Estimats germans i germanes, Continuem avui presentant la figura de sant Jeroni. Com vam dir dimecres passat, va dedicar la vida a lestudi de la Bíblia, fins al punt que va ser reconegut pel meu predecessor, el papa Benet XV, com «doctor eminent en la interpretació de les Sagrades Escriptures». Jeroni subratllava lalegria i la importància de familiaritzar-se amb els textos bíblics: «No et sembla que ets – ja aquí, a la terra- al Regne dels cels, quan es viu entre aquests textos, quan es medita en ells, quan no es cerca una altra cosa?» (Epístola 53, 10). En realitat, dialogar amb Déu, amb la seva Paraula, és en un cert sentit presència del Cel, és a dir, presència de Déu. Acostar-se als textos bíblics, sobretot al Nou Testament, és essencial per al creient, perquè «ignorar lEscriptura és ignorar el Crist». És seva aquesta famosa frase, citada pel Concili Vaticà II en la constitució «Dei Verbum» (n. 25). «Enamorat» veritablement de la Paraula de Déu, es preguntava: «Com és possible viure sense la ciència de les Escriptures, a través de les quals saprèn a conèixer el mateix Crist, que és la vida dels creients?» (Epístola 30, 7). La Bíblia, instrument «amb què cada dia Déu parla als fidels» (Epístola 133, 13), es converteix daquesta manera en estímul i brollador de la vida cristiana per a totes les situacions i per a tota persona. Llegir lEscriptura és conversar amb Déu: «Si pregues – escriu a una jove noble de Roma amb lEspòs; si llegeixes, és Ell qui et parla» (Epístola 22, 25). Lestudi i la meditació de lEscriptura fan savi i serè lhome (Cf. «In Eph.», pròleg). Certament per penetrar duna manera cada vegada més fonda en la Paraula de Déu es necessita una aplicació constant i progressiva. Per aquest motiu, Jeroni recomanava al prevere Nepocià: «Llegeix amb molta freqüència les Escriptures divines; és més, que el Llibre no caigui mai de les teves mans. Aprèn en ell què has densenyar» (Epístola 52, 7). A la llevadora romana Leta, li donava aquests consells per a l´educació cristiana de la seva filla: «Assegurat que estudiï tots els dies algun passatge de lEscriptura. Que acompanyi loració amb la lectura, i la lectura amb loració. Que estimi els Llibres divins en comptes de les joies i els vestits de seda» (Epístola 107, 9.12). Amb la meditació i la ciència de les Escriptures es «manté lequilibri de lànima» («Ad Eph.», prol.). Només un esperit profund doració i lajuda de lEsperit Sant poden introduir-nos en la comprensió de la Bíblia: «En interpretar la Sagrada Escriptura sempre tenim necessitat lajuda de lEsperit Sant» («In Mich.», 1,1,10,15). Un amor apassionat per les Escriptures va caracteritzar per tant tota la vida de Jeroni, un amor que sempre va tractar de suscitar en els fidels. Recomanava a una de les filles espirituals: «Estima la Sagrada Escriptura i la saviesa testimarà; estima-la tendrament, i et custodiarà; honora-la i en rebràs les carícies. Que sigui per a tu com els collarets i les arracades» (Epístola 130, 20). I afegia: «Estima la ciència de lEscriptura, i no estimaràs els vicis de la carn» (Epístola 125,11). Per a Jeroni, un criteri metodològic fonamental en la interpretació de les Escriptures era la sintonia amb el Magisteri de lEsglésia. Per nosaltres mateixos mai no podem llegir lEscriptura. Trobem massa portes tancades i caiem en errors. La Bíblia va ser escrita pel Poble de Déu i per al Poble de Déu, sota la inspiració de lEsperit Sant. Només en aquesta comunió amb el Poble de Déu podem entrar realment en el «nosaltres», en el nucli de la veritat que Déu mateix ens vol comunicar. Per a ell una autèntica interpretació de la Bíblia havia destar sempre en harmonia amb la fe de lEsglésia catòlica. No es tracta duna exigència imposada en aquest llibre des de lexterior; el Llibre és precisament la veu del Poble de Déu que pelegrina i només en la fe daquest poble podem estar, per així dir, en el to adequat per comprendre la Sagrada Escriptura. Per aquest motiu, Jeroni encoratjava: «Roman fermament unit a la doctrina de la Tradició que tha estat ensenyada perquè puguis exhortar segons la sana doctrina i refutar als qui la contradiuen» (Epístola 52,7). En particular, atès que Jesucrist va fundar la seva Església sobre Pere, tot cristià, concloïa, ha destar en comunió «amb la Càtedra de sant Pere. Jo sé que sobre aquesta pedra està edificada lEsglésia» (Epístola 15, 2). Per tant, amb claredat, declarava: «Estic amb qui estigui unit a la Càtedra de sant Pere» (Epístola 16). Jeroni no descuida l´aspecte ètic. Ben sovint reafirma el deure de unir la vida amb la Paraula divina. Una coherència indispensable per a tot cristià i particularment per al predicador, a fi que les accions no contradiguin els discursos. Així exhorta al prevere Nepocià: «Que les accions no desmenteixin les paraules, perquè no succeeixi que, quan prediquis a lEsglésia, algú en la intimitat comenti: Per què llavors tu no actues així?. Curiós mestre el que, amb lestómac ple, es posar a pronunciar discursos sobre el dejuni; fins i tot un lladre pot criticar l´avarícia; però en el sacerdot de Crist la ment i la paraula han d´estar d´acord» (Epístola 52,7). En una altra carta, Jeroni confirma: «Encara que tingui una doctrina esplèndida, és vergonyosa la persona que se sent condemnada per la pròpia consciència» (Epístola 127,4). Parlant de la coherència, observa: cal traduir lEvangeli en actituds de caritat autèntica, perquè en tot ser humà està present la Persona mateixa del Crist. Adreçant-se, per exemple, al prevere Paulí, que després va arribar a ser bisbe de Nola i sant, Jeroni li dóna aquest consell: «El vertader temple del Crist és l´ànima del fidel: guarneix aquest santuari, embelleix-lo, diposita en ell les ofrenes i rep el Crist. Quin sentit té decorar les parets amb pedres precioses si el Crist mor de fam en la persona dun pobre?» (Epístola 58,7). Jeroni esdevé concret: és necessari «vestir el Crist en els pobres, visitar-lo en els que pateixen, donar-li de menjar en els famolencs, albergar-lo en els que no tenen un sostre» (Epístola 130, 14). Lamor pel Crist, nodrit amb l´estudi i la meditació, ens permet superar qualsevol dificultat: «Si nosaltres estimem Jesucrist i cerquem sempre la unió amb Ell, ens semblarà fàcil allò que és difícil» (Epístola 22,40). Jeroni, definit per Pròsper dAquitània com a «model de conducta i mestre del gènere humà» («Carmen d´ingratis», 57), ens ha deixat també un ensenyament ric i variat sobre l´ascetisme cristià. Recorda que un compromís valent per la perfecció requereix una constant vigilància, mortificacions freqüents, encara que amb moderació i prudència, un treball intel·lectual o manual assidu per evitar loci (Cf. 125, 11 i 130, 15), i sobretot lobediència a Déu: «No hi ha res que agradi tant a Déu com lobediència, que és la més excelsa de les virtuts» («Hom. Doboedientia»: CCL 78,552). Del camí ascètic poden formar també part els pelegrinatges. En particular, Jeroni els va impulsar a Terra Santa, on els pelegrins eren acollits i hostatjats en edificis sorgits al costat del monestir de Betlem, gràcies a la generositat de la dona noble Paula, filla espiritual de Jeroni (Cf. Epístola 108,14). No cal oblidar, a l´últim, la contribució de Jeroni a la pedagogia cristiana (Cf. Epístoles 107 i 128). Es proposa de formar «una ànima que ha de convertir-se en temple del Senyor» (Epístola 107,4), una «gemma preciosíssima» als ulls de Déu (Epístola 107, 13). Amb profunda intuïció aconsella preservar-la del mal i de les ocasions de pecat, evitar les amistats equívoques o que dissipen (Cf. Epístola 107,4 i 8-9; Cf. també Epístola 128, 3-4). Exhorta sobretot als pares a crear un ambient de serenitat i dalegria al voltant dels fills, perquè els estimulin en lestudi i en el treball, i els ajudin amb lalabança i lemulació (Cf. Epístoles 107,4 i 128,1) a superar les dificultats, afavorint en ells els bons costums i preservant-los del dolents perquè – diu citant una frase de Publili Siri que havia escoltat a l´escola- «amb prou feines aconseguiràs corregir-te de les coses a què et vas acostumant tranquil·lament» (Epístola 107, 8). Els pares són els principals educadors dels fills, els mestres de vida. Amb molta claredat Jeroni, dirigint-se a la mare d´una noia i després al pare, adverteix, com expressant una exigència fonamental de tota criatura humana que es guaita a lexistència: «Que ella trobi en tu la mestra i que la inexperta adolescència sorienti cap a tu meravellada. Que mai no vegi en tu ni en el pare actituds que la portin al pecat. Recordeu que podeu educar-la més amb lexemple que amb la paraula» (Epístola 107, 9). Entre les principals intuïcions de Jeroni com a pedagog cal subratllar la importància atribuïda a una sana i integral educació des de la primera infantesa, la peculiar responsabilitat atribuïda als pares, la urgència duna formació moral religiosa, lexigència de lestudi per aconseguir una formació humana més completa. A més a més, hi ha un aspecte força descuidat en el temps antics, però que era considerat vital pel nostre autor: la promoció de la dona, a qui reconeix el dret a una formació completa: humana, acadèmica, religiosa, professional. I precisament avui veiem com leducació de la personalitat en la seva integritat, leducació en la responsabilitat davant Déu i davant els homes, és la condició autèntica de tot progrés, de tota pau, de tota reconciliació i de tota exclusió de la violència. Educació davant Déu i davant lhome: la Sagrada Escriptura ens ofereix la guia de leducació i, per tant, de lautèntic humanisme. No podem concloure aquestes observacions sobre aquest gran pare de lEsglésia sense esmentar la contribució eficaç que va oferir a la salvaguarda delements positius i vàlids de les cultures jueva, grega i romana en la naixent civilització cristiana. Jeroni va reconèixer i va assimilar els valors artístics, la riquesa dels sentiments i lharmonia de les imatges presents en els clàssics, que eduquen el cor i la fantasia en els sentiments nobles. Sobretot, va posar al centre de la seva vida i de la seva activitat la Paraula de Déu, que indica a l´home els senders de la vida, i li revela els secrets de la santedat. Per tot això precisament en els nostres dies podem sentir-nos profundament agraïts a sant Jeroni.
ELS PARES SÓN ELS MESTRES DE VIDA
nov. 14, 2007
