Data: 7 de febrer de 2021
Aquest hivern, el temporal Filomena ha emblanquinat el nostre país. La neu i les baixes temperatures han col·lapsat algunes zones i han provocat molts problemes. S’han paralitzat els transports per l’afectació de les vies terrestres i aèries, s’han esfondrat sostres pel pes de la neu i, fruit de les glaçades, han augmentat les caigudes que han provocat traumatismes. També hem de lamentar que algunes persones sense llar han mort pel fred.
Hem viscut de prop la cara grisa de la neu, de l’hivern més dur, que constata la vulnerabilitat dels més dèbils. Malgrat tot, la neu ens captiva i és benvinguda sempre que caigui amb moderació i no ens dificulti la vida diària. I és que quan contemplem els flocs de neu percebem la bellesa de les coses senzilles.
Des de fa molts anys, els flocs de neu són objecte d’estudi i passió per a moltes persones. L’astrònom Johannes Kepler, descobridor de complexes lleis del moviment dels planetes, va reconèixer estar fascinat per la simetria i bellesa dels flocs de neu. També el meteoròleg i fotògraf nord-americà Wilson A. Bentley, que va dedicar moltes hores de la seva vida a estudiar-los i a immortalitzar-los, no en va trobar mai dos d’iguals. Bentley els va definir com obres mestres de disseny.
L’existència i la bellesa dels minúsculs flocs de neu ens fa reflexionar i comprendre l’immens amor de Déu cap a nosaltres. Són estrelles de gel úniques i irrepetibles que, fins i tot de nit, transmeten una dolça claredat. Cauen en perfecta harmonia, com llàgrimes en un silenci serè, com si es tractés d’un plor feliç. Els flocs de neu són suaus; dolces i delicades carícies de Déu.
La neu ho cobreix tot, sí, però respecta les formes. Lentament, converteix la terra en un paisatge embriagador, en un lloc pur que ens evoca records entranyables i belles sensacions. Contemplar la neu, estrenar-la, trepitjar-la, tocar-la, agrair-la, respirar profundament una glopada d’aire fred, en definitiva, gaudir-la amb els cinc sentits, és un gran regal.
Encara podem aprendre més coses de la neu. Podem adonar-nos que, igual que els flocs de neu, tots som únics i irrepetibles. Déu ens ha escollit i anhela mantenir una relació íntima i personal amb cadascun de nosaltres. També hauríem d’aprendre de la neu que la vida és fràgil i efímera, un motiu més per gaudir-ne intensament cada minut, cada segon, i preparar-nos per al seu final, per a la seva transformació. Cada un d’aquests flocs és necessari i imprescindible perquè la nevada sigui possible. El mateix passa a la nostra societat: tots som necessaris.
Gaudim dels paisatges fascinants que ens regala l’hivern, perquè són un preciós testimoni de la grandesa del Creador. Com ha dit el papa Francesc: «Tot l’univers material és un llenguatge de l’amor de Déu, del seu desmesurat afecte cap a nosaltres» (Laudato si ’, 84).
Benvolguts germans i germanes, som fràgils i efímers com els flocs de neu, però en aquesta fragilitat trobem la bellesa, la força i la motivació de descobrir-nos fills i filles profundament estimats per Déu, i per això ens atrevim a dir amb el càntic de Daniel: «Beneïu al Senyor, neus i geleres» (Dn 3,72).