Estimats germans i germanes, bon dia!
Continuem avui les catequesis sobre la santa missa. Després d’haver-nos detingut en els ritus d’introducció, considerem ara la Litúrgia de la Paraula, que és una part important perquè ens reunim realment per escoltar allò que Déu ha fet i que encara vol fer per nosaltres. És una experiència que es fa «en directe» i no d’oïdes, perquè «quan a l’Església es llegeix la sagrada Escriptura, Déu mateix parla al seu poble i Crist, present en la Paraula, anuncia l’Evangeli» (Instrucció General del Missal Romà, 29; cf. Const. Sacrosanctum Concilium , 7; 33). I quantes vegades, mentre es llegeix la Paraula de Déu, es comenta: «Mira allò…, mira aquella…, mira el barret que porta aquella: és ridícul…» I es comencen a fer comentaris. «Oi que sí?» S’han de fer comentaris mentre es llegeix la Paraula de Déu? [responen: «No!»] No, perquè si tu fas xerrameca amb la gent no escoltes la Paraula de Déu. Quan es llegeix la Paraula de Déu en la Bíblia —la primera Lectura, la segona, el Salm responsorial i l’Evangeli— hem d’escoltar, obrir el cor, perquè és Déu mateix qui ens parla, i no pensar en altres coses o parlar d’altres coses. Ho heu entès? Us explicaré el que passa en aquesta Litúrgia de la Paraula.
Les pàgines de la Bíblia deixen de ser un escrit per a convertir-se en paraula viva, pronunciada per Déu. És Déu qui, a través de la persona que llegeix, ens parla i interpel·la a nosaltres que escoltem amb fe. L’Esperit «que parlà per boca dels profetes» (Credo) i va inspirar els autors sagrats, fa que «la Paraula de Déu faci realment en els cors el que escoltem amb les orelles» (Leccionari, Introd., 9). Però per escoltar la Paraula de Déu cal tenir també el cor obert per a rebre les paraules en el cor. Déu parla i nosaltres l’escoltem per dur després a la pràctica el que hem escoltat. És molt important escoltar. Algunes vegades potser no ho entenem bé perquè hi ha algunes lectures una mica difícils. Però Déu ens diu el mateix d’una altra manera. Cal estar en silenci i escoltar la Paraula de Déu. No oblideu això. A missa, quan comencen les lectures, escoltem la Paraula de Déu.
Necessitem escoltar-lo! De fet és una qüestió vital, com ens ho recorda bé l’expressió incisiva que «l’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu» (Mt 4,4), la vida que ens dóna la Paraula de Déu. En aquest sentit, parlem de la Litúrgia de la Paraula com de la «taula» que el Senyor prepara per alimentar la nostra vida espiritual. És una taula abundant, la de la litúrgia, que presenta àmpliament els tresors de la Bíblia (cf. SC, 51), ja sigui de l’Antic o del Nou Testament, perquè en ells es presenta en l’Església el misteri únic i idèntic de Crist (cf. Leccionari, Introd., 5). Pensem en la riquesa de les lectures bíbliques ofertes pels tres cicles dominicals que, a la llum dels Evangelis sinòptics, ens acompanyen durant l’any litúrgic: una gran riquesa. Aquí vull recordar també la importància del Salm responsorial, que té per funció afavorir la meditació del que s’ha escoltat en la lectura que el precedeix. És bo que el Salm es valori amb el cant, com a mínim en l’antífona (cf. OGMR, 61; Leccionari, Introd., 19-22).
La proclamació litúrgica de les lectures mateixes, amb els cants agafats de la Sagrada Escriptura, expressa i fomenta la comunió eclesial, acompanyant el dia a dia de tots i cadascú. Per això es comprèn que algunes opcions subjectives, com l’omissió de lectures o la substitució amb textos no bíblics, estiguin prohibides. He sentit que algú, si hi ha una notícia, llegeix el diari, perquè és la notícia del dia. No! La Paraula de Déu és la Paraula de Déu! El diari el podem llegir després. Però aquí llegim la Paraula de Déu. És el Senyor qui ens parla. Substituir aquesta Paraula per altres textos empobreix i compromet el diàleg entre Déu i el seu poble en la pregària. Al contrari, és necessària la dignitat de l’ambó i l’ús del Leccionari, la disponibilitat de bons lectors i salmistes. Però hem de buscar bons lectors!, que sàpiguen llegir, no els que llegeixen [fent malbé les paraules] i no s’entén res. És així. Bons lectors. S’han de preparar i assajar abans de la missa per a llegir bé. I això crea un clima de silenci receptiu. [1]
Sabem que la paraula del Senyor és una ajuda indispensable per a no perdre’s, com ho reconeix bé el Salmista, el qual, adreçant-se al Senyor, confessa: «La teva paraula és llum dels meus passos, la claror que m’il·lumina el camí» (Sl 119,105). Com podríem enfrontar-nos amb el nostre pelegrinatge terrenal, amb els seus treballs i els seus problemes, sense estar regularment nodrits i il·luminats per la Paraula de Déu que ressona en la nostra litúrgia?
Certament no n’hi ha prou a escoltar amb les orelles, sense acollir en el cor la llavor de la Paraula divina, que li permeti donar fruits. Recordem la paràbola del sembrador i dels diversos resultats segons els diferents tipus de terreny (cf. Mc 4,14-20). L’acció de l’Esperit, que fa que la resposta sigui efectiva, necessita cors que permetin treballar i conrear, de manera que tot el que s’ha escoltat en la missa passi a la vida quotidiana, tal com ho adverteix l’apòstol Jaume: «Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos» (Jm 1,22). La Paraula de Déu fa un camí dins nostre. L’escoltem amb les orelles i passa al cor; no es queda a les orelles, ha d’arribar al cor, i del cor passa a les mans, a les bones obres. Aquest és el recorregut que fa la Paraula de Déu: de les orelles al cor i a les mans. Aprenguem aquestes coses. Gràcies!
Traducció inicial de Josep M. Torrents Sauvage, per a www.catalunyareligio.cat, revisada
[1] «La Litúrgia de la Paraula s’ha de celebrar de manera que afavoreixi la meditació; llavors s’ha d’evitar absolutament qualsevol pressa que impedeixi el recolliment. En aquest sentit són oportuns uns breus moments de silenci, apropiats a l’assemblea reunida, per mitjà dels quals, amb l’ajut de l’Esperit Sant, la Paraula de Déu sigui acollida en el cor i es prepari la resposta amb la pregària» (OGMR, 56).
20180205055109_audiei-ncia-2018-0131-cat.doc
