Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui m’agradaria entrar al cor de la celebració eucarística. La missa es compon de dues parts, que són la Litúrgia de la Paraula i la Litúrgia eucarística, tan estretament unides entre elles que formen un sol acte de culte (cf. Sacrosanctum concilium , 56; Ordenament general del Missal romà , 28). Introduïda per alguns ritus preparatoris i completada per altres, la celebració, per tant, és un únic cos i no es pot separar, però per a una millor comprensió miraré d’explicar els seus diferents moments, cada un dels quals és capaç de tocar i de comprometre una dimensió de la nostra humanitat. Cal conèixer aquests signes sants per viure plenament la missa i assaborir-ne tota la bellesa.
Quan les persones estan reunides, la celebració comença amb els ritus introductoris, que comprenen l’entrada dels celebrants o del celebrant, la salutació —«El Senyor sigui amb vosaltres», «La pau sigui amb vosaltres»—, l’acte penitencial —«Jo confesso», amb el qual demanem perdó dels nostres pecats—, el Kyrie eleison , l’himne del Glòria i l’oració col·lecta, que es diu «oració col·lecta» no perquè en aquell moment es faci la col·lecta de les ofrenes: és la col·lecta de les intencions de pregària de tots els pobles; i aquesta col·lecta de les intencions dels pobles puja al cel com a pregària. La seva finalitat —la d’aquests ritus introductoris— és assegurar «que els fidels, reunits tots junts, formin una comunitat i es preparin per escoltar amb fe la paraula de Déu i per celebrar dignament l’eucaristia» ( Ordenament general del Missal romà , 46). No és una bona pràctica mirar el rellotge i pensar: «Encara tinc temps, arribo després del sermó i amb això ja compleixo el precepte.» La missa comença amb el senyal de la creu i amb aquests ritus introductoris, perquè en aquell moment comencem a adorar Déu com a comunitat. I per això és important preveure no fer tard, sinó arribar abans, per a preparar el cor amb aquest ritu, per a aquesta celebració de la comunitat.
Normalment, mentre es canta el cant d’entrada, el sacerdot amb els altres ministres en processó arriben al presbiteri, i aquí saluda l’altar amb una reverència i, com a senyal de veneració, el besa i, quan hi ha encens, l’encensa. Per què? Perquè l’altar és Crist: és una figura de Crist. Quan nosaltres mirem l’altar, mirem realment on hi ha Crist. L’altar és Crist. Aquests gestos, que poden passar desapercebuts, són molt significatius, perquè expressen ja des del principi que la missa és un encontre d’amor amb Crist, el qual, «oferint el seu cos sobre la creu […] es converteix en altar, víctima i sacerdot» (prefaci pasqual V). L’altar, de fet, com un signe de Crist, «és el centre de l’acció de gràcies que es fa real amb l’eucaristia» ( Ordenament general del Missal romà , 296), i tota la comunitat és al voltant de l’altar, que és Crist; no per mirar-se la cara, sinó per mirar Crist, perquè Crist és al centre de la comunitat, no lluny.
Després hi ha el senyal de la creu. El sacerdot que presideix el fa sobre ell mateix, i tots els membres de l’assemblea fan el mateix, conscients que l’acte litúrgic es fa «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant». I aquí passo a un altre tema molt petit. Vosaltres heu vist com fan els nens el senyal de la creu? No saben el que fan: a vegades fan un dibuix, que no és el senyal de la creu. Si us plau: mares i pares, avis, ensenyeu als nens, des del començament —des de ben petits— a fer bé el senyal de la creu. I expliqueu-los que fer-lo és tenir com a protecció la creu de Jesús. La missa comença amb el senyal de la creu. Tota la pregària es mou, per dir-ho així, en l’àmbit de la Santíssima Trinitat «En el nom del Pare, del Fill, i de l’Esperit Sant»—, que és un espai de comunió infinita; té com a principi i com a final l’amor de Déu únic i Trinitat, manifestat i lliurat a nosaltres en la creu de Crist. De fet el seu misteri pasqual és do de la Trinitat, i l’eucaristia sempre flueix del seu cor perforat. Senyant-nos amb el senyal de la creu, per tant, no sols fem memòria del nostre baptisme, sinó que afirmem que la pregària litúrgica és l’encontre amb Déu en Crist Jesús, que s’ha encarnat per nosaltres, ha mort a la creu i ha ressuscitat gloriós.
El sacerdot, doncs, adreça la salutació litúrgica amb l’expressió: «El Senyor sigui amb vosaltres» o amb una altra de semblant —n’hi ha diverses—; i l’assemblea respon: «I amb el vostre esperit.» Estem dialogant; som al començament de la missa i hem de pensar en el significat de tots aquests gestos i paraules. Estem entrant en una «simfonia» en la qual ressonen diferents tons de veu, inclosos els moments de silenci, per tal de crear l’«acord» entre tots els participants, és a dir reconèixer-se animats per un únic Esperit i amb la mateixa finalitat. De fet «la salutació sacerdotal i la resposta del poble manifesten el misteri de l’Església reunida» ( Ordenament general del Missal romà , 50). S’expressa així la fe comuna i el desig d’estar amb el Senyor i de viure la unitat amb tota la comunitat.
I aquesta és una simfonia pregant, que s’està creant i que presenta de manera sobtada un moment molt emotiu, perquè el qui presideix convida a tots a reconèixer els pecats propis. Tots som pecadors. No ho sé, potser algun de vosaltres no ho és… Si algú no és pecador que aixequi la mà, si us plau, així ho veurem tots. Veig que no hi ha mans aixecades, va bé: teniu bona fe! Tots som pecadors; i per això a l’inici de la missa demanem perdó. És l’acte penitencial. No es tracta només de pensar en els pecats comesos, sinó molt més: és la invitació a confessar-se pecadors davant Déu i davant la comunitat, davant els germans, amb humilitat i sinceritat, com el publicà en el temple. Si veritablement l’eucaristia fa present el misteri pasqual, que és el pas de Crist de la mort a la vida, aleshores el primer que hem de fer és reconèixer quines són les nostres situacions de mort per a poder ressuscitar amb ell a la nova vida. Això ens fa comprendre com n’és, d’important, l’acte penitencial. I per això reprendrem aquest tema en la propera catequesi.
Anem pas a pas en l’explicació de la missa. Però us ho recomano: ensenyeu bé als nens a fer el senyal de la creu, si us plau!
Traducció inicial de www.catalunyareligio.cat, revisada
