Data: 7 d’agost de 2022
Ens trobem de ple a l’estiu. Durant aquests dies és possible que tinguem algun moment per descansar, per tornar a parlar amb amics que fa temps que no veiem i també per retrobar-nos amb Déu.
En aquest sentit, voldria compartir amb vosaltres una anècdota de sant Joan Maria Vianney, més conegut com a capellà d’Ars. El sant capellà d’Ars explica que, durant uns quants dies seguits, va veure a la seva parròquia un pagès que s’asseia en un banc i passava hores i hores davant del sagrari. Sant Joan Maria Vianney es va dirigir cap aquell home i li va preguntar què feia. Aleshores el pagès li va respondre amb senzillesa: «Res. Ell em mira i jo el miro».
Durant aquests dies d’estiu us voldria fer una proposta molt senzilla. Entrem en alguna església o capella i quedem-nos-hi una estona, a soles davant el Senyor. Jesús ens espera a l’Eucaristia, el sagrament de l’amor. Tal com deia el capellà d’Ars a les seves catequesis: «Ell és allà».
Cal trobar algun moment per contemplar Jesucrist i deixar que ell ens miri. Ens pot ajudar l’exemple de Zaqueu, un personatge que cita l’Evangeli de Lluc (v. Lc 19, 1-10). L’Evangeli narra que un dia Zaqueu va veure que Jesús passava per la ciutat. El Senyor estava envoltat de molta gent. Zaqueu no podia arribar-hi, perquè no era gaire alt. En aquell moment en una arrencada d’audàcia, Zaqueu va pujar a un arbre per poder veure Jesús. Jesús, en veure’l, el va cridar i es va posar a parlar amb ell. També nosaltres volem veure Jesús. De vegades, però, els nostres problemes i preocupacions poden arribar a bloquejar-nos. L’exemple de Zaqueu farà que el desig de veure Jesús passi per sobre de les dificultats.
Si en algun moment el desànim o el cansament fan que ens costi mirar el Senyor i dialogar-hi, no ens preocupem. Ell mai no deixa de mirar-nos amb amor. Sempre es manté fidel als fills. Com ens diu l’Evangeli de Lluc, Jesús sempre ve a buscar-nos, especialment si ens hem perdut (cf. Lc 19,10).
La mirada de Déu és com una abraçada. Sí, com deia sant Joan de la Creu, «la forma de mirar de Déu és estimar». La seva mirada sempre ens omple d’esperança i de consol. L’immens amor de Déu renova la nostra vida i ens anima a posar-nos al servei dels nostres germans.
En la nostra pregària de contemplació de Jesús ens poden ajudar aquestes boniques paraules de santa Teresa de Jesús: «No us demano ara que penseu en ell, ni que en tragueu gaires conceptes, ni que feu grans i delicades consideracions amb el vostre enteniment; només us demano que el mireu» (Camí de perfecció 26,3). Mirar Crist i deixar-se mirar per Ell és un exercici preciós que ens porta al descans i que ens anima a continuar endavant.
Benvolguts germans i germanes, no deixem mai d’adorar el Senyor present a l’Eucaristia. Que la pregària d’adoració ens ajudi a descobrir el rostre de Jesús en els germans que trobem al camí de la nostra vida.
