Data: 19 de juliol de 2026
Estimats amics i amigues:
Ens vau fer, Senyor, per a Vós, i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en Vós». Aquestes paraules de sant Agustí d’Hipona expressen el renaixement de tota recerca humana, de tot anhel que habita el cor de l’home, de tota història d’amor amb Déu. I amb elles desitjo començar aquesta glossa que s’adreça a cadascun de vosaltres, com una invitació senzilla i profunda a viure aquest temps d’estiu.
El període estival no només ens recorda la necessitat de reposar de la feina, sinó que ens convida a descansar del soroll, de la pressa, de l’estrès, del compromís, del temps… I, sobretot, ens convida a descansar en Algú, en Aquell que ens espera a l’altra banda del murmuri.
Cada estiu, alguna cosa es desperta també en el més profund del cor: aquella memòria del passat, gairebé sagrada, que ens retorna a la infància, a aquell temps que va anar cisellant el que ara som, a aquelles persones que van ser sagrament d’allò quotidià, presències humils que Déu va utilitzar per escriure la nostra història. Qui no recorda aquell amic o aquella amiga que el va acompanyar en els dies d’estiu, aquell company inseparable d’aventures, de rialles i de somnis compartits? Aquelles persones amb qui el temps semblava aturar-se a la plaça del poble, a la platja, als carrers o en qualsevol racó on la vida esdevenia joc, alegria i promesa, i tot era senzill, intens i etern alhora.
L’estiu no és un canvi més d’estació; és una memòria més profunda: com si l’ànima, silenciosament, reconegués un temps esperat que no morirà mai. Les vacances amb els nostres pares, aquells dies interminables que semblaven no tenir fi, els jocs amb els amics, els campaments de la parròquia, les converses sota les estrelles, el descobriment de l’amistat, potser fins i tot aquell primer amor que ens va ensenyar que el cor era capaç de somiar… Tots aquests records senzills immortalitzen una fotografia inoblidable, sense oblidar mai que la vida està feta per contemplar.
Vivim atrapats per les responsabilitats, per agendes cada vegada més plenes i cors cada vegada més cansats. Acumulem tasques, compromisos i preocupacions, però sovint oblidem aturar-nos. I per això l’estiu és un regal, perquè ens concedeix la possibilitat de recuperar el temps per a allò veritablement important, com és el temps amb Déu. La vida espiritual no consisteix a fer moltes coses per Ell, sinó a aprendre a romandre en la seva abraçada. Per tant, aprofitem aquest temps per descansar en el seu amor. Déu mateix, després de la Creació, va contemplar l’obra de les seves mans: no perquè estigués esgotat, sinó perquè l’amor veritable necessita aturar-se per admirar la bellesa que ha nascut d’ell.
