Data: 13 de setembre de 2026
Estimats amics i amigues:
Després de l’estiu, la temptació més habitual és pensar en programes, dates i tasques interminables. Aquest mes de setembre arriba carregat d’agendes, horaris, reunions, projectes i nous reptes. A poc a poc, les aules tornen a omplir-se de vida, les parròquies recuperen el seu ritme habitual i les comunitats reprenen les seves activitats. Torna la vida ordinària i la feina de cada dia. Tanmateix, abans de preguntar-nos què farem o com organitzarem la motxilla per a aquest nou curs, ens hem de preguntar qui ens crida i per a què.
El seguiment de Crist no comença amb una tasca, sinó amb una veu: una crida personal i única que, des del més profund, travessa els murs del cor i desperta tota la vida. Per això, l’inici d’una nova etapa pastoral és, sobretot, un temps d’escolta, introspecció i discerniment. Què vol Déu de tu? Quin és el seu desig per a aquest nou començament? Quins aspectes de la teva vida necessita il·luminar amb la seva gràcia?
Potser podem començar reconeixent els dons que Ell ens ha confiat per, després, preguntar-nos a qui ens envia en aquest moment concret de la nostra vida, quins rostres reclamen avui la nostra atenció perquè els estimem i els acompanyem, i quins somnis vol sembrar Déu en els nostres cors.
Transparentar l’amor de Crist enmig del món és l’horitzó cap al qual ens condueix avui el seu Esperit. Per això, al llarg d’aquest curs pastoral i escolar, aquesta veu de Déu ha d’acompanyar cadascun dels nostres passos: així ressonarà en les decisions que prenguem, es farà present en les trobades que se’ns regalin i ens sostindrà tant en els dies lluminosos com en les hores de prova.
Comencem, doncs, aquest nou itinerari amb la confiança de qui sap que no camina sol. Allà on ens trobem, en la senzillesa de cada jornada i de cada esdeveniment, el Senyor ens precedeix, ens acompanya i ens espera. Que la seva veu sigui la melodia que sostingui els nostres passos; que, al final del camí, puguem descobrir que Ell ha fet fecund molt més del que havíem imaginat i que, enmig de les alegries i els desafiaments que ens esperen, no deixem d’escoltar aquella veu que un dia ens va cridar pel nostre nom. Perquè qui confia en el Pare mai no camina a la deriva; perquè la seva tendresa fidel continua conduint-nos, amb paciència i amor, cap a la plenitud de la vida. I a tu, cap a on et condueix la veu de Déu? Potser la resposta ja habita en el teu cor.
