Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Comença avui, dimecres de Cendra, l’itinerari quaresmal de quaranta dies que ens conduirà al Tridu pasqual, memòria de la passió, mort i resurrecció del Senyor, cor del misteri de la nostra salvació. La Quaresma ens prepara per a aquest moment tan important, per això és un temps «fort», un moment decisiu que pot afavorir en cadascun de nosaltres el canvi, la conversió. Tots nosaltres necessitem millorar, canviar per a millor. La Quaresma ens hi ajuda i així sortim dels costums cansats i de la negligent addicció al mal que ens sotja. En el temps quaresmal l’Església ens dirigeix dues invitacions importants: prendre una consciència més viva de l’obra redemptora de Crist i viure amb un compromís més gran el nostre baptisme.
La consciència de les meravelles que el Senyor va actuar per a la nostra salvació disposa la nostra ment i el nostre cor a una actitud de gratitud cap a Déu, per tot allò que ell ens ha donat, per tot el que realitza en favor del seu poble i de tota la humanitat. D’aquí parteix la nostra conversió: ella és la resposta agraïda al misteri magnífic de l’amor de Déu. Quan veiem aquest amor que Déu té per nosaltres, sentim ganes d’acostar-nos a ell: això és la conversió.
Viure en profunditat el baptisme —heus aquí la segona invitació— significa també no acostumar-nos a les situacions de degradació i de misèria que trobem caminant pels carrers de les nostres ciutats i dels nostres països. Hi ha el risc d’acceptar passivament certs comportaments i no sorprendre’ns davant les tristes realitats que ens envolten. Ens acostumem a la violència, com si fos una notícia quotidiana descomptada; ens acostumem als germans i germanes que dormen al carrer, que no tenen un sostre on allotjar-se. Ens acostumem als refugiats a la recerca de llibertat i dignitat, que no són acollits com cal. Ens acostumem a viure en una societat que pretén deixar de costat Déu, on els pares ja no ensenyen els fills a resar ni a senyar-se. Jo us pregunto: els vostres fills, els vostres nens, saben fer el senyal de la creu? Penseu-ho. Els vostres néts, saben fer el senyal de la creu? Els heu ensenyat a fer-lo? Penseu i responeu en el vostre cor. Saben resar el parenostre? Saben resar a la Mare de Déu amb l’avemaria? Penseu i responeu-vos. Aquest habituar-se a comportaments no cristians i de comoditat ens narcotitza el cor.
La Quaresma arriba a nosaltres com un temps providencial per a canviar de rumb, per a recuperar la capacitat de reaccionar davant la realitat del mal que sempre ens desafia. La Quaresma és per viure-la com a temps de conversió, de renovació personal i comunitària mitjançant l’acostament a Déu i l’adhesió confiada a l’Evangeli. D’aquesta manera ens permet també mirar amb ulls nous els germans i les seves necessitats. Per això la Quaresma és un moment favorable per convertir-se a l’amor a Déu i al proïsme; un amor que sàpiga fer pròpia l’actitud de gratuïtat i de misericòrdia del Senyor, que «es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa» (2Co 8,9). En meditar els misteris centrals de la fe, la passió, la creu i la resurrecció de Crist, ens adonarem que el do sense mesura de la Redempció se’ns ha donat per iniciativa gratuïta de Déu.
Acció de gràcies a Déu pel misteri del seu amor crucificat; fe autèntica, conversió i obertura del cor als germans: són elements essencials per a viure el temps de Quaresma. En aquest camí, volem invocar amb confiança especial la protecció i l’ajuda de la Mare de Déu: que sigui ella, la primera creient en Crist, qui ens acompanyi en dies de pregària intensa i de penitència, per arribar a celebrar, purificats i renovats en l’esperit, el gran misteri de la Pasqua del seu Fill.
