Data: 21 d’abril de 2024
Avui, quart diumenge de Pasqua, preguem especialment per les vocacions al seguiment de Jesús, el Bon Pastor.
Habitualment sentim a dir que a les nostres diòcesis hi ha crisi de vocacions. Crec que, pròpiament, el que hi ha a la nostra Europa occidental, no pas a altres llocs del nostre món, és una crisi en l’escolta i en la resposta generosa al Senyor. Ell no té pas cap crisi. Al contrari, Ell no para d’adreçar-nos la seva crida a conèixer-lo, estimar-lo i seguir-lo. Ell continua cridant-nos sempre a cadascú de nosaltres, però potser degut a massa sorolls o bé perquè estem una mica sords, no sempre el sabem escoltar amb atenció. No sempre li responem amb joia i confiança. No sempre acabem de refiar-nos que quan li diem sí a la seva crida és quan som veritablement més lliures que mai. «Ell, més que ningú, respecta la nostra llibertat, no s’imposa sinó que es proposa», tal com ens ho remarca el papa Francesc en el seu missatge per a la 61a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, que celebrem precisament avui.
Quan preguem el Parenostre i diem «faci’s la vostra voluntat», podem experimentar que és un goig immens ser deixebles missioners seus. En aquest any 2024, dedicat de manera especial a la pregària en preparació del Jubileu de l’any 2025, som cridats a redescobrir el do inestimable de poder dialogar de tu a tu amb el Senyor, i en aquest diàleg d’amor invocar el do de vocacions santes. I invocar també el do de bons acompanyants que ajudin els cridats a discernir la pròpia missió en la gran família de l’Església: la vida de compromís laical, a països de missió al tercer món, o al món de la marginació a casa nostra, a llocs de frontera, al món de la cultura, de l’art, de l’economia, de la política; la vida consagrada, tant en el silenci de la pregària com en l’acció apostòlica; o la resposta al Senyor des de la vocació al diaconat o al sacerdoci. Això és —segons una bonica imatge del missatge esmentat del Sant Pare—, «la polifonia dels carismes i de les vocacions, que la comunitat cristiana reconeix i acompanya».
Avui, doncs, preguem units: «Pare, ajudeu-nos a fer la vostra voluntat, cada dia, en cada moment. Que mai no ens cansem de cercar el que voleu de nosaltres, perquè tots, amb alegria, ens sapiguem deixebles vostres. Que tots, amb generositat, ens sentim missioners, enviats a portar-vos allí on vós desitgeu que visquem la nostra fe. Que mai no faltin joves que, reconeixent la vostra crida, diguin, sense por: faci’s la vostra voluntat; i que la vostra Mare, Maria, ens enforteixi en el nostre compromís amb vós i amb l’Església. Amén.»
