Estimats germans i germanes, bon dia!
Amb aquesta catequesi reprenem la nostra reflexió sobre la família. Després d’haver parlat, la darrera vegada, de les famílies ferides a causa de la incomprensió dels cònjuges, avui voldria centrar la vostra atenció sobre una altra realitat: com tenir cura d’aquells que, després del fracàs irreversible de la seva unió matrimonial, han contret una nova unió.
L’Església sap bé que una situació així contradiu el sagrament cristià. Amb tot, la seva mirada de mestra prové sempre d’un cor de mare, un cor que, animat per l’Esperit Sant, cerca sempre el bé i la salvació de les persones. Ve’t aquí el motiu pel qual sent el deure, «per amor de la veritat», de «discernir bé les situacions». Així ho expressava san Joan Pau II a l’exhortació apostòlica Familiaris consortio (n. 84), posant com a exemple la diferència entre qui ha sofert la separació respecte de qui l’ha provocada. Cal fer aquest discerniment.
Si ens mirem aquestes noves unions amb els ulls dels fills petits —i els petits observen—, amb els ulls dels infants, veurem encara més la urgència de desenvolupar en les nostres comunitats una acollença real vers les persones que viuen aquestes situacions. Per això és important que l’estil de la comunitat, el seu llenguatge, els seus testimoniatges, estiguin sempre adreçats a les persones, a partir dels petits. Ells són els qui pateixen més, en aquestes situacions. Pel que fa a la resta, ¿com podrem recomanar a aquests pares que facin tot el que puguin per educar els fills en la vida cristiana, donant el seu exemple d’una fe convençuda i practicada, si els mantenim a distància de la vida de la comunitat, com si estiguessin excomunicats? Cal actuar de manera que no afegim més càrregues de les que ja han de suportar aquells que tenen fills i es troben en aquestes situacions! Malauradament, el nombre d’aquests infants i nois és certament alt. És important que sentin l’Església com a mare atenta a tots, sempre disposada a l’escolta i a l’encontre.
En aquestes decennis, certament, l’Església no ha estat ni insensible ni reticent. Gràcies a l’aprofundiment complet dels Pastors, guiats i confirmats pels meus Predecessors, és molt gran la consciència que cal acollir fraternalment i atentament en l’amor i en la veritat els batejats que han establert una nova convivència després del fracàs del matrimoni sacramental; efectivament, aquestes persones no estan excomunicades, no ho estan!, i no han de ser tractades com si ho fossin: sempre han format part de l’Església.
El papa Benet XVI va intervenir sobre aquesta qüestió sol·licitant un discerniment acurat i un acompanyament pastoral savi, sabent que no hi ha «receptes senzilles» (Discurs en la VII Trobada Mundial de les Famílies, Milà, 2 de juny de 2012, resposta n. 5.)
D’aquí ve la reiterada invitació dels Pastors a manifestar obertament i coherentment la disponibilitat de la comunitat a acollir-los i encoratjar-los perquè puguin viure i desenvolupar més i més la seva pertinença a Crist i a l’Església amb la pregària, amb l’escolta de la Paraula de Déu, amb l’assistència a la litúrgia, amb l’educació cristiana dels fills, amb la caritat i el servei als pobres, amb el compromís per la justícia i la pau.
La icona bíblica del Bon Pastor (Jn 10,11-18) resumeix la missió que Jesús va rebre del Pare: donar la vida per les ovelles. Aquesta actitud és un model també per a l’Església, que acull els seus fills com una mare que dóna la vida per ells. «L’Església és cridada a ser sempre la casa oberta del Pare» —cap porta tancada, cap! «Tothom pot participar d’alguna manera en la vida eclesial, tothom pot formar part de la comunitat. L’Església […] és una casa paterna on hi ha lloc per a cadascú amb la seva vida a les espatlles» (Exhortació apostòlica Evangelii gaudium , n. 47).
De la mateixa manera tots els cristians són cridats a imitar el Bon Pastor. Sobretot les famílies cristianes poden col·laborar amb ell tenint cura de les famílies ferides, acompanyant-les en la vida de fe de la comunitat. Que cadascú faci la seva part per assumir el testimoniatge del Bon Pastor, que coneix cadascuna de les seves ovelles i no n’exclou cap del seu amor infinit!
