Benvolguts germans i germanes, bon dia!
En el nostre camí de catequesi sobre la família, després d’haver considerat el paper de la mare, del pare i dels fills, avui és el torn dels germans: Germà i germana són paraules que el cristianisme estima molt. I gràcies a l’experiència familiar són paraules que totes les cultures i totes les èpoques comprenen.
El vincle fraternal té un lloc especial en la història del poble de Déu, que rep la revelació en la vivacitat de l’experiència humana. El salmista canta la bellesa de la relació fraternal: «Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!» [Sl 133 (132),1]. I això és cert, la fraternitat és bonica. Jesucrist va portar a la plenitud fins i tot aquesta experiència humana de ser germans i germanes, assumint-la en l’amor trinitari i potenciant-la de tal manera que vagi molt més enllà dels vincles de parentiu i pugui superar qualsevol mur d’estranyesa.
Sabem que quan la relació fraternal es malmet, quan s’arruïna la relació entre germans, s’obre el camí cap a experiències doloroses de conflicte, de traïció, d’odi. El relat bíblic de Caín i Abel constitueix l’exemple d’aquest resultat negatiu. Després de l’assassinat d’Abel, Déu pregunta a Caín: «On és el teu germà Abel?» (Gn 4,9a). És una pregunta que el Senyor continua repetint a cada generació. I lamentablement, a cada generació, no deixa de repetir-se també la dramàtica resposta de Caín: «No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà? (Gn 4,9b). La ruptura del vincle entre germans és una cosa lletja i dolenta per a la humanitat. Fins i tot dins la família, quants germans es barallen per coses petites, o per una herència, i després no es parlen més ni se saluden. Això és lleig! La fraternitat és una cosa gran quan es pensa que tots els germans han viscut en el si de la mateixa mare durant nou mesos, vénen de la carn de la mare. I no es pot trencar la germandat. Pensem una mica: tots coneixem famílies que tenen germans dividits, que han renyit; demanem al Senyor per aquestes famílies —potser a la nostra família n’hi ha algun cas—, per tal que les ajudi a reunir els germans, a reconstituir la família. La fraternitat no s’ha de trencar, i quan es trenca passa el mateix que va passar amb Caín i Abel. Quan el Senyor va preguntar a Caín on era el seu germà, ell va respondre: «No ho sé, a mi no m’importa el meu germà.» Això és lleig, és una cosa molt, molt dolorosa d’escoltar. En les nostres pregàries preguem sempre pels germans que s’han distanciat.
El vincle de fraternitat que es forma en la família entre els fills, si es dóna en un clima d’educació obert als altres, és la gran escola de llibertat i de pau. En la família, entre germans s’aprèn la convivència humana, com s’ha de conviure en societat. Potser no sempre en som conscients, però és precisament la família qui introdueix la fraternitat en el món. A partir d’aquesta primera experiència de fraternitat, nodrida pels afectes i per l’educació familiar, l’estil de la fraternitat s’irradia com una promesa damunt tota la societat i damunt les relacions entre els pobles.
La benedicció que Déu, en Jesucrist, vessa damunt aquest vincle de fraternitat el dilata d’una manera inimaginable, fent-lo capaç d’anar més enllà de qualsevol diferència de nació, llengua, cultura i fins i tot religió.
Penseu com arriba a ser la relació entre els homes, fins i tot sent molt diferents entre ells, quan poden dir d’un altre: «Aquest és precisament com un germà, aquesta és precisament com una germana per a mi.» Això és bonic! La història, per altra banda, ha mostrat suficientment que fins i tot la llibertat i la igualtat, sense la fraternitat, poden omplir-se d’individualisme i de conformisme, fins i tot d’interès personal.
La fraternitat en la família resplendeix de manera especial quan veiem la cura, la paciència, l’afecte amb què s’envolta el germanet o germaneta més dèbils, malalts o amb discapacitat. Els germans i germanes que fan això són moltíssims arreu del món, i potser no n’apreciem suficientment la generositat. I quan els germans són molts en la família —avui he saludat una família que té nou fills— el més gran o la més gran ajuda el pare i la mare a cuidar els més petits. I és bonic aquest treball d’ajuda entre els germans.
Tenir un germà, una germana que t’estima és una experiència forta, impagable, insubstituïble. El mateix passa en la fraternitat cristiana. Els més petits, els més dèbils, els més pobres han d’entendrir-nos: tenen «dret» a omplir-nos l’ànima i el cor. Sí, ells són els nostres germans i com a tals hem d’estimar-los i tractar-los. Quan això es dóna, quan els pobres són com de casa, la nostra fraternitat cristiana mateixa cobra vida novament. Els cristians, efectivament, van a l’encontre dels pobres i dels dèbils no per a obeir un programa ideològic, sinó perquè la paraula i l’exemple del Senyor ens diuen que tots som germans. Aquest és el principi de l’amor de Déu i de tota justícia entre els homes. Us suggereixo una cosa: abans d’acabar, em falten poques línies, en silenci, cada un de nosaltres, pensem en els nostres germans, en les nostres germanes, i en silenci, des del cor, preguem per ells. Un instant de silenci.
Així, doncs, amb aquesta pregària els hem portat a tots, germans i germanes, amb el pensament, amb el cor, aquí a la plaça per a rebre la benedicció.
Avui més que mai cal tornar a posar la fraternitat al centre de la nostra societat tecnocràtica i burocràtica: llavors també la llibertat i la igualtat prendran la seva entonació justa. Per això, no privem les nostres famílies amb massa lleugeresa, per sotmetiment o per por, de la bellesa d’una experiència fraternal àmplia de fills i filles. I no perdem la nostra confiança en l’amplitud d’horitzó que la fe és capaç de treure d’aquesta experiència, il·luminada per la benedicció de Déu.
CRIDA
Voldria convidar novament a pregar pels nostres germans egipcis que fa tres dies van ser assassinats a Líbia per l’única raó de ser cristians. Que el Senyor els aculli a casa seva i doni consol a les seves famílies i a les seves comunitats.
Preguem també per la pau a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica, recordant tots els difunts, ferits i refugiats. Que la comunitat internacional pugui trobar solucions pacífiques a la difícil situació a Líbia.
