Data: 24 de maig de 2026
Estimats amics i amigues:
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,34-35). Contemplant com s’estimaven, a la llum d’aquesta manera tan única de tractar-se, reconeixien els deixebles de Crist i la presència de Déu enmig del seu poble. No els descobrien per les seves obres, ni per la teologia dels seus discursos, ni tan sols per la seva fe, sinó per una cosa més veritable: l’amor que els habitava.
Avui, en la solemnitat de Pentecosta, celebrem aquest alè delicat de Déu que va endinsant-se per les esquerdes de la nostra fragilitat per fer-nos veure la realitat amb els ulls de Crist: qui ens ensenya a caminar amb les seves sandàlies, a discernir els camins que més ens convenen, a escollir la petjada vulnerable que ens condueix fins a la seva Presència. En aquest dia en què celebrem també la Jornada de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar, acollim el lema que l’Església a Espanya ens proposa: Poble de Déu que surt a l’encontre. L’Esperit ens empeny cap enfora, cap a les perifèries humanes i existencials, cap als camins on habiten el sofriment i la calma, la recerca i el trobament, la certesa i la desesperança.
Som un poble destinat a il·luminar les tenebres dels solitaris, a acollir la tristesa dels desesperançats, a perseverar amb misericòrdia quan la vida fa mal. No som una llar tancada en ella mateixa, ni la flama d’una espelma que resta encesa en la intimitat d’una cambra on gairebé no hi entra ningú. Som el ressò d’un Amor que ens ha estat donat per pura gràcia i on, habitats per l’Esperit Sant, ens sabem profundament estimats (cf. Rm 5,5).
Com recordem en la nostra carta per a aquest dia els bisbes que som membres de la Comissió de Laics, Família i Vida de la Conferència Episcopal Espanyola, «els creients estem cridats a ser al món i a transformar-lo». I, de manera especial, els laics, que estan cridats a viure la seva vocació essent presència viva de l’Evangeli en la política, en la cultura, en l’educació, en la salut, en l’economia, en la família i en aquells espais on calgui la presència d’un Jesús acollidor, humil i bo, que retorni la dignitat, l’esperança i la llum allí on la vida s’ha fet difícil.
Ser al món és habitar-lo amb una presència diferent: humil, lliure, entregada, apostant —a fons perdut— per un amor desinteressat que sosté la vida fràgil.
Agraeixo el servei dels laics que, sense descans, allarguen les mans amb tendresa perquè altres les puguin agafar sense por.
Que l’Esperit Sant renovi avui en nosaltres aquest foc humil i ardent, i ens enviï pels carrers del món amb l’únic llenguatge capaç de transformar el cor de la història: l’amor.
