Data: 11 de febrer de 2024
Tots els cristians estem cridats a celebrar i a viure el temps de Quaresma, període de preparació de la gran festa de la Pasqua del Senyor Jesús. També els malalts que, dins de la seva situació complexa, participen també del sentir de l’Església al ritme dels temps litúrgics. Ningú no ha de sentir-se exclòs de les festes ni buscar arguments per desentendre-se´n. Certament, les circumstàncies personals o familiars condicionen la percepció sobre els esdeveniments que toca viure. No és igual viure un Nadal o la Setmana Santa en un hospital o durant la preparació del casament d’un familiar o d’una coneguda; estar a l’atur o tenir un acceptable confort professional o laboral. Condicionar no vol dir anul·lar la nostra responsabilitat religiosa. Tots sabem que la fe no és un afegit sinó que envaeix fins el lloc més profund del nostre ésser i, és més, ens ajuda a buscar coherència de vida i a evitar excessos en un sentit o altre apel·lant a la crida a la conversió.
Relaciono aquestes dues realitats perquè coincideixen en aquest diumenge la festa dels malalts amb motiu de la celebració de la Verge de Lourdes i l’inici de la Quaresma el proper dia 14, l’anomenat Dimecres de Cendra. Condició personal i situació temporal són els elements que em permeten fer una reflexió vàlida per a mi i per als qui la llegeixen o escolten.
Parlem en primer lloc del temps de Quaresma. Prepara la festa central de l’any cristià, la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, durant quaranta dies escoltant la Paraula de Déu, celebrant els sagraments i participant de l’activitat caritativa de la comunitat eclesial. És una Quaresma diferent a la d’altres anys perquè alguna cosa ha canviat a la nostra existència. Fugim de la rutina o la repetició inconscient i mirem de donar a aquest temps la possibilitat d’examinar la pròpia vida i, amb la conversió, purificar allò negatiu i caminar per la senda que marquen les paraules de Jesucrist. Tan important és això que ja les lectures bíbliques del proper dimecres ens animen a viure amb autenticitat la pregària, el dejú i l’almoina; que les practiquem de forma constant però sense ostentacions publicitàries i aparents davant dels altres, sinó amb l’absoluta convicció d’acomplir a la nostra vida els mandats de Crist. És un camí que relaciona el nostre ésser (dejuni), la nostra relació amb els altres (almoina) i la nostra relació amb Déu (pregària). Tot això de forma simultània, entrellaçant els tres àmbits i aprofundint cada dia més i millor en els aspectes que ens ajuden a créixer, a buscar Déu i a servir els nostres germans.
Parlem també dels malalts. La comunitat eclesial treballa amb intensitat per atendre els malalts i les seves famílies durant tot l’any en la seva activitat ordinària. Però hi ha dues dates especialment significatives: la festa de la Mare de Déu de Lourdes i la Jornada del Malalt en el sisè diumenge de Pasqua. Ens fixem ara en la primera per la gran devoció que manifesten molts malalts i familiars quan acudeixen en nombrosos pelegrinatges a aquella localitat del sud de França a demanar la intercessió de la Mare de Déu. A la nostra diòcesi comptem amb la institució de la Hospitalitat de Lourdes, amb una Junta Directiva i membres voluntaris que amb entusiasme i generositat mantenen la proximitat amb els malalts i l’organització dels pelegrinatges, així com el record, els dies 11 de cada mes, d’una celebració a la Casa de l’Església. També comptem amb la Delegació de la Pastoral de la Salut que coordina l’atenció als malalts als centres hospitalaris i als diversos grups d’aquest sector pastoral que abunden en moltes parròquies. No podem oblidar la nostra gratitud als sanitaris i professionals que actuen en aquest món de la malaltia amb una dedicació admirable. Temps de COVID, ara preocupació per la salut mental i sempre cuidant malalts i familiars.
