Estimats germans i germanes, bon dia!
En les catequesis anteriors hem reflexionat sobre els tres primers dons de l’Esperit Sant: saviesa, enteniment i consell. Avui pensem en allò que fa el Senyor: ell sempre ve a sostenir-nos en la nostra debilitat i això ho fa amb un do especial: el do de la fortalesa.
Hi ha una paràbola, relatada per Jesús, que ens ajuda a captar la importància d’aquest do. Un sembrador va sortir a semblar; però no tota la llavor que va escampar va donar fruit. La que va caure arran del camí se la van menjar els ocells; la que va caure en terreny rocós o enmig de cards va germinar, però immediatament va quedar recremada pel sol i la van ofegar les punxes. Només la que va caure en bona terra va créixer i va donar fruit (cf. Mc 4,3-9; Mt 13,3-9; Lc 8,4-8). Com explica Jesús mateix als seus deixebles, aquest sembrador representa el Pare, que escampa de manera abundant la llavor de la seva Paraula. La llavor, però, es troba sovint amb l’aridesa del nostre cor, i fins i tot quan és acollida corre el risc de romandre estèril. Amb el do de la fortalesa, en canvi, l’Esperit Sant allibera el terreny del nostre cor, l’allibera de la tebior, de les incerteses i de tots els temors que puguin frenar-lo, per tal que la Paraula del Senyor es posi en pràctica, de manera autèntica i joiosa. És una gran ajuda, aquest do de la fortalesa, ens dóna força i ens allibera també de molts impediments.
Hi ha també moments difícils i situacions extremes en les quals el do de la fortalesa es manifesta de manera extraordinària, exemplar. És el cas dels qui han d’afrontar experiències particularment dures i doloroses, que revolucionen la seva vida i la dels seus éssers estimats. L’Església resplendeix pel testimoni de nombrosos germans i germanes que no van dubtar a lliurar la vida per tal de romandre fidels al Senyor i al seu Evangeli. Tampoc avui manquen cristians que a molts llocs del món continuen celebrant i testimoniant la fe, amb convicció profunda i serenitat, i resisteixen fins i tot quan saben que allò pot comportar un preu molt alt. També nosaltres, tots nosaltres, coneixem persones que han viscut situacions difícils, dolors nombrosos. Però, pensem en aquests homes, en aquestes dones que tenen una vida difícil, que lluiten per tirar endavant la família, per educar els fills: fan tot això perquè hi ha l’esperit de la fortalesa que els ajuda. Quants homes i dones —nosaltres no en sabem els noms— que honoren el nostre poble, honoren la nostra Església, perquè són forts: forts a portar endavant la vida, la família, el treball, la fe. Aquests germans i germanes nostres són sants, sants en la quotidianitat, sants amagats enmig nostre: tenen el do de la fortalesa per a tirar endavant el seu deure de persones, de pares, de mares, de germans, de germanes, de ciutadans. Són molts! Donem gràcies al Senyor per aquests cristians que viuen una santedat oculta: és l’Esperit Sant que tenen a dins qui els condueix. I ens farà bé pensar en aquestes persones: si fan tot això, si poden fer-ho, per què jo no? I ens farà bé també demanar al Senyor que ens doni el do de la fortalesa. No s’ha de pensar que el do de la fortalesa és necessari només en algunes ocasions o situacions especials. Aquest do ha de constituir la nota de fons del nostre ser cristians, en el ritme ordinari de la nostra vida quotidiana. Com he dit, tots els dies de la vida quotidiana hem de ser forts, necessitem aquesta fortalesa per a tirar endavant la nostra vida, la nostra família, la nostra fe. L’apòstol Pau va dir una frase que ens farà bé escoltar: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort» (Fl 4,13). Quan afrontem la vida ordinària, quan arriben les dificultats, recordem això: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em dóna la força.» El Senyor dóna la força, sempre, no permet que ens manqui. El Senyor no ens prova més del que nosaltres podem tolerar. Ell és sempre amb nosaltres: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.»
Estimats germans, a vegades podem ser temptats de deixar-nos portar per la peresa o, pitjor encara, pel descoratjament, sobretot davant les fatigues i les proves de la vida. En aquests casos, no ens desanimem, invoquem l’Esperit Sant, perquè amb el do de la fortalesa dirigeixi el nostre cor i comuniqui nova força i entusiasme a la nostra vida i al nostre seguiment de Jesús.
