Data: 2 de març de 2026

La Casa de l’Església va acollir aquest dissabte una trobada – recés de Quaresma organitzat per la Delegació de Vida Consagrada. L’Eucaristia va estar presidida pel P. Josep Maria Henríquez, Delegat de la Vida Consagrada del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Pau Valls, monjo benedictí del Monestir de Montserrat, ha animat el recés de la Delegació per a la Vida Consagrada, on ha compartit les iniciatives que coordina des de fa anys: Es tracta de propostes anuals que conviden persones no creients —principalment agnòstics, però també ateus o persones allunyades de Déu, encara que obertes als valors humans— a viure un cap de setmana al monestir. Durant l´estada, els participants coneixen de primera mà la vida monàstica i comparteixen espais de diàleg i reflexió. Pau Valls va subratllar que l’objectiu no és convèncer ningú de creure, sinó dialogar, escoltar i oferir una perspectiva sobre els valors de la vida monàstica i humana. La proposta cerca estendre ponts entre creients i no creients mitjançant l’escolta mútua i l’intercanvi sincer. Els temes que s’hi aborden solen girar al voltant de grans preguntes existencials i valors universals. En tot moment es posa l’accent a no imposar la fe ni forçar processos, sinó crear un clima de respecte on cada persona pugui expressar lliurement la seva visió.

Davant la pregunta de com acostar-se a agnòstics o persones allunyades de l’Església, va destacar diverses actituds fonamentals: fidelitat abans que èxit: Déu no demana resultats pastorals visibles, sinó fidelitat. Encara que no sempre es vegin conversions, sí que s’acompanyen processos i sanacions interiors. En definitiva, va recordar que només Déu fa créixer la fe; nosaltres estem cridats a acompanyar. No ens correspon fer créixer la llavor, sinó tenir cura de no aixafar-la. Per meditar va llançar als assistents la següent pregunta: La meva vida permet que els altres intueixin la presència de Déu encara que no sàpiguen que existeix?

Escolta profunda: escoltar de debò perquè l’altre se senti acollit i respectat, i pugui descobrir allò que Déu ja està suscitant al seu interior; Respecte radical a la llibertat: la fe no creix sota pressió; no s’imposa sinó que respecta els ritmes personals i per últim, testimoni silenciós: la coherència de vida i les actituds parlen més que qualsevol discurs.