«¿Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? »
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Aquesta setmana és la setmana de l’alegria: celebrem la resurrecció de Jesús. És una alegria autèntica, profunda, basada en la certesa que Crist ressuscitat ja no mor més, sinó que està viu i operant en l’Església i en el món. Aquesta certesa habita en el cor dels creients des d’aquell matí de Pasqua, quan les dones van anar al sepulcre de Jesús i els àngels els van dir: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc 24,5). «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» Aquestes paraules són com una pedra mil·liar en la història; però també una «pedra d’ensopec» si no ens obrim a la Bona Notícia, si pensem que fastigueja menys un Jesús mort que no pas un Jesús viu. En canvi, quantes vegades, en el nostre camí quotidià, necessitem que ens diguin: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» Quantes vegades cerquem la vida entre les coses mortes, entre les coses que no poden donar vida, entre les coses que avui hi són i demà ja no hi seran, les coses que passen… «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?»
Ho necessitem quan ens tanquem en qualsevol tipus d’egoisme o d’autocomplaença; quan ens deixem seduir pels poders terrenals i per les coses d’aquest món, oblidant Déu i el proïsme; quan posem les nostres esperances en vanitats mundanes, en el diner, en l’èxit. Llavors la Paraula de Déu ens diu: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» Per què l’esteu buscant allí? Això no et pot donar vida. Sí, potser et donarà una alegria d’un minut, d’un dia, d’una setmana, d’un mes… i després? «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» Aquesta frase ha d’entrar en el cor i l’hem de repetir. La repetim junts tres vegades? Fem l’esforç? Tots: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» [la repeteix amb els fidels]. Avui, quan tornem a casa, diguem-la des del cor, en silenci, i fem-nos aquesta pregunta: Per què jo en la vida busco entre els morts aquell qui viu? Ens farà bé.
No és fàcil estar oberts a Jesús. No es dóna per descomptat acceptar la vida del Ressuscitat i la seva presència enmig nostre. L’Evangeli ens fa veure diferents reaccions: la de l’apòstol Tomàs, la de Maria Magdalena i la dels dos deixebles d’Emmaús: ens fa bé confrontar-nos amb ells. Tomàs posa una condició a la fe, demana tocar l’evidència, les llagues; Maria Magdalena plora, el veu però no el reconeix, s’adona que és Jesús només quan ell l’anomena pel seu nom; els deixebles d’Emmaús, deprimits i amb sentiments de fracàs, arriben a l’encontre amb Jesús deixant-se acompanyar per aquest caminant misteriós. Cadascun per camins diferents. Cercaven entre els morts el qui viu i va ser el Senyor mateix qui va corregir-ne la ruta. I jo, què faig? Quina ruta segueixo per a trobar Crist viu? Ell serà sempre a prop nostre per a corregir la ruta si ens equivoquem.
«Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc 24,5). Aquesta pregunta ens fa superar la temptació de mirar enrere, al que va passar ahir, i ens impulsa cap endavant, vers el futur. Jesús no és al sepulcre, és el Ressuscitat. Ell és el Vivent, aquell que sempre renova el seu cos que és l’Església i la fa caminar atraient-la cap a ell. «Ahir» era la tomba de Jesús i la tomba de l’Església, el sepulcre de la veritat i de la justícia; «avui» és la resurrecció perenne vers la qual ens impulsa l’Esperit Sant, donant-nos la llibertat plena.
Avui s’adreça també a nosaltres aquesta pregunta. Tu, ¿per què busques entre els morts el qui viu, tu que et tanques en tu mateix després d’un fracàs i tu que no tens ja la força per a resar? Per què busques entre els morts aquell qui viu, tu que et sents sol, abandonat pels amics o potser també per Déu? Per què busques entre els morts el qui viu, tu que has perdut l’esperança i tu que et sents empresonat pels teus pecats? Per què busques entre els morts el qui viu, tu que aspires a la bellesa, a la perfecció espiritual, a la justícia, a la pau?
Necessitem escoltar i recordar-nos recíprocament la pregunta de l’àngel. Aquesta pregunta, «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?», ens ajuda a sortir dels nostres espais de tristesa i ens obre als horitzons de l’alegria i de l’esperança. Aquesta esperança que mou les pedres dels sepulcres i encoratja a anunciar la Bona Notícia, capaç de generar vida nova per als altres. Repetim aquesta frase de l’àngel per a tenir-la en el cor i en la memòria i després que cadascú respongui en silenci: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» Repetim-la! [la repeteix amb la multitud]. Mireu, germans i germanes, ell està viu, és amb nosaltres. No anem als nombrosos sepulcres que avui et prometen alguna cosa, bellesa, i després no et donen res. Ell està viu. No busquem entre els morts aquell qui viu! Gràcies.
