquè són “un do que pot alleujar sofriments i oferir noves possibilitats”, ordenades al bé comú, a la justícia, a la cura dels fràgils i de la creació.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 10,26-33) hi trobem un bonic relat on s’evidencia la tendresa de Déu cap a nosaltres” i que “aquest text ens omple de confiança, dissipa les pors i ens pot ajudar a donar testimoni valent i alegre de la Bona Nova de Jesús”. Expressa que Jesús ens convida a no deixar-nos dominar per la por “perquè per a Déu tenim un valor incalculable”. Afirma que “en el Regne de Déu hi cabem tots” i que “Déu coneix, fins i tot, el detall més petit de la nostra vida” i “res del que som li és indiferent”. Manifesta que “Jesús ens encoratja a ser valents i a transmetre el seu missatge amb alegria” i demana que “no tinguem por d’acollir aquest missatge”. Considera que “Déu sap el que hi ha al cor de les persones”, que “som fràgils, amb debilitats i imperfeccions, però Déu ens estima tal com som” i que “l’amor de Déu és gratuït i incondicional”. Finalment, diu que “en un món en què constantment hem de demostrar el que valem i assolir objectius, ens alleuja i omple de pau, confiança i alegria creure que tenim un valor immens per a Déu”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “en l’Evangeli segons sant Mateu, Jesús adreça als seus deixebles unes paraules que travessen els segles i arriben amb força fins al nostre temps: «Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por»”. Reconeix que “vivim en una època marcada per moltes incerteses”, que “al nostre voltant els canvis accelerats de la societat generen inquietuds i pors” i que “l’aparició de noves tecnologies desperta interrogants sobre el futur de la persona humana”. Manifesta que “davant d’aquest panorama, la paraula de Jesús ressona amb una actualitat sorprenent: «No tingueu por»”. Considera que “l’Evangeli proclama una veritat alliberadora” i és que “el nostre valor no depèn del que produïm, sinó de l’amor amb el qual Déu ens mira” i “el més important és ser fills de Déu”. Subratlla que “la confiança cristiana no és ingenuïtat ni evasió dels problemes”, sinó que “és la certesa que Déu camina amb nosaltres”. Finalment, demana que “aquesta paraula de Jesús ens ajudi a mirar el futur amb serenor” i que “avui i sempre, escoltem amb fe i amb confiança la veu del Senyor que ens diu: «No tingueu por»”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, expressa que com a fortaleses característiques del jovent podem assenyalar la capacitat d’adaptació, la creativitat, la iniciativa i entrega, l’alegria, i una especial sensibilitat social. Diu que “com a mancances o limitacions podríem remarcar la sobresaturació d’informació que vivim, la dependència de les tecnologies, la pressió social i psicològica que provoca ansietat i depressions, la incertesa del futur per manca d’un treball estable i d’un habitatge digne”. Considera, però, que “hi ha un aspecte que afecta especialment els joves”: la manca de referents en el moment actual. Afirma que “reflexionant sobre els joves no podem oblidar que el veritable referent és Jesucrist” i que cal recordar també els joves sants que hi ha hagut al llarg dels segles, com Sant Carles Acutis, Sant Pier Giorgio Frassati i molts altres com Santa Teresa de Jesús Infant. Finalment, recorda que diumenge 21 de juny l’església celebra la festa d’un sant jove, Sant Lluís Gonçaga, que és el patró de la Joventut i diu que tots aquests referents “ens manifesten que l’acció de Déu és real quan ens deixem guiar pel seu Esperit Sant”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “quan ens acostem al final d’un curs pastoral, és bo aturar-nos un moment per donar gràcies a Déu per tot allò que ha anat sembrant enmig nostre” i que “ho fem amb gratitud, tot caminant junts plens d’esperança, perquè la missió continua”. Explica que durant aquest curs han dedicat una atenció especial a impulsar el primer anunci i la iniciació cristiana, “convençuts que tota renovació pastoral comença per un encontre viu amb Jesucrist Ressuscitat”. Destaca el “treball que haurà d’impulsar la Delegació Diocesana de Catequesi i el Servei Diocesà del Catecumenat d’Adults”, així com l’experiència del primer grup de de la diòcesi que ha participat en el recés de Primer Anunci Quatre40 de l’ACG a Madrid, que tindrà continuïtat en el primer recés Quatre40 que es farà a la diòcesi el proper mes de novembre. Demana que dirigim ja la mirada cap al curs vinent, en què es posarà un accent especial en l’acompanyament espiritual i vocacional. Finalment, convida a “continuar pregant, participant i col·laborant en aquest camí diocesà”, donant gràcies pels fruits d’aquest curs”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “el curs escolar s’acaba”, que “la missió té, de vegades, una cadència que s’apropa a la monotonia” i que “necessita una espurna inesperada”. Per això, es vol fixar en “la importància de ser llum, de ser interrogant, de ser referent enmig de la grisor”. Explica que els residents d’una residència de malalts mentals on va col·laborar li van ensenyar a descobrir la humanitat que tots portem inscrita al propi cor i que vol ser acollida i donada amb transparència i honestedat. Recorda també “la trajectòria de la vida espiritual dels nostres germans de l’ortodòxia” i expressa que “en el seu itinerari místic al llarg de la història apareixen tres figures essencials: l’ermità, el monjo i el boig”, el qual “viu la seva relació amb Déu, enmig de la ciutat, d’una manera absoluta”. Manifesta que una lectura positiva d’«estar com un llum» porta a redescobrir la frescor de l’Evangeli i la confiança dels infants. Considera que “el bon missioner és aquell que no perd la seva mirada contemplativa”, plena d’esperança i creativitat. Finalment, diu que “«estar com un llum» és estar sempre disponible a estimar fins al final, fins i tot quan sembli que hem perdut l’oremus”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
Autor de la fotografia de capçalera: Basílica de la Sagrada Família / Pep Daude
