Data: 22 de maig de 2022
Afirmem, ben convençuts, que l’Església nascuda de la Resurrecció de Crist és un Poble Profètic i que la seva paraula és lliure.
Però no sols és lliure en parlar, sinó en tots els aspectes de la seva existència. L’Església, ella mateixa, és un Poble lliure.
És lliure, no perquè, com cada persona humana o institució legítima, reivindiqui els seus drets; menys encara perquè l’autoritat civil o les lleis els reconeguin, sinó senzillament perquè “la seva ànima”, el seu ésser, és l’Esperit i on hi ha l’Esperit allí hi ha la llibertat (com ens va ensenyar sant Pau: cf. 2Co 3,17). El primer efecte de l’Esperit de Jesucrist és alliberar de la triple esclavitud, que sotmet a cadascun i tota la humanitat: la llei, el pecat i la mort.
Que l’Església és el Poble de Déu lliure, constitueix una veritat moltes vegades molesta i sempre amenaçada. És una veritat que, al llarg d’història, ha conduït molts cristians al martiri. I una veritat que va tirar endavant el mateix Esperit de Jesucrist, davant de totes les forces contràries, que des dels inicis buscaven combatre-la.
La primera amenaça a l’Església lliure venia de dins, és a dir, dels qui confessaven ser cristians, però seguien imposant tots els preceptes de la Llei Antiga, com a necessaris per a salvar-se. L’Esperit va dissenyar amb aquella Església una veritable història de llibertat, com veiem en el llibre dels Fets dels Apòstols.
Moltes altres amenaces han assetjat l’Església al llarg de la seva història, que provenen de poders que no suporten aquesta llibertat. Uns volent sotmetre l’Església, posant-la al servei de la seva pròpia causa; uns altres afeblint-la amb astúcia, d’altres simplement destruint-la. L’Esperit sempre fa sortir d’aquests setges una Església purificada, és a dir, més lliure.
L’Església, que camina en aquesta història sense privilegis angèlics, es veu sotmesa a les mateixes formes de mort que esclavitzen tota la humanitat. També l’Esperit del Ressuscitat ha anat fent brollar en l’Església realitats de vida que la sostenen, permetent-li travessar tota mena de sofriments i fracassos…
Però, ¿què significa exactament “una Església lliure”?
La història de l’Església i la Paraula de Déu ens mostren que la llibertat de l’Església, com la de tot cristià, no és una facultat o un simple dret a decidir autònomament, sinó que sempre serà una llibertat per a vincular-se per l’amor (Cf. Ga 5,13-26). Com el Poble d’Israel, que va ser alliberat de l’esclavitud d’Egipte, perquè en ple camí del desert es vinculés per amor en l’Aliança del Sinaí.
No parlem en abstracte, sinó tenint presents moltes realitats concretes de la vida eclesial. Així, avui centrem la mirada en la Pastoral Sanitària. En ella mantenim una lluita justa perquè siguin reconeguts la llibertat i el dret a objectar en consciència contra l’eutanàsia. Però ho fem, no per a aconseguir poder autònom, sinó per a estimar i servir la vida del malalt, per a vincular-nos en el servei d’amor concret als qui sofreixen.
Com tots els qui es dediquen a serveis concrets en l’Església a favor dels necessitats, els voluntaris que es lliuren al servei de la pastoral amb els malalts saben que l’amor concret, que ells han de mantenir viu constantment, els compromet i resta possibilitats d’acció en altres camps. Però no deixen de ser Església lliure, perquè sobretot desitgen sobretot ser lliures per a estimar.
