Data: 27 de setembre de 2026
La Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat ens situa davant els menors migrants. Un tema que no pot ser més actual. El papa Lleó XIV recorda que «els menors són els més vulnerables dins dels fluxos migratoris» i afegeix que «són rostres concrets, històries úniques, que apel·len a la nostra consciència». Han fugit de guerres, pobresa, violència i desastres ambientals. Alguns viatgen sols; uns altres han perdut els seus pares o han sofert explotació, el tràfic d’éssers humans o el trauma de rutes inhumanes. No són una amenaça. Són nens.
El Papa ens demana mirar cadascú en la seva dignitat com a menor «fins i tot abans que en la seva condició de “migrant”». Abans que expedient són una vida, abans que un problema administratiu, són algú que necessita protecció, límits, educació, oportunitats i referents adults. Ben cert que hauria de trobar-los al seu país d’origen, però mentre estiguin entre nosaltres, la llei civil i la doctrina social de l’Església ens diuen que els haurien de trobar aquí.
Lleó XIV ens interpel·la dient «no és una qüestió de xifres ni d’estadístiques. L’Evangeli ens convida a no fer càlculs: fins i tot un només». Per això reclama als Estats cooperació per al desenvolupament dels països d’origen, vies ordenades, legals i segures, reunificació familiar quan sigui possible i l’acolliment i protecció de l’interès superior del menor com a criteri central. I per això apel·la a les nostres consciències.
No hem de triar entre la nostra seguretat i la dignitat dels menors. Hem de defensar-les totes dues amb intel·ligència, inversions i més justícia social. Ni bonisme que oculti els problemes ni por que condemni innocents. Ni veïns abandonats ni menors abandonats.
Inspirant-nos en aquella internacional de la caritat teixida pels sants i santes de l’època de la revolució industrial que va protegir i va oferir futur a milers de menors abandonats als carrers de les ciutats del s. XIX, tornem a la radicalitat de la santedat. A això ens convoca el Papa: “És necessari animar les comunitats cristianes a integrar i valorar als refugiats i immigrants com a membres de ple dret de la família eclesial, promovent nous itineraris educatius i espirituals, fins i tot personalitzats, que superin la lògica del pur assistencialisme”.
