Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui em voldria centrar en l´acció que l´Esperit Sant fa en el guiatge de l´Església i de cadascun de nosaltres vers la Veritat. Jesús mateix diu als deixebles: l´Esperit Sant «us conduirà cap a la veritat sencera» (Jn 16,13), essent ell mateix «l´Esperit de la Veritat» (cf. Jn 14,17.15,26.16.13).
Vivim en una societat que és més aviat escèptica pel que fa a la veritat. Benet XVI va parlar moltes vegades del relativisme, és a dir, la tendència a creure que no hi ha res definitiu i a pensar que la veritat ve donada pel nostre consentiment o per allò que nosaltres volem. Sorgeix la pregunta: existeix de debò «la» veritat? Què és «la» veritat? Podem conèixer-la? Podem trobar-la? En aquest punt em ve a la ment la pregunta del procurador romà Ponç Pilat quan Jesús li revela el sentit profund de la seva missió: «I què és la veritat?» (Jn 18,38). Pilat no entén que «la» veritat és davant seu, no aconsegueix veure en Jesús el rostre de la veritat, que és el rostre de Déu. Jesús és justament això: la Veritat, que, en la plenitud dels temps, «s´ha fet carn» (Jn 1,14), ha vingut enmig nostre perquè la coneguem. La veritat no es pot agafar com una cosa, la veritat es troba. No és una possessió, és un encontre amb una Persona.
Però qui ens va fer conèixer que Jesús és «la» Paraula de veritat, el Fill unigènit de Déu Pare? Sant Pau ensenya que «ningú que parli mogut per l´Esperit de Déu no diu: “Jesús és el Senyor” si no el mou l´Esperit Sant» (1Co 12,3). És l´Esperit Sant mateix, el do de Crist Ressuscitat, qui ens fa reconèixer la Veritat. Jesús el defineix com el Paràclit, que vol dir ´aquell que ens ve a ajudar´, que és al nostre costat per acompanyar-nos en aquest camí de coneixement; i, a l´Últim Sopar, Jesús assegura als deixebles que l´Esperit Sant els farà entendre totes les coses, fent-los recordar les seves paraules (cf. Jn 14,26).
Quina és, doncs, l´acció de l´Esperit Sant en la nostra vida i en la vida de l´Església per guiar-nos cap a la veritat? En primer lloc recorda i imprimeix en els cors dels creients les paraules que Jesús ha dit, i a través d´aquestes paraules, la llei de Déu -com ho havien anunciat els profetes de l´Antic Testament- s´inscriu en els nostres cors i es converteix en nosaltres en un principi d´avaluació en les decisions i de guia en les accions quotidianes, es converteix en un principi de vida. Es compleix la gran profecia d´Ezequiel: «Quedareu purificats de totes les vostres impureses, us purificaré de tots els vostres ídols. Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre […]. Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions» (36,25-27). De fet, les nostres accions neixen del més profund de nosaltres mateixos: és el nostre cor, que s´ha de convertir a Déu, i l´Esperit Sant el transforma si nosaltres ens obrim a ell.
L´Esperit Sant, llavors, com va prometre Jesús, ens guia cap «a la veritat sencera» (Jn 16,13); ens guia no sols cap a l´encontre amb Jesús, plenitud de la Veritat, sinó que ens guia fins a dins de la Veritat, és a dir, ens fa entrar en una comunió sempre més profunda amb Jesús, donant-nos la intel·ligència de les coses de Déu.
I aquesta no la podem aconseguir amb les nostres forces. Si Déu no ens il·lumina interiorment, el nostre ser cristians serà superficial. La Tradició de l´Església afirma que l´Esperit de veritat actua en el nostre cor suscitant aquell «sentit de la fe» ( sensus fidei ) a través del qual, com ho afirma el concili Vaticà II, el poble de Déu, sota la guia del Magisteri, s´adhereix indefectiblement a la fe transmesa, l´aprofundeix amb rectitud i l´aplica més plenament a la vida (cf. Const. dogm. Lumen gentium , 12). Provem de preguntar-nos: ¿estic obert a l´acció de l´Esperit Sant, li prego perquè em doni llum, em faci més sensible per les coses de Déu? Aquesta és una pregària que hem de fer cada dia: «Esperit Sant, fes que el meu cor estigui obert a la Paraula de Déu, que el meu cor estigui obert al bé, que el meu cor estigui obert a la bellesa de Déu cada dia.» Voldria fer-vos una pregunta a tots: quants pregueu cada dia a l´Esperit Sant? Deveu ser pocs, però nosaltres hem de complir aquest desig de Jesús i pregar cada dia a l´Esperit Sant, perquè ens obri el cor vers Jesús.
Pensem en Maria, que «guardava tot això en el seu cor i ho meditava» (Lc 2,19.51). L´acolliment de la Paraula i de la Veritat de la fe poden arribar a ser vida si es realitzen i creixen sota l´acció de l´Esperit Sant. En aquest sentit hem d´aprendre de Maria, reviure el seu «sí», la seva disponibilitat total a rebre el Fill de Déu en la seva vida, que a partir d´aquell moment és transformada. A través de l´Esperit Sant, el Pare i el Fill vénen a fer estada en nosaltres: vivim en Déu i per Déu. Però la nostra vida és veritablement animada per Déu? Quantes coses posem abans de Déu?
Estimats germans i germanes, tenim necessitat de deixar-nos inundar per la llum de l´Esperit Sant, perquè ell ens introdueixi en la Veritat de Déu, que és l´únic Senyor de la nostra vida. En aquest Any de la fe demanem-nos si concretament hem fet algun pas per a conèixer més Crist i la veritat de la fe, llegint i meditant la Sagrada Escriptura, estudiant el Catecisme, acostant-nos amb constància als sagraments. Però preguntem-nos també quins passos estem fent perquè la fe orienti tota la nostra existència. No s´és cristià «del temps», només en alguns moments, en algunes circumstàncies, en alguns casos. No es pot ser cristià així, s´és cristià en tot moment! Totalment! La veritat de Crist, que l´Esperit Sant ens ensenya i ens dóna, interessa per sempre i totalment la nostra vida quotidiana. Invoquem-lo més sovint, perquè ens guiï pels camins dels deixebles de Crist. Invoquem-lo cada dia. Us faig aquesta proposta: invoquem cada dia l´Esperit Sant, així l´Esperit Sant ens acostarà a Jesucrist.
