Estimats germans i germanes, bon dia!
En les catequesis precedents vam veure que l’Església constitueix un poble, un poble preparat amb la paciència i l’amor de Déu i al qual tots som cridats a pertànyer. Avui voldria posar en evidència la novetat que caracteritza aquest poble: es tracta certament d’un nou poble, que es fonamenta en la Nova Aliança, establerta pel Senyor Jesús amb el do de la seva vida. Aquesta novetat no nega el camí precedent ni s’hi contraposa, però el porta endavant, el porta a compliment.
1. Joan Baptista és una figura molt significativa, que fa d’enllaç entre l’Antic Testament i el Nou. Per als Evangelis sinòptics ell és el precursor , aquell que prepara la vinguda del Senyor, predisposant el poble a la conversió del cor i a l’acolliment del consol de Déu, que és a prop. Per a l’Evangeli de Joan és el testimoni , perquè va reconèixer en Jesús aquell que ve de dalt, per a perdonar els nostres pecats i per fer del seu poble la seva esposa, primícia de la nova humanitat. Com a precursor i testimoni , Joan Baptista recupera un paper central dins tota l’Escriptura, pel fet que fa de pont entre la promesa de l’Antic Testament i el seu compliment, entre les profecies i la seva realització en Jesucrist. Amb el seu testimoniatge Joan ens indica qui és Jesús, ens convida a seguir-lo, i ens diu en termes molt clars que això demana humilitat, penediment i conversió: és una invitació que fa a la humilitat, al penediment i a la conversió.
2. De la mateixa manera que Moisès havia establert l’aliança amb Déu per la força de la llei rebuda al Sinaí, Jesús, des d’una muntanya a la riba del llac de Galilea, lliura als seus deixebles i a la multitud un ensenyament nou que comença amb les Benaurances. Moisès dóna la Llei al Sinaí, i Jesús, el nou Moisès, dóna la Llei en aquella muntanya, a la riba del llac de Galilea. Les Benaurances són el camí que Déu indica com a resposta al desig de felicitat inherent a l’home, i perfecciona els manaments de l’Antiga Aliança. Nosaltres estem acostumats a aprendre els deu manaments —certament, tots vosaltres els sabeu, els heu après a catequesi—, però no estem acostumats a dir les Benaurances. Provem, doncs, de recordar-les i d’imprimir-les en el nostre cor. Fem una cosa: jo les diré una rere l’altra i vosaltres les repetireu. D’acord?
Primera: «Feliços els pobres en l’esperit, el regne del cel és per a ells.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços els qui estan de dol, vindrà un dia que seran consolats.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços els humils, són ells els qui posseiran la terra.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, vindrà el dia que seran saciats.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços els compassius, Déu els compadirà.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.» [L’aula ho repeteix]
«Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.» Us ajudo [repeteix amb la gent] «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.»
«Alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.» [L’aula ho repeteix]
Molt bé! Però fem una cosa: us dono deures per a casa, uns deures per a fer a casa. Agafeu l’Evangeli, el que porteu amb vosaltres… Recordeu que heu de portar sempre un petit Evangeli amb vosaltres, a la feina, a la bossa, sempre, el que tingueu a casa. Porteu l’Evangeli, i als primers capítols de Mateu —em sembla que al 5— hi ha les Benaurances. I avui, demà, a casa, llegiu-les. Ho fareu? [Aula: Sí!] No us n’oblideu, perquè és la Llei que ens dóna Jesús! Ho fareu? Gràcies.
En aquestes paraules hi ha tota la novetat portada per Crist, i tota la novetat de Crist és en aquestes paraules. Efectivament, les Benaurances són el retrat de Jesús, la seva forma de vida; i són el camí de la felicitat veritable, que també nosaltres podem recórrer amb la gràcia que Jesús ens dóna.
3. A més de la nova Llei, Jesús ens dóna també el «protocol» sobre el qual serem jutjats. Al final del món nosaltres serem jutjats. I quines seran les preguntes que ens faran allí? Quines seran aquestes preguntes? Quin és el protocol sobre el qual el jutge ens judicarà? És allò que trobem en el capítol 25 de l’Evangeli de Mateu. Avui els deures són llegir el capítol 5 de l’Evangeli de Mateu, on hi ha les Benaurances; i llegir el capítol 25, on hi ha el protocol, les preguntes que ens faran el dia del judici. No tindrem títols, crèdits ni privilegis. El Senyor ens reconeixerà si nosaltres l’hem reconegut en el pobre, en el qui tenia fam, en aquell que és indigent i marginat, ens aquells que sofreixen i que estan sols… I aquests són alguns dels criteris fonamentals per a la verificació de la nostra vida cristiana, sobre la qual Jesús ens convida a avaluar-nos cada dia. Llegeixo les Benaurances i penso com ha de ser la meva vida cristiana, i després faig examen de consciència amb aquest capítol 25 de Mateu. Cada dia: he fet això, he fet això, he fet això… Ens farà bé! Són coses simples però concretes.
Estimats amics, la Nova Aliança consisteix pròpiament en això: a reconeixe’ns, en Crist, envoltats de la misericòrdia i de la compassió de Déu. És això el que omple el nostre cor de goig, i és això el que fa de la nostra vida un testimoniatge bonic i creïble de l’amor de Déu per tots els germans que trobem cada dia. Recordeu-vos-en i feu-ho! Capítol 5 i capítol 25 de Mateu. Gràcies.
