Estimats germans i germanes, bon dia!
La nostra reflexió relativa al designi originari de Déu sobre la parella home-dona, després d’haver considerat les dues narracions del Llibre del Gènesi, s’adreça ara directament a Jesús.
L’evangelista Joan, al començament del seu Evangeli, narra l’episodi de les noces de Canà, en les quals hi eren presents Maria i Jesús, amb els seus primers deixebles (cf. Jn 2,1-11). Jesús no sols va prendre part en aquell matrimoni, sinó que va salvar la festa amb el miracle del vi! Per tant, el primer dels seus senyals prodigiosos, amb què ell revela la seva glòria, el va fer en el context d’un matrimoni, i va ser un gest de gran simpatia per a aquella família que naixia, instat per la cura maternal de Maria. Això ens recorda el llibre del Gènesi, quan Déu acaba l’obra de la creació i fa la seva obra mestra, que són l’home i la dona. I aquí Jesús comença realment els miracles amb aquesta obra mestra, en un matrimoni, en una festa de noces: un home i una dona. Així Jesús ens ensenya que l’obra mestra de la societat és la família: l’home i la dona que s’estimen! Aquesta és l’obra mestra!
Des del temps de les noces de Canà, han canviat moltes coses, però aquell «senyal» de Crist conté un missatge sempre vàlid.
Avui dia no sembla fàcil parlar del matrimoni com d’una festa que es renova en el temps, en les diverses etapes de tota la vida dels cònjuges. És un fet que les persones que es casen són cada vegada menys; això és un fet: els joves no es volen casar. En molts països augmenta el nombre de separacions, mentre disminueix el nombre de fills. La dificultat per continuar junts —ja sigui com a parella, ja sigui com a família— condueix a trencar els llaços cada vegada amb més freqüència i rapidesa, i els fills són els primers a patir-ne les conseqüències. Efectivament, les primeres víctimes, les víctimes més importants, les víctimes que pateixen més per la separació són els fills. Si experimentes de petit que el matrimoni és una unió per a un temps limitat , inconscientment per a tu serà així. De fet, molts joves es veuen portats a renunciar al projecte mateix d’una unió irrevocable i d’una família duradora. Crec que hem de pensar molt seriosament en el motiu pel qual tants joves «no tenen ganes» de casar-se. És aquesta cultura de la provisionalitat… tot és provisional, sembla que no hi hagi res definitiu.
La dels joves que no es volen casar és una de les preocupacions que sobresurten actualment: Per què no es casen els joves? Per què sovint prefereixen una convivència, i moltes vegades «una responsabilitat limitada»? Per què molts —també entre els batejats— tenen poca confiança en el matrimoni i en la família? És important intentar comprendre-ho, si volem que els joves puguin trobar el camí correcte a seguir. Per què no tenen confiança en la família?
Les dificultats no són només de caràcter econòmic, tot i que aquestes són realment serioses. Molts pensen que el canvi que s’ha produït en les últimes dècades s’ha donat per raó de l’emancipació de la dona. Però tampoc aquest argument no és vàlid, és una falsedat, no és veritat! És una forma de masclisme, que sempre vol dominar la dona. Fem el mateix paper que va fer Adam quan Déu li va dir: «Per què has menjat el fruit de l’arbre?», i ell respon: «La dona me l’ha donat.» I la culpa és de la dona. Pobra dona! Hem de defensar les dones! En realitat, quasi tots els homes i les dones voldrien una seguretat afectiva estable, un matrimoni sòlid i una família feliç. La família és al cim de tots els índexs de satisfacció entre els joves; però, per por d’equivocar-se, molts no volen ni pensar-hi; malgrat ser cristians, no pensen en el matrimoni sacramental, signe únic i irrepetible de l’aliança, que es converteix en testimoni de la fe. Potser aquesta por del fracàs és l’obstacle més gran per acollir la paraula de Crist, que promet la seva gràcia a la unió conjugal i a la família.
El testimoni més convincent de la benedicció del matrimoni cristià és la vida bona dels esposos cristians i de la família. No hi ha una manera millor per a expressar la bellesa del sagrament! El matrimoni consagrat per Déu preserva la unió entre l’home i la dona que Déu ha beneït des de la creació del món; i és una font de pau i de bé per a tota la família i per a la vida matrimonial. Per exemple, en els primers temps del cristianisme, aquesta gran dignitat de la unió entre l’home i la dona es perdia per un abús considerat en aquella època molt normal, és a dir el dret dels marits a divorciar-se de les seves esposes, fins i tot pels motius més injustificats i humiliants. L’Evangeli de la família, l’Evangeli que anuncia aquest sagrament ha derrotat aquesta cultura del repudi habitual.
La llavor cristiana de la igualtat radical entre els esposos ha de produir avui nous fruits. El testimoni de la dignitat social del matrimoni serà persuasiu per aquest camí, el camí del testimoni que atrau, el camí de la reciprocitat entre ells, de la complementarietat entre ells.
Per això, com a cristians, hem de ser més exigents en aquest aspecte. Per exemple: el suport decidit al dret a una retribució igual per un treball igual. Per què es dóna per descomptat que les dones han de guanyar menys que els homes? No! Tenen els mateixos drets. La disparitat és un escàndol ben clar! Al mateix temps, reconèixer com una riquesa sempre vàlida la maternitat de les dones i la paternitat dels homes, en benefici sobretot dels infants. Igualment, la virtut de l’hospitalitat de les famílies cristianes és molt important avui, especialment en situacions de pobresa, de degradació, de violència familiar.
Estimats germans i germanes, no tinguem por de convidar Jesús a la festa de noces, d’invitar-lo a casa nostra, perquè estigui amb nosaltres i protegeixi la família. I no tinguem por tampoc de convidar la seva Mare Maria! Els cristians, quan es casen «en el Senyor», es transformen en un signe eficaç de l’amor de Déu. Els cristians no es casen només per a ells mateixos: es casen en el Senyor per al bé de tota la comunitat, de tota la societat.
D’aquesta bella vocació del matrimoni cristià, en parlaré també en la propera catequesi.
Traducció inicial de Josep M. Torrents per a Catalunya Religió , revisada
