Data: 8 d’octubre de 2023

Us escric des de Roma on ja fa uns dies van començar les reunions de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El nostre treball s’articula a partir del document Instrumentum laboris, un document ple de preguntes, algú podria dir: de massa preguntes. No oblidem, però, que es tracta d’un instrument de treball i que les preguntes ajuden a pregar i a reflexionar per poder respondre-hi amb sentit, sempre a la llum de l’Esperit Sant, que parla a la comunitat reunida que l’invoca.

Realment, la vida és plena de preguntes: les que ens adrecen i les que ens anem formulant al llarg de la nostra existència. Algunes són superficials i banals, però n’hi ha que marquen la nostra vida i les nostres decisions. L’Evangeli també n’és ple, de preguntes, aquelles que adrecen a Jesús els qui se’l troben o segueixen, i també aquelles que Jesús els planteja. Tant important són les preguntes com les respostes.

Aquestes preguntes formulades en el document de treball han sorgit de la reflexió i de la pregària durant el camí sinodal recorregut fins ara arreu del món i han sorgit a partir de tres paraules clau que acompanyen el camí sinodal: comunió, participació i missió.

Tant o més rellevant que la pregunta és la resposta. Un factor important és el clima en què volem donar i buscar la resposta, inspirada per l’Esperit Sant. A discernir, ens hi ajuda la conversa espiritual, ja practicada en molts grups i llocs al llarg de l’itinerari sinodal.

En una conversa espiritual hi ha tres aspectes essencials: el silenci, la pregària i l’escolta. Necessitem silenci en el treball que cada un dels qui hi participem hem de fer abans de l’encontre i que ens servirà per poder dialogar; silenci per estar atents a tot allò que els altres diuen; silenci per elaborar una resposta o proposta constructiva. Silenci per descobrir el pas de l’Esperit. Cal també la nostra pregària abans, durant i al final de l’encontre en el grup. En tercer lloc, és necessària una escolta atenta, perquè no només volem sentir i compartir unes paraules, sinó que les volem escoltar des del més profund del nostre cor. Deixem que l’Esperit Sant ens acompanyi en aquest camí sinodal per trobar respostes.

Benvolguts germans i germanes, aprofito aquests dies al Vaticà per acollir amb joia la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que es troba de pelegrinatge a Roma per celebrar el seu 800 aniversari. Vull agrair al papa Francesc el detall que va tenir ahir de rebre’ns en audiència. Avui també tindré el goig de compartir amb tots els confrares la celebració de l’Eucaristia a la basílica de Sant Pere del Vaticà.