Data: 5 de març de 2023
El temps de Quaresma és temps apropiat per a demanar perdó dels pecats de forma sacramental, a través dels sacerdots que –sense cap mèrit seu- perdonen els pecats en nom i pel poder de Jesucrist. Especialment aquests dies, caminant vers la Pasqua, hem de celebrar el sagrament del perdó i de la reconciliació, amb humilitat i confiança.
Confessar-se és creure en la misericòrdia de Déu. Els 4 consells del Papa Francesc per a la confessió: 1. Posar Déu al centre: no ens he, de confessar com uns castigats que s’han d’humiliar, sinó com a fills que corren a rebre l’abraçada del Pare. I el Pare ens aixeca en cada situació, ens perdona cada pecat. Déu perdona sempre! 2. Recordar el perdó de Déu: després d’una confessió, recordem el perdó que s’ha rebut, atresorant aquesta pau al cor, aquesta llibertat que se sent a dins. No els pecats, que no existeixen ja més, sinó el perdó que Déu ens ha regalat. 3. Superar la vergonya: No romandre presoner de la vergonya, perquè Déu mai no s’avergonyeix de tu. Ell t’estima precisament allà, on tu t’avergonyeixes de tu mateix. I t’estima sempre. I 4. Confiar en la fidelitat de Déu: Déu sempre s’alegra de perdonar-nos. Quan ens torna a aixecar creu en nosaltres com la primera vegada, no es desanima. Som nosaltres els que ens desanimem, Ell no. Convé abandonar-se a l’amor, deixar-se transformar per l’amor i correspondre a l’amor de Déu.
Confessar-se és creure que podem canviar i que Crist ens ajuda a canviar. Ens cal viure la fe com un camí de seguiment de Jesucrist, en el qual caiem i ens aixequem, però que l’important és seguir, romandre, arribar, viure amb Ell. No és tan important no caure mai, sinó aixecar-se humilment si hem caigut i tornar a començar de bell nou. I per la misericòrdia que vessa en nosaltres amb el sagrament del perdó, ho podrem aconseguir. Tot ho podem, amb la gràcia de Crist.
Confessar-se és reconèixer la pròpia vida mal feta, i esmenar-se. Si un es compara amb l’amor de Crist, amb la vida santa de la nostra mare la Verge Maria i la virtut dels sants, segur que trobarà que no és perfecte i que li cal millorar. Ningú amb prou seny no pot dir mai, “jo no tinc pecats” o “jo no faig res de dolent”. Per més que les circumstàncies i la cultura ambiental ens condicionen parcialment, tots podem reconèixer que ens cal una conversió, i que ha de ser real i concreta. Per Crist, podem canviar i millorar, podem refer el camí mal fet.
Confessar-se és refer la comunió amb l’Església i aprendre a estimar com Jesús. Reconciliar-se amb Déu, sí, però també amb l’Església, amb els germans, als quals hem fet mal amb les nostres deficiències i pecats. Necessitem la paraula càlida, amorosa, paternal del sacerdot que en nom de Crist ens digui “Jo t’absolc dels teus pecats”, per saber que no és una invenció meva, sinó una gràcia eclesial la que m’arriba amb tota certesa i em renova. El confessor m’escoltarà, m’aconsellarà, m’ajudarà… però sobretot, ell en nom de Crist, em farà arribar la gràcia del perdó que em restaura. No tinguem por de canviar per millorar en l’amor a Déu i al pròxim. Crist perdona a través dels sacerdots. Valorem-ho i aprofitem-ho de nou en aquesta Quaresma.
