Data: 27 de setembre de 2026 Recordo amb felicitat les abraçades que em regalava la meva àvia materna. Eren llargues, plenes de força, també de somnis, de felicitat, d’esperança i, sobretot, plenes d’Amor. Una Església feliç sap abraçar. Expressa proximitat i solidaritat. Voldria subratllar el valor d’una abraçada. No sé si en sabré. Avui un gest com aquest expressaria fàcilment que les distàncies es poden escurçar. L’Església de Déu té molt present el fet que ha de ser propera, especialment...