Data: 20 de març de 2022

Ahir vam celebrar la Solemnitat de Sant Josep, patró de l’Església, una festa molt nostra perquè coincideix amb el Dia del Pare. A més, per als catòlics, també és una celebració entranyable perquè és el Dia del Seminari.

L’any 1593, Mons. Joan Dimas Lloris, bisbe de Barcelona, va fundar el Seminari Conciliar de Barcelona, situat des de l’any 1882 al carrer de la Diputació. Aquest edifici, al cor de Barcelona i al cor dels barcelonins, és la casa dels seminaristes, on viuen, comparteixen i discerneixen la crida del Senyor, acompanyats sempre de sacerdots que els ajuden en la seva maduració per esdevenir futurs pastors de les comunitats cristianes.

El passat 27 de febrer, a la basílica de la Sagrada Família, vam tenir el goig d’ordenar cinc nous preveres, dos dels quals es troben a Roma ampliant estudis. Tots ells són molt benvinguts i, sobretot, són una benedicció per a tota la diòcesi.

El nostre Seminari és una institució ben viva, amb raó diem que és el cor de la diòcesi. Encara que voldríem més vocacions al ministeri ordenat per atendre la creixent demanda d’atenció espiritual, hem de pensar que, amb l’ajut de Déu, cada vocació està cridada a ser un do per a l’Església i per al món.

El Seminari té la missió d’acompanyar els seminaristes, en un ambient de família, per ajudar-los a descobrir la crida de Déu i per fer-los créixer humanament, espiritualment i intel·lectualment. La Sagrada Família va ser una escola per a Jesús, de la mateixa manera el Seminari ha de ser-ho per als futurs preveres. Sant Josep és un bon model tant per als seminaristes com per als seus formadors. Ell va fer de pare amb una entrega total, ell va ser per a Jesús la manifestació de la tendresa de Déu. Per això, «Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes» (Lc 2,52).

El papa Francesc, en el capítol setè de la seva carta apostòlica Patris corde (Amb cor de pare), fa referència a la necessitat que té la societat d’una figura paterna i afegeix que també l’Església necessita pares. El Papa diu que cada sacerdot o bisbe hauria de poder dir com sant Pau: «[…] soc jo qui, en anunciar-vos l’evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist» (1Co 4,15).

A sant Pau li preocupa com ha de ser un bon servidor de Crist. En la primera carta als Corintis expressa amb vehemència: «¿Què preferiu: que vingui amb el bastó a la mà, o bé amb amor i esperit de dolcesa?» (1Co 4,21). La nostra missió és proposar amb il·lusió la Bona Nova, el missatge de Jesús, però sense imposar-lo per la força, com faria un bon pare. El pare escolta, acompanya, acull i corregeix amb dolcesa, però amb fermesa. El pare no renega mai del fill. Tant de bo que els sacerdots sapiguem ser així.

Benvolguts germans i germanes, preguem Déu perquè faci créixer el nombre de les vocacions sacerdotals i perquè mostri la bellesa de servir Jesús en aquesta vocació. Preguem tots pels nostres seminaristes i els preveres que els acompanyen. Cada seminarista es prepara per donar-se a Déu i servir els homes, sobretot, els més necessitats de la nostra societat.

Santa Maria, mare i reina dels apòstols, tingues cura del nostre Seminari i dels seminaristes.