Data: 18 d’abril de 2021
El dia de la Confirmació renovem les promeses baptismals. També cada any ho fem en la celebració de la Vetlla Pasqual després del temps de preparació espiritual de Quaresma. De la mateixa manera que el Baptisme no és un acte merament jurídic d’incorporació a l’Església, sinó el fonament de la vida cristiana i el començament d’un camí de santedat, aquesta renovació no l’hem de viure com un ritu merament extern, sinó que ha de ser l’expressió del desig d’avançar en el camí de la nostra fe. Renovar significa recuperar la novetat de vida que va suposar per a nosaltres el baptisme, i acollir de nou els dons que Déu ens va regalar en eixe moment: ens va fer fills seus en Crist, vam entrar a formar part de l’Església i pel seu Esperit va vessar sobre nosaltres la Gràcia santificant. No oblidem que l’important en la celebració dels sagraments no són els ritus, sinó la gràcia de santificació que Déu ens concedeix en ells.
El gran Do que rebem en el Baptisme i en la Confirmació és el mateix Esperit Sant, que sembra en nosaltres la llavor d’una vida nova. Els cristians vivim com a tals si ens deixem guiar i caminem segons l’Esperit. Per Ell podem arribar a dir amb sant Pau: “No soc jo qui viu, és Crist qui viu en mi” (Ga 2, 20). Per a identificar els signes de la vida segons l’Esperit, la tradició cristiana ha reflexionat, a la llum d’un oracle del profeta Isaïes que descriu al Messies esperat (11, 1-2), sobre els set dons de l’Esperit Sant. Això té la seua lògica: el cristià està cridat a reproduir en ell mateix la imatge de Crist. Una altra línia de reflexió es fonamenta en la carta als Gàlates (5, 22-25), on sant Pau explica quin és el fruit de l’Esperit en aquells que es deixen guiar per Ell i no cedeixen als desitjos de la carn (5, 16). En aquests textos i en altres centrals de la Sagrada Escriptura, com les Benaurances, descobrim quina ha de ser l’orientació fonamental de la vida cristiana i, per això, el fruit d’una celebració autèntica de la Pasqua.
Un signe que ens pot ajudar a discernir si la nostra vida està modelada per l’Esperit Sant, és si vivim el do de pietat. La pietat consisteix en “l’orientació del cor i de la vida sencera a adorar a Déu com a Pare, a donar-li el culte que el reconega com a font i meta de tot do autèntic. És la tendresa per Déu, estar enamorat d’Ell i desitjar donar-li glòria en tot” (Cardenal Martini). L’acció de l’Esperit en els nostres cors ens impulsa a superar una religiositat externa, formalista i freda, que acaba convertint-se per a molts batejats més en una càrrega que en font d’alegria.
Els signes en els quals es manifesta aquest do de l’Esperit tenen a veure fonamentalment amb la relació amb Déu que es viu en l’oració. Podem pensar si la nostra oració és forçada i rígida, si la vivim amb desgana o si, per contra, preguem amb gust i entusiasme, i si la pregària és serena i ens porta a l’alegria de la trobada amb Déu. Per mitjà del do de pietat l’Esperit Sant ens possibilita mirar-lo amb senzillesa filial i agraïment, superant així la insensibilitat i la duresa de cor en la relació amb Ell.
Demanem en aquesta pasqua a l’Esperit Sant que renove en nosaltres el do de pietat filial envers Déu.
