Data: 15 d’octubre de 2023
Benvolgudes i benvolguts, «Heu estat fills, sigueu també mares» (Serm. 72A,8). En aquesta frase lapidària de sant Agustí, dirigida als creients d’Hipona, s’hi condensa el que vull explicitar en l’exhortació que faig pública avui amb motiu de l’enviament pastoral que tindrà lloc aquest diumenge a la Catedral. Per entendre’n el significat, convé apreciar que, en el cristianisme dels primers segles, aplicar el nom de mare a l’Església era molt freqüent, un apel·latiu entranyable que condensava una rica visió de la comunitat eclesial. Es contemplava la seva maternitat espiritual com a quelcom propi i intrínsec de tot el poble sant de Déu, i no com «un títol de prestigi o d’autoritat», vinculat a la jerarquia de l’Església o al seu magisteri, com s’explicitarà a partir de l’Edat Mitjana. Es contemplava, doncs, una maternitat pastoral que abastava tots els aspectes espirituals i evangelitzadors de la vida dels creients, una activitat d’un veritable engendrament espiritual. Doncs bé, és a aquesta maternitat pastoral a la qual vull apel·lar per tal de recuperar el títol de l’Església com a mare per a tota la nostra comunitat diocesana que peregrina a Tarragona, amb tots els avantatges i suggeriments pastorals que anirem descobrint.
Ha estat sobretot el papa Francesc qui ha incidit explícitament en aquesta designació. Així, en l’exhortació Evangelii gaudium, tot referint-se al poble de Déu com el subjecte col·lectiu de l’anunci de l’Evangeli, vincula les nocions de poble i mare per a parlar de l’Església, com ho va fer la primera tradició antiga. Li agraden les imatges femenines de l’Església: esposa, casa, mare. L’Església és «una mare de cor obert» (EG 46-49), afirma el Papa. En aquest punt, ressalta la maternitat pastoral de tot el poble de Déu. L’Església és i ha de ser una mare que obre les portes de casa seva no sols perquè hi entrin més fills, sinó també perquè els qui ja viuen en aquesta llar ho facin fraternalment i surtin a l’encontre de tots. Així ho afirma també a l’encíclica Fratelli tutti: «L’Església és una casa amb les portes obertes, perquè és mare» (FT 276). També ho va expressar a la passada Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa: «En l’Església no hi sobra ningú […]. Hi ha espai per a tots […]. Tots, tots, tots. I aquesta és l’Església, la mare de tots».
En aquest moment històric m’ha semblat important oferir-vos una reflexió sobre la dimensió maternal de l’Església, tan aprofundida per les primeres comunitats cristianes, sobretot gràcies al pensament dels Pares de l’Església, i que troba el fonament en la revelació bíblica de Déu com a pare i mare. Penso que aquesta reflexió que, a més, es concreta en les prioritats pastorals marcades pel Consell Pastoral Diocesà, ens pot ser de gran ajuda per encertar en les actituds bàsiques que necessitem conrear en els diversos àmbits de les Unitats pastorals que implementem a partir d’aquest curs. Com m’agradaria veure la nostra comunitat diocesana créixer saludablement en l’amor fraternal, en la solidaritat a favor dels més necessitats, en l’anunci de l’evangeli. Exhortem-nos els uns als altres a ser responsables i a donar testimoniatge del do que gratuïtament hem rebut. L’inici de la visita pastoral pot ser un bon agulló per a aquesta comesa.
Ben vostre,
