Data: 29 d’octubre de 2023
Aquest diumenge es clausura la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. Hem arribat fins aquí després de fer un llarg camí per les diòcesis d’arreu del món, per les diverses Conferències episcopals i en les trobades continentals que han anat marcant el camí del Sínode.
L’itinerari que hem recorregut junts no ha estat en va. Hem anat descobrint els trets que han de caracteritzar una Església sinodal. Uns trets que encara cal anar perfilant, reflexionant i discernint. Volem avançar vers una Església més sinodal en la seva universalitat, en la seva concreció diocesana i en cada grup i comunitat eclesial. Assenyalo algunes d’aquestes característiques que es recullen en l’Instrumentum laboris (vegeu els números 19-31).
El Concili Vaticà II parla de l’Església com a Poble de Déu, en el qual cada un dels seus membres té un paper específic, irreemplaçable i complementari. Ara bé, allò que ens uneix i identifica com a Poble de Déu és l’Esperit Sant rebut en el baptisme, que ens fa fills de Déu, membres de la seva família, iguals en dignitat i responsables tots plegats d’una missió comuna, que és l’anunci de la salvació i l’esperança que ens porta Jesús. Aquesta missió tindrà sentit si la duem a terme junts i en comunió.
L’Església és un àmbit d’encontre, d’escolta recíproca, de diàleg, d’acollida per a tothom. Com a Poble de Déu hem de ser capaços d’abraçar cada persona, acceptar-la tal com és i acompanyar-la des de la seva situació a l’encontre amb Déu.
El nostre món està marcat per múltiples tensions, que també habiten en el dia a dia de la comunitat eclesial. Un dels aspectes distintius de l’Església sinodal és saber reconèixer aquestes tensions i, sobretot, ser capaços de gestionar-les moguts per l’Esperit Sant i mantenint viva la comunió.
Tot plegat fa que el discerniment sigui un repte i una necessitat que acompanya el camí sinodal i la vida de l’Església. Discerniment per copsar el pas de Déu en la vida de les persones i del món, per anar descobrint a què ens crida l’Esperit Sant en aquest moment concret. Discerniment en la vida personal i en la comunitària, en el dia a dia de la nostra fe. Una Església que vol discernir escoltant l’Esperit Sant i deixant-se guiar per Ell.
Benvolguts germans i germanes, ha estat un mes de treball exhaustiu, d’escolta mútua sota l’impuls de l’Esperit. La vida sinodal no és una estratègia per organitzar l’Església, sinó l’experiència de poder trobar una unitat que abraça la diversitat sense cancel·lar-la, perquè està fonamentada en la unió amb Déu, en la confessió d’una mateixa fe, sota el guiatge de l’Esperit Sant.
Que Santa Maria, mare de l’Església, ens ajudi a tots.
