Benvolguts germans i germanes, Avui, lhabitual audiència general dels dimecres es veu inundada per lalegria lluminosa de la Pasqua. En aquests dies lEsglésia celebra el misteri de la Resurrecció i viu el gran goig que prové de la bona nova del triomf de Crist sobre el mal i la mort. És una alegria que no sols es prolonga durant lOctava de Pasqua, sinó que sestén durant cinquanta dies fins a Pentecosta. Després del plor i la consternació del Divendres Sant, i després del silenci carregat despera del Dissabte Sant, heus aquí lanunci magnífic: «Realment el Senyor ha ressuscitat i sha aparegut a Simó!» (Lc 24,34). En tota la història del món, aquesta és la «bona nova» per excel·lència, és l«evangeli» anunciat i transmès al llarg dels segles, de generació en generació. La Pasqua de Crist és lacte suprem i insuperable del poder de Déu. És un esdeveniment absolutament extraordinari, el fruit més bell i madur del «misteri de Déu». És tan extraordinari que resulta inenarrable en aquelles dimensions que escapen a la nostra capacitat humana de coneixement i investigació. I, tot i això, també és un fet «històric», real, testimoniat i documentat. És lesdeveniment en què es funda tota la nostra fe. És el contingut central en què creiem i el motiu principal pel qual creiem. El Nou Testament no descriu com es va esdevenir la resurrecció de Jesús. Refereix només els testimonis daquells a qui Jesús en persona es va aparèixer després dhaver ressuscitat. Els tres evangelis sinòptics ens narren que aquest anunci «Ha ressuscitat!» el van proclamar inicialment alguns àngels. És, per tant, un anunci que té el seu origen en Déu; però Déu el confia tot seguit als seus «missatgers», perquè el transmetin a tots. De manera que són aquests mateixos àngels els qui inviten les dones que havien anat al sepulcre a lalba que vagin tot seguit a dir als deixebles: «Ha ressuscitat dentre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu» (Mt 28,7). Daquesta manera, mitjançant les dones de levangeli, aquest manament diví arriba a tots i cadascun, perquè al seu torn transmetin a daltres, amb fidelitat i valentia, aquesta mateixa notícia: una notícia bonica, alegre i font de goig. Sí, benvolguts amics, tota la nostra fe es basa en la transmissió constant i fidel daquesta «bona nova». I nosaltres, avui, volem expressar a Déu la nostra profunda gratitud per les innombrables generacions de creients en Crist que ens han precedit al llarg dels segles, perquè van complir el manament fonamental danunciar levangeli que havien rebut. La bona nova de la Pasqua, per tant, requereix la feina de testimonis entusiastes i valents. Tot deixeble de Crist, també cadascun de nosaltres, està cridat a ser testimoni. Aquest és el manament precís, comprometedor i apassionant del Senyor ressuscitat. La «notícia» de la vida nova en Crist ha de resplendir en la vida del cristià, ha de ser viva i activa en qui la comunica, i ha de ser realment capaç de canviar el cor, tota lexistència. Aquesta notícia és viva, en primer lloc, perquè Crist mateix és la seva ànima viva i vivificant. Ens ho recorda sant Marc al final del seu Evangeli, on escriu que els Apòstols «se nanaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que lacompanyaven» (Mc 16,20). Lexperiència dels Apòstols és també la nostra i la de tot creient, de tot deixeble que es fa «anunciador». De fet, també nosaltres estem segurs que el Senyor, avui, com ahir, actua junt amb els seus testimonis. Aquest és un fet que podem reconèixer cada cop que veiem despuntar els brots duna pau vertadera i duradora, on el compromís i lexemple dels cristians i dels homes de bona voluntat està animat pel respecte de la justícia, el diàleg pacient, lestima convençuda dels altres, el desinterès i el sacrifici personal i comunitari. Lamentablement, també veiem en el món molt de sofriment, molta violència, moltes incomprensions. La celebració del Misteri pasqual, la contemplació joiosa de la resurrecció de Crist, que venç el pecat i la mort amb la força de lamor de Déu, és ocasió propícia per a redescobrir i professar amb més convicció la nostra confiança en el Senyor ressuscitat, que acompanya els testimonis de la seva paraula obrant prodigis juntament amb ells. Serem veritablement i fins al fons testimonis de Jesús ressuscitat quan deixem que es transparenti en nosaltres el prodigi del seu amor; quan en les nostres paraules, i més encara, en els nostres gestos, en plena coherència amb levangeli, es pugui reconèixer la veu i la mà de Jesús. El Senyor ens envia, per tant, arreu com a testimonis seus. Però només ho serem a partir de lexperiència pasqual i en referència continuada a ella, a la qual Maria Magdalena expressa anunciant als altres deixebles: «He vist el Senyor» (Jn 20,18). En aquesta trobada personal amb Crist ressuscitat hi ha el fonament indestructible i el contingut central de la nostra fe, la font fresca i inesgotable de la nostra esperança i el dinamisme ardent de la nostra caritat. Així la nostra vida cristiana coincidirà completament amb lanunci: «És veritat. Crist Senyor ha ressuscitat.» Per tant, deixem-nos conquerir per latractiu de la resurrecció de Crist. Que la Mare de Déu ens sostingui amb la seva protecció i ens ajudi a assaborir plenament el goig pasqual, perquè sapiguem portar-lo a tots els nostres germans. Una vegada més, bona Pasqua a tots!
