Ahir dimarts, 29 de novembre, va tenir lloc, a la Casa Santa Elena de Solius, el recés d’Advent per a preveres i diaques de la diòcesi. Sota el títol «El prevere al servei del poble sacerdotal», va ser dirigit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Xavier Vilanova, qui va animar els assistents a viure amb alegria i entusiasme el ministeri.

Va començar la primera part de la sessió posant sobre la taula alguns aspectes a tenir en compte per viure millor la seva vocació de servei. «La història del capellà comença amb la crida gratuïta de Déu», va afirmar, i va precisar-ho: «No és un encàrrec de la comunitat cristiana, sinó que és Déu mateix qui escull qui vol per al ministeri». En aquest sentit, va assenyalar la importància que «la gent, quan ens vegi, pugui veure el Crist», i va remarcar que «és un do preciós viure en alegria el fet de sentir-se cridat pel Senyor».

«El prevere, per la gràcia de Déu, és un guaridor ferit», va manifestar també, i va posar èmfasi en el fet d’estar en comunió amb els bisbes –«en som col·laboradors necessaris i consellers»– i a «compartir la missió amb els altres preveres, perquè la nostra vida és essencialment comunitària». També va esmentar dos perills amb els quals es poden trobar els preveres: «convertir-se en funcionaris i la doble vida». D’altra banda, va destacar que «el prevere ofereix tota la seva persona per tal que Déu es faci present i actuï a través d’Ell. No som substituts. Quan representem Crist, Ell està en nosaltres». També va fer una crida a la pregària –«El prevere ha de ser home i mestre de pregària. Com canvia la nostra vida, llavors!»– i a un major entusiasme a l’hora d’evangelitzar.

Després d’una estona de pregària personal es va reprendre la sessió. El bisbe Xavier va animar els assistents a «mirar amb ulls de fe el ministeri», i va convidar-los a recordar l’ordenació presbiteral: «Cal tornar a escoltar des del fons del cor les paraules d’aquell dia». També va demanar «no acostumar-se mai al que fem: la rutina és el gran perill», ni a viure el ministeri amb desordre i mancat d’esperança. Així mateix, va assenyalar que «la subjectivitat del prevere pot matar la vida de la parròquia. La comunitat és del Senyor». I en aquest sentit, va observar que cal tenir presents les motivacions del ministeri: «Hem de portar la gent cap a Crist, no cap a nosaltres. No hem de ser autoreferencials».

«Anunciar l’Evangeli comporta unes exigències», va afirmar també, i va indicar que «el principi d’encarnació ha de ser la marca sacerdotal». «Hem d’entrar en comunió amb la gent. Cal humanitzar el nostre ministeri. Que ens puguin reconèixer com a llevat enmig de la massa», va manifestar. Va cloure la segona part del recés posant com a exemple Maria, «la primera servidora del poble de Déu».

A continuació va prendre la paraula l’administrador diocesà, Mn. Lluís Suñer, qui va donar a conèixer diverses informacions diocesanes, entre les quals l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat a la Catedral de Girona, que tindrà lloc el dijous 8 de desembre, i que serà presidida pel P. Josep Maria Soler, abat emèrit de Montserrat; els preparatius per a la participació a la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa, que se celebrarà aquest proper estiu; i els treballs de l’etapa continental del Sínode, que va detallar Mn. Joan M. Amich. També es va tenir un record especial per al bisbe Francesc i els altres preveres i diaques que ens han deixat durant els darrers mesos, els qui estan malalts i els qui han estat ordenats recentment. Seguidament es va fer la celebració de la Paraula i un dinar de germanor.