Data: 6 de novembre de 2022

Com tots sabeu, el papa Francesc em va nomenar arquebisbe de València el passat 10 d’octubre, festa de sant Tomàs de Villanueva. Avui, que celebrem el dia de l’Església diocesana, vull manifestar el meu sentiment de gratitud per tot el que he rebut de vosaltres al llarg d’aquests nou anys llargs en els quals he tingut l’honor d’ocupar aquesta seu episcopal de Tortosa.

Gràcies als sacerdots pel testimoniatge de fidelitat i d’amor al sacerdoci que he vist en vosaltres; pel vostre lliurament generós i incansable a les comunitats cristianes de la diòcesi, moltes d’elles xicotetes en nombre d’habitants, però totes riques en vida cristiana; per l’esforç que feu a cuidar la vostra vida sacerdotal; pel treball per a anunciar l’evangeli a tots que es percep en la catequesi i les altres activitats que donen vida a les nostres parròquies.

Gràcies a tots els consagrats i consagrades que sou un testimoniatge de lliurament radical al Senyor. Algunes de les vostres congregacions van ser fundades aquí i sempre he sentit el vostre gran amor cap a la nostra diòcesi. De manera especial vull agrair l’oració dels diferents monestirs de vida contemplativa. Pregueu perquè el Senyor faça fructificar el treball apostòlic dels sacerdots i de tots aquells que estan compromesos en la vida de les nostres parròquies.

Gràcies als laics que enriquiu amb el vostre compromís la vida de les comunitats parroquials: membres dels consells de pastoral, catequistes, voluntaris de Caritas, membres de grups i associacions de fidels, dels moviments apostòlics i de les confraries. Sense el vostre lliurament la nostra diòcesi seria més pobra. Hem viscut moments bonics al llarg d’aquests anys: les celebracions de l’any de la misericòrdia, del mes missioner extraordinari convocat pel papa Francesc i del procés sinodal, així com les trobades formatives que hem dut a terme cada curs. Sempre he percebut una identitat diocesana joiosament viscuda.

Gràcies a tots els que amb la vostra oració i participació en l’Eucaristia sosteniu la vida de la diòcesi. Durant aquests anys he visitat totes les parròquies; he conegut matrimonis i famílies en les quals es viu la fe. En la visita pastoral he vist signes d’una santedat viscuda amb senzillesa: visitant als malalts alguns dies he tornat a casa amb la sensació que no era jo qui els havia evangelitzat, sinó que ells m’havien evangelitzat a mi en comprovar com vivien la fe enmig del sofriment. Aquesta és la vida de l’Església més autèntica.

De manera especial us vull donar les gràcies perquè m’he sentit sempre acollit com a la meua casa i en la meua família. Durant aquests anys he viscut els moments més dolorosos de la meua vida: la malaltia i la mort dels meus pares. En aquesta situació he experimentat que l’Església és una vertadera família que ens acompanya i ens sosté amb l’afecte i amb l’oració.

Mirant el molt que he rebut i el poc que us he pogut donar, vull també demanar-vos perdó per si en algun moment no he tingut actitud d’autèntica escolta, no he sabut comprendre a algú o no m’he comportat com un pastor que estima les seues ovelles. En tot moment he actuat buscant el bé d’aquesta diòcesi a la qual estimo profundament, però a vegades ens fallen les formes o perdem la paciència. Tots tenim les nostres limitacions. Per elles us demano perdó.

Tingueu la certesa que aquesta diòcesi i tots vosaltres formeu part de la meua vida i que sempre us recordaré amb alegria en la presència del Senyor.