Estimats germans i germanes, bon dia!
Després d’haver parlat de la saviesa, com el primer dels set dons de l’Esperit Sant, avui voldria centrar l’atenció en el segon do, que és l’enteniment. No es tracta de la intel·ligència humana, de la capacitat intel·lectual de la qual puguem estar més o menys dotats. És, per tant, una gràcia que només pot infondre l’Esperit Sant i que suscita en el cristià la capacitat d’anar més enllà de l’aspecte extern de la realitat i escrutar la profunditat del pensament de Déu i del seu designi de salvació.
L’apòstol Pau, adreçant-se a la comunitat de Corint, descriu bé els efectes d’aquest do —del que fa el do de l’enteniment en nosaltres—, i diu això: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home no somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen. A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l’Esperit» (1Co 2,9-10). Això, òbviament, no significa que un cristià pugui comprendre totes les coses i tenir un coneixement ple dels designis de Déu: tot això resta a l’espera de manifestar-se en tota la seva claredat quan ens trobem davant els ulls de Déu i siguem veritablement una sola cosa amb ell. Però, tal com ho suggereix la mateixa paraula, l’enteniment permet intus legere , és a dir ‘llegir a dins’: aquest do ens fa entendre les coses tal com les entén Déu, amb la intel·ligència de Déu. Perquè hom pot entendre una situació amb la intel·ligència humana, amb prudència, i va bé. Però entendre una situació en profunditat, com l’entén Déu, és l’efecte d’aquest do. I Jesús ha volgut enviar-nos l’Esperit Sant perquè nosaltres tinguem aquest do, perquè tots nosaltres puguem entendre les coses tal com Déu les entén, amb la intel·ligència de Déu. És un bonic regal que el Senyor ha fet a tots nosaltres. És el do amb què l’Esperit Sant ens introdueix dins la intimitat amb Déu i ens fa partícips del designi d’amor que ell té per nosaltres.
És clar també que el do de l’enteniment està connectat estretament amb la fe. Quan l’Esperit Sant habita en el nostre cor i il·lumina la nostra ment, ens fa créixer dia rere dia en la comprensió d’allò que el Senyor ha dit i ha fet. Jesús mateix va dir als seus deixebles: «Us enviaré l’Esperit Sant i ell us farà entendre tot allò que us he ensenyat.» Entendre els ensenyaments de Jesús, entendre la seva Paraula, entendre l’Evangeli, entendre la Paraula de Déu. Hom pot llegir l’Evangeli i entendre alguna cosa, però si no llegim l’Evangeli amb aquest do de l’Esperit Sant no podrem entendre la profunditat de la Paraula de Déu. I aquest és un gran do, un gran do que tots nosaltres hem de demanar i demanar junts: «Doneu-nos, Senyor, el do de l’enteniment.»
Hi ha un episodi de l’Evangeli de Lluc que detalla molt bé la profunditat i la força d’aquest do. Després d’haver assistit a la mort en creu i a la sepultura de Jesús, dos dels seus deixebles, decebuts i tristos, marxen de Jerusalem i retornen al seu poble, Emmaús. Mentre fan camí, Jesús ressuscitat se’ls afegeix i comença a parlar amb ells, però els seus ulls, entelats per la tristesa i la desesperació, no estan en condicions de reconèixer-lo. Jesús camina amb ells, però ells estan tan tristos, tan desesperats, que no el reconeixen. I quan el Senyor els explica les Escriptures perquè entenguin que ell havia de sofrir i morir per després ressuscitar, les seves ments s’obren i en els seus cors es revifa l’esperança (cf. Lc 24,13-27). I això és allò que fa l’Esperit Sant en nosaltres: ens obre la ment, ens les obre per entendre millor, per entendre millor les coses de Déu, les coses humanes, les situacions, totes les coses. És important el do de l’enteniment per a la nostra vida cristiana. Demanem-lo al Senyor, que ens el doni, que doni a tots nosaltres aquest do per a entendre, com les entén ell, les coses que passen i per a entendre, sobretot, la Paraula de Déu a l’Evangeli. Gràcies.
