Data: 27 de setembre de 2026
Avui celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, i el papa Lleó XIV ens proposa com a lema unes paraules inspirades en l’Evangeli de Mateu: «Fins i tot un de sol d’aquests petits» (cf. Mt 18,10). El Papa ens convida a veure persones i no xifres quan parlem de migració.
Entre els migrants i refugiats hi ha infants especialment vulnerables, infants que han hagut de deixar la seva terra, separar-se de la família, afrontar viatges perillosos o començar de nou en una altra terra. El missatge del Papa posa en relleu el drama que viuen aquests nens. Siguem-ne conscients i no oblidem que cada infant és fill de Déu. Com diu el Sant Pare, «en cada nen, de fet, podem acollir i trobar el Senyor».
Cal que reconeguem la nostra responsabilitat personal i comunitària davant la situació d’aquests petits germans nostres. No n’hi ha prou de lamentar les injustícies ni reclamar solucions als altres. Cada un de nosaltres podem, amb les nostres accions i actituds, crear espais on els nens se sentin acollits i integrats. No permetem que el drama migratori els robi la innocència i l’alegria.
Nosaltres podem fer-hi molt. A la nostra diòcesi hi conviuen persones d’origen, llengua i cultura diverses. Aquesta diversitat pot comportar dificultats, però també és una riquesa. Siguem un lloc d’acollida per als migrants i deixem-nos enriquir per allò que ells ens aporten. Siguem una comunitat on ningú no sigui considerat estranger. Creem espais on tothom pugui participar, pregar, servir i sentir-se part del poble de Déu. ¿Qui sap si d’aquí uns anys nosaltres haurem d’emigrar a un altre país? Molts migrants que arriben avui a casa nostra probablement no havien pensat mai que ho haurien hagut de fer.
Aquesta Jornada ens hauria de fer reflexionar i entendre què mou tanta gent a deixar la seva terra i, en molts casos, jugar-se la vida. Seguim el senzill però savi consell que es recull a la Sagrada Escriptura: «Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. Al contrari, tracteu-lo com un nadiu, com un de vosaltres» (Levític 19,34).
Conec algunes famílies que han optat per acollir un menor migrant i el procés, si bé no ha estat fàcil, ha sigut una experiència meravellosa per a la persona migrant i per a la família que l’acull. De fet, el jove s’integra en la societat, estudia i es forma per servir el món amb el seu treball i els seus dons. Són joves molt agraïts que ajuden a edificar un món millor. En aquest sentit, us convido a veure la pel·lícula Viaje al país de los blancos, que recull les vivències d’Ousman Umar.
Benvolguts germans i germanes, que aquesta Jornada ens ajudi a ser més i més una comunitat on ningú no sigui rebutjat i se senti acollit. Que la Mare de Déu de la Mercè protegeixi els infants i joves que han hagut d’abandonar casa seva i patir les migracions forçades. Són, sens dubte, històries humanes colpidores. Que mai cap nen sigui protagonista d’una d’aquestes històries; que mai cap nen es trobi sol davant els perills i les màfies lluny de la seva terra. Fem que tots els nens puguin viure una vida digna.
