Data: 26 de març de 2023
En aquests dies previs a la Setmana Santa trobem un ambient de preparació d’aquesta gran festa a les parròquies i comunitats cristianes: s’organitzen els horaris dels actes litúrgics -recomanant l’assistència dels creients als oficis, que inclouen les confessions-, es preocupen de les activitats formatives i acompanyen les manifestacions públiques dels passos.
Durant aquesta preparació també hi ha tots els membres de les Confraries i Germandats, sobretot les seves Juntes Directives, que volen tenir-ho tot a punt -materials i persones- perquè les processons pels carrers i places dels nostres pobles tinguin una perfecta organització i contribueixin a reforçar el motiu central de la Setmana Santa.
Els ciutadans, en general, també esperen amb alegria aquestes celebracions, bé perquè tenen uns dies de vacances per sortir dels llocs habituals de residència, bé perquè són espectadors respectuosos del misteri central de la fe dels cristians: la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Hi participen contemplant-lo, hi assisteix recordant-lo i s’alegren de tenir un motiu més de festa als carrers i places com un element important de la cultura i de la tradició viscuda per tantes generacions anteriors.
I tot plegat com a manifestació pública de la fe dels cristians. Em sembla que no molestarà ningú que un grup social determinat ocupi un espai públic en uns moments concrets i expressi les seves conviccions amb valentia i profunda devoció, encara que és cert que la fe no s’esgota en un acte exterior. Els cristians som conscients que l’essencial radica en el nostre propi interior i és en el cor on neixen els impulsos per convertir-nos en millors seguidors del Crucificat quan afirmava i distingia en els evangelis entre el que surt de l’interior i l’interès pels actes externs fets per ser vistos per la gent. Nosaltres repetirem fins a l’avorriment que la coherència és bàsica en la vida cristiana i que el que celebrem al carrer ho hem de viure en el nostre interior. I això depèn de cadascú, però la manifestació al carrer ens permet recordar i ensenyar als altres la fe que professem, que celebrem i que compartim a les llars i a les parròquies, als col·legis i a les agrupacions festives.
Sabent el que és fonamental de la nostra fe, vull agrair l’entusiasme de tants cristians en la preparació dels passos i en l’assistència multitudinària als actes programats. Faig una crida cordial perquè cada dia augmenti el nombre dels qui es responsabilitzen d’aquestes organitzacions cristianes. Moltes vegades fa l’efecte que hi falta col·laboradors perquè, de manera egoista, preferim satisfer el temps lliure amb maquinetes i pantalles, oblidant la importància de la paraula i l’escolta, de l’acompanyament i la col·laboració amb persones que pensen i creuen el mateix i desitgen donar-ho a conèixer a la nostra societat.
Crec encertar-la si dic que tots els que aneu a les processons feu un públic testimoniatge de la vostra fe. Ningú pot jutjar la intensitat del vostre compromís cristià. Però ens alegrem de l’augment, cada any, de la participació de confrares i del compromís en l’evangelització, que no és exclusiva de sacerdots i religiosos sinó de tots els batejats que s’exigeix en autenticitat amb el que celebrem, fidelitat amb el que prediquem i felicitat amb el que vivim. Que res ni ningú ens dificulti una sana i santa participació en aquests dies sants. Que els últims moments de la vida del Senyor siguin un model d’actuació per a tots els seus seguidors.
