Data: 4 d’octubre de 2026
Benvolguts germans,
El papa Lleó, a la seva encíclica “Magnifica humanitas” adverteix del creixement d’una cultura del poder, que normalitza la guerra. Aquesta cultura del poder està penetrant a la societat i s’expandeix, considerant normal el recurs a la guerra. Hi ha un veritable canvi de paradigma en el discurs públic i es rehabilita la guerra com a instrument de política internacional. S’han suprimit els límits ètics a la guerra i ressorgeixen formes de conflicte que es creien superades, com ara la invasió d’altres territoris.
La cultura del poder recorre, fonamentalment, a tres elements. El primer és la desqualificació i fins i tot la violència davant del que pensa d’una manera diferent. La cultura del poder fomenta la polarització. Com explica l’Encíclica, fent ús dels poderosos recursos actuals de la comunicació, “la política recorre amb facilitat a la desinformació, a la ridiculització de l’adversari i a la construcció sistemàtica de pors i ressentiments (…) preparant un terreny en què poden madurar nous conflictes gairebé sense adonar-nos-en” (n. 206). La guerra es prepara amb narratives simplistes, desinformació i por (n. 192). Són narratives mediàtiques polaritzades, que busquen enfrontament i oposició.
El segon element és l’apel·lació a un “realisme polític” en relació amb la guerra. Es difon la idea que la pau és un ideal llunyà i que no hi ha alternatives a la guerra. Aquest “fals realisme” “qualifica la pau i el diàleg com a posicions utòpiques o irracionals” (n. 205). Es presenta la guerra com si fos inevitablement part de la naturalesa humana (n. 205). S’alimenta la por per influir en l’opinió pública i es presenta l’augment de la despesa militar com a única resposta possible (n. 204).
D’aquesta manera, la població s’acostuma a considerar la violència i la guerra com a necessària, inevitable o fins i tot neta (192). Es normalitza la violència i el conflicte, cosa que té una deriva perillosa (n. 208). Unit a això hi ha el recurs creixent a “delegar” a les màquines (noves tecnologies, intel·ligència artificial) les decisions que afecten la vida i la mort de persones humanes, cosa que fa opaques les responsabilitats. La decisió de fer servir la força letal no es pot delegar mai en procediments opacs o automatitzats, sinó que ha de romandre sota control humà i sotmetre’s a les regles compartides a nivell internacional (n. 200).
Per part nostra, hem de rebutjar aquesta cultura del poder i promoure una cultura del diàleg i de la trobada. Hem de denunciar com a irresponsable aquesta manera de pensar i, enmig de la crispació, ser veritables artesans de la pau.
