Data: 28 de març de 2021
Aquest any sí que, si Déu vol, podrem celebrar la Setmana Santa de manera presencial. L’any passat no ho vam poder fer, vam haver de posar-nos davant els aparells de comunicació per a poder seguir els oficis propis de la setmana més santa de l’any per als cristians. Això demana a tots nosaltres intensificar el nostre desig i la nostra participació en les celebracions cristianes. Certament que tampoc no ho podrem fer de la mateixa manera. Alguns, degut a l’edat o altres factors, hauran de ponderar el risc i, en alguns casos, la prudència dictarà de seguir les celebracions pels mitjans de comunicació. Tots, però, hem de viure intensament, d’una manera o altra, aquests dies sagrats per a nosaltres.
El dolor ens acompanya en tot aquest llarg temps de pandèmia. I en els dies en què acompanyem Jesús, home fet al dolor i acostumat a la malaltia(Is 53,3), hem de tenir present, encara més, tot el sofriment que hi ha hagut, i encara hi ha, en tantes persones i famílies, tant per la malaltia vírica com per les conseqüències que se’n deriven en el camp econòmic, personal i social. Molts ho experimentem en la nostra mateixa carn. Tots ens hem de fer solidaris dels qui sofreixen en aquest temps de prova prolongat i intens.
Per als cristians, mirar Jesús en la seva passió i mort és una necessitat per a entrar en el misteri de l’amor de Déu. I diem misteri, perquè mai no acabem de comprendre del tot el preu del rescat de la nostra llibertat de fills de Déu: Déu va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer (Rm 8,31). Solament l’actitud d’adoració, unida a l’agraïment i a la conversió de cor, ens poden ajudar a endinsar-nos més i més en el misteri salvador per la passió i mort del Senyor.
Mirar Jesús en el seu sofriment no ens allunya pas del nostre sofriment i dels d’altri. La postura cristiana no és la de l’ataráxia, la mort de les passions, per a poder vèncer el sofriment. Els cristians, seguint el mestratge de Jesús, afrontem el sofriment i la mort amb la força que neix de la fe i porta a l’esperança; i sempre, aquesta força, amarada de caritat. Crist no va ensenyar cap mètode ni cap teoria per a afrontar el sofriment; ell sofreix, donant la seva vida per la salvació de la humanitat.
Enfront del sofriment nostre i dels altres, tot mirant la creu de Crist, solament resta el fet de ser a prop del qui sofreix amb la tendresa de l’amor i l’oferiment del nostre mateix sofriment unit al de Crist, perquè l’amor sigui més fort que la mort.
