Data: 11 de juny de 2026
La diòcesi de Sant Feliu de Llobregat s’ha bolcat amb la visita del papa Lleó XIV a Catalunya. La segona part d’un viatge que l’ha portat primer a Madrid i després a Canàries. Un viatge amb molts accents, el social i l’espiritual per conèixer de primera mà les realitats on la nostra Església es fa present cada dia. El bisbe Xabier ha acomiadat aquest matí el papa Lleó que ja es troba a les Illes Canàries.
Com a moments especials i destacats la visita del Sant Pare al Centre Penitenciari de Can Brians i a l’abadia de Montserrat. En el primer cas, el papa Lleó va conèixer de primera mà el testimoni de dues dones privades de llibertat, la tasca de la Pastoral Penitenciària i dels voluntaris i voluntàries que fan possible l’acció social de l’Església dins la presó. Mirant-les als ulls, el Pontífex els va dir: «Déu t’estima com ets, però et somia millor!».
Des de Montserrat, el Sant Pare va demanar als peus de la Moreneta «deixar les cuirasses que han endurit a poc a poc el cor» . Amb la visita del papa Lleó Montserrat clou els actes del seu mil·lenari.
El papa Lleó visita les «feligreses» de Can Brians
Ningú podia ni sospitar-ho. «El Papa ens ve a veure!!!!». Però per què només a Brians-1?, deien els interns de Brians-2. I aquí va actuar contundentment i miraculosament el nostre bisbe Xabier: «La parròquia de Brians té dues seus, Brians-1 i Brians-2». Per això, i després de moltes reunions, una representació dels interns de Brians-2 es van poder desplaçar a Brians-1, amb tota la complicació que això comportava als Mossos d’esquadra, sobrecarregats de feina aquests dies. I a la presó de Wad-Ras també hi ha internes que volien assistir juntament amb les seves companyes de Brians-1. I és que en aquest grup d’interns i internes que ens vam reunir amb el Sant Pare hi ha una veritable comunitat catòlica que celebra la seva fe a l’Eucaristia dominical, que prega i es troba amb Déu de manera habitual. És curiós que «necessitem» un impacte dolorós per posar-nos a pensar sobre el sentit de la vida, sobre el valor de les relacions humanes, sobre el perquè de la nostra existència. Impacte dolorós com és un hospital, un tanatori o una presó. Quan tot s’ha esfondrat, quan res no té sentit, quan he tocat el fons de l’abisme…, vet aquí Déu donant-me una mà salvadora… «Pare, les misses dels diumenges són oxigen, són pau, ens sentim lliures”. No és estrany que, a cada presó, tinguem Batejos, Primeres Comunions, Confirmacions, Confessions amb més freqüència del que ningú es podria imaginar. I per això els capellans i voluntaris de cada presó passem hores acompanyant, pregant, donant catequesi, llegint la Bíblia, escoltant, escoltant, escoltant… i empatitzat. Sovint tornem a casa enmig d’un silenci orant agraint tant de ben rebut en aquestes hores d’escolta i acompanyament. Gràcies, Sant Pare, per la vostra visita, la vostra presència, per l’abraçada fora de protocol que va donar a les internes que van comunicar el seu testimoniatge, les seves sentides paraules i la seva pregària. Vam notar i sentir que la Parròquia de Brians és important per a l’Església, gairebé tant com els altres llocs, santuaris i basíliques que anirà visitant aquests dies. Gràcies per la seva benedicció i compti amb la nostra pregària.
Xavier Rodríguez Callao, sj.
La veu de l'església
