Data: 26 de setembre de 2021
Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat en la qual el papa Francesc ens proposa un lema suggeridor: «Cap a un nosaltres cada vegada més gran».
En aquesta Jornada ens centrem en aquells que arriben a casa nostra tot l’any forçats per circumstàncies diverses. La sensibilitat cristiana ens empeny a acollir-los, a oferir-los aliment, un sostre i el nostre escalf. Però si meditem bé les paraules que ha triat el Papa, hi trobarem un repte, un gran desig, que el Papa ja ens avançava en la Carta encíclica Fratelli Tutti quan deia: «Tant de bo que al final ja no hi hagi “els altres”, sinó tan sols un “nosaltres”» (FT 35).
Si repassem una mica la gramàtica, veurem que quan diem «els altres», ens referim a una tercera persona plural, a persones que no són prop nostre o amb nosaltres, persones entre les quals hi ha una certa distància. En canvi, quan diem «nosaltres», que és gramaticalment la primera persona plural, expressem una pluralitat d’individus que tenim ben a prop, amb nosaltres. Després d’aquesta anàlisi tan senzilla entenem el desig del Sant Pare: escurçar distàncies.
Fer que ells (els migrants, els marginats, aquells que habiten les perifèries existencials) esdevinguin «nosaltres» depèn de nosaltres, depèn que els fem propers i els incloguem en la nostra comunitat d’una manera real.
L’Església de Barcelona és cada dia una comunitat més diversa, formada per persones amb multitud d’orígens, de sensibilitats, de llengües i de referències culturals, una riquesa amb risc de no reconèixer-la i de subestimar-la. Ens cal, a la llum de l’Esperit Sant, un diàleg i un intercanvi que ajudi a fer possible la comunió entre persones diverses.
A l’Església i, per extensió, a tota la societat, és important construir ponts per superar els murs que ens separen, murs que sovint són invisibles, però que perpetuen la marginació d’alguns membres de la comunitat que mai sentim que formen part d’un «nosaltres». La gran família que és l’Església, amb l’ajuda de Déu, vol ser un agent de comunió, un testimoni de que és possible viure l’encontre amb els que són diferents. L’Església és una família universal.
Estem iniciant ara un procés de remodelació diocesana en comunitats pastorals que ens ha de portar a treballar més cohesionadament entre parròquies veïnes per tal de fer-les més missioneres. Cal fer-ho sinodalment, és a dir, en comunió, amb la participació dels laics, dels consagrats i dels ministres ordenats. Caldrà també tenir molt present l’opinió dels vinguts d’altres terres. Units, treballant en equip i sota el guiatge de l’Esperit Sant podrem potenciar la dimensió maternal i evangelitzadora de l’Església barcelonina.
Benvolguts germans i germanes, fem nostre el desig del papa Francesc de caminar junts cap a un nosaltres cada vegada més gran, assegurant que ningú en quedi exclòs. Transformem les «fronteres» en llocs d’intercanvi i de trobada.
