Data: 1 de gener de 2023
Les dues paraules que encapçalen aquest comentari setmanal ens desperten a tots els cristians una gran emoció i un compromís singular. A vegades el calendari va al seu aire i fa coincidir en un mateix dia celebracions diferents, però amb una significació especial. Tots sabeu que el diumenge posterior a Nadal l’Església dedica una jornada a reflexionar sobre la família. En la celebració d’aquest dia experimentem, amb més calidesa que mai, l’alegria i la felicitat de la família quan ens reunim per recordar, per agrair, per conversar al voltant d’una taula amb un fons musical adequat i unes veus infantils que completen la nostra satisfacció vital. I sempre al costat de la família de Natzaret on Jesús neix, creix i es prepara per manifestar al món la seva proposta de salvació i de pau. Per altra banda, la mateixa Església va instituir la Jornada Mundial de la Pau el primer dia de l’any que comença. Va ser als anys seixanta del segle passat a iniciativa del papa sant Pau VI. Com podeu veure són més de sis dècades amb aquesta noble intenció de demanar a Déu per la pau al món. En aquesta ocasió les dues celebracions coincideixen en un mateix diumenge i no vull prescindir-ne de cap per recordar i animar tothom al treball sincer a favor de la família i de la pau.
Comencem per la família. Us en puc dir ben poca cosa, tenint en compte que existeixen grans tractats d’estudiosos sobre la seva situació al llarg de la història i sobre la seva naturalesa -amor entre un home i una dona, respecte profund, procreació i obertura a la nova vida…- encarada a l’educació i al creixement de cadascun dels seus membres. La família és, alhora, una realitat fundada en el matrimoni, que és un sagrament les arrels del qual cal buscar-les en les paraules del mateix Jesús. Admetre el sagrament, la gràcia eficaç del Senyor per a la vida conjugal, és acceptar el designi diví en qualsevol circumstància temporal i espacial. Comprovem i agraïm la mà de Déu en el desenvolupament de la família, ens deixem guiar per la seva Paraula i confiem que Ell ens acompanyarà en les dificultats presents i futures. Per als catòlics la institució familiar és bàsica en el nostre ordenament conceptual, religiós i legal. A més del regal de Déu que se’ns ofereix, la família és valorada -en totes les enquestes que es preen de ser científiques- amb una puntuació extraordinària. Malgrat els intents per part de determinats corrents culturals de qüestionar la família de sempre i que distribueixen carnets de pertinença a una infinitat de pintoresques i inventades vinculacions amb el propòsit de relativitzar la funció eterna d’estabilitat emocional i social que la mateixa família manté, l’Església persistirà a presentar el sagrament del matrimoni i la família subsegüent com a garantia de l’acció de Déu en la vida que conformen el pare, la mare i els fills.
Us demano que els catòlics no poseu mai en qüestió la naturalesa i la valoració positiva d’aquesta institució on hem nascut i crescut amb amor, respecte i llibertat.
Em queda poc espai per parlar de la pau, malgrat la seva importància i necessària consecució en aquests moments tan dolorosos en moltes regions del planeta. Sembla que l’ésser humà s’obstina en la seva destrucció sembrant violència i mort arreu. És colpidor contemplar les imatges de ciutats arrasades i de persones mortes pels carrers. Reconec la dificultat de cadascun de nosaltres per col·laborar en la construcció de la pau al món, però almenys hem d’atrevir-nos a demanar a Déu que ens concedeixi una pau duradora per a tothom.
Un consell final: us recomano que llegiu el Missatge que ha escrit el papa Francesc dedicat a aquesta Jornada. És molt esclaridor i compta amb tothom per fer possible la pau.
