Data: 22 d’agost de 2021

Continuem la reflexió sobre la carta encíclica Fratelli tutti del Papa Francesc. Avui dia, amb l’etiqueta d’una gran novetat per als nous temps que vivim, se’ns intenta presentarun ésser humà buit, sense història i sense projecte

El Papa Francesc en aquesta carta encíclica denuncia com s’està disgregant i perdent el sentit de la història. S’afavoreix un món sense arrels, una cultura deslligada de tota base moral, ètica i per suposat religiosa. Fa uns anys, a partir de les aportacions d’un filòsof polonès, Zygmunt Bauman, es parlava de l’home líquid, però actualment gairebé s’hauria de parlar de l’home buit, gasificat diuen alguns,és a dir sense contingut, sense estructura, sense esquelet interior, fragmentat. Una persona que es trenca davant la més petita contradicció i per això manipulable, fàcilment influenciable pels poders polítics i econòmics. I així, destruint, desmuntant tots el fonaments que havien estat la base d’una cultura, d’un humanisme cristià, s’imposa el mite d’una llibertat sense límits com ho veiem ara amb les recents lleis al nostre país.

Ens diu el Papa: “Per això mateix s’afavoreix també una pèrdua de sentit de la història que disgrega encara més. S’adverteix la penetració cultural d’una mena de “deconstruccionisme”, on la llibertat humana pretén construir-ho tot des de zero. Deixa en peu únicament la necessitat de consumir sense límits i l’accentuació de moltes formes d’individualisme sense continguts” (n.13).

Així, buidant l’ésser humà de bases i de projectes, segueix dient el Papa: “La millor manera de dominar i d’avançar sense límits és sembrar la desesperança i suscitar la desconfiança constant, fins i tot disfressada darrere la defensa d’alguns valors. Avui en molts països s’utilitza el mecanisme polític d’exasperar, exacerbar i polaritzar. Per diversos camins es nega als altres el dret a existir i a opinar, i per això es recorre a l’estratègia de ridiculitzar-los, sospitar d’ells, assetjar-los. No es recull la seva part de veritat, els seus valors, i d’aquesta manera la societat s’empobreix i es redueix a la prepotència del més fort. La política ja no és així una discussió sana sobre projectes a llarg termini per al desenvolupament de tots i el bé comú, sinó només receptes immediatistes de màrqueting que troben en la destrucció de l’altre el recurs més eficaç. En aquest joc mesquí de les desqualificacions, el debat és manipulat per mantenir-lo a l’estat de qüestionament i de confrontació (n.15)

Seguirem encara en diumenges següents analitzant les ombres del nostre món, sense perdre però l’esperança de la qual també ens parla el Papa i que és la que ens ajuda en la nostra vida cristiana.